Publicitat
Publicitat

Josep Lluís Mateo : "A Mallorca s'ha fet molta més construcció que arquitectura"

Entrevista a l'arquitecte de renom internacional i amb estudis a Barcelona i Zurich

Amb el canvi de segle i de mil·lenni, l'arquitecte Josep Lluís Mateo (Barcelona, 1949) va estrenar casa a Mallorca. Després d'estiuejar més de deu anys de lloguer a Portocolom, va triar un terreny amb esplèndides vistes a la badia d'Alcúdia. I es va fer ca seva, pensant en una estreta relació amb la Mediterrània, de la qual gairebé rep els esquitxos els dies de tempesta. Però també en relació a les muntanyes que contempla, la llum i el vent. Hi descansa sempre que pot, hivern i estiu.

Curiosament, Josep Lluís Mateo, que en aquests moments té en marxa grans projectes a Portugal, França, Holanda, Suïssa, Praga, Beirut i Barcelona, entre d'altres, en els més de quaranta anys que fa que ve per Balears, no ha fet cap més obra a les Illes que no sigui la seva casa de Mallorca. "Mai no he buscat feina aquí. I això que m'encantaria fer-hi alguna cosa. Però els projectes et vénen o, com a molt, et presentes a un concurs".

Història i modernitat

Amb la mirada del professional i de qui coneix a fons aquestes Illes, pot fer un diagnòstic de l'arquitectura que ens envolta: "A les Balears hi ha una arquitectura històrica fantàstica. Si comencem per la prehistòria, Menorca és inigualable. Guillem Sagrera és el millor arquitecte mediterrani medieval. L'interior de la Llonja és extraordinari. La Seu, meravellosa. I l'arquitectura tradicional és estupenda, molt ben treballada en els materials".

Es desfà en elogis, Josep Lluís Mateo, fins que arriba a la contemporaneïtat: "El gran problema de les Illes és la modernitat. Per la gran quantitat d'obra que s'hi ha fet, n'hi ha molt poca d'interessant. Sento un gran respecte per Antoni Alomar, que es retirà segurament per no compartir tot això. Projectes com els de Sáenz de Oíza a Alcúdia no són freqüents aquí. El que sí que hi abunda és el retorn a un fals històric i molts desastres. S'ha de pensar que la bona arquitectura existeix perquè algú la demana i algú la formalitza. Aquí, no ha existit un interès social per defensar i per promoure el respecte i l'admiració per l'arquitectura. S'ha fet molta més construcció que arquitectura. Ara bé, aquest passat recent no tornarà, afortunadament".

Defensa que "l'arquitectura és l'expressió del món, ho ha estat sempre, perquè explica les necessitats de la societat, però també els seus deliris, els desitjos, els somnis, les idees. Sense l'arquitectura, el món seria inintel·ligible". I prossegueix: "Aquesta és una de les gràcies de la meva professió, que no entenc tant com la realització del meu projecte, sinó com una interacció constant, estudiar com pots formalitzar el somni d'algú. Com un mèdium".

Vocació internacional

Va coincidir amb l'entrada d'Espanya a la Unió Europea quan l'arquitectura de Josep Lluís Mateo va entrar amb força en el mercat internacional."Tenia vocació, voluntat i necessitat d'internacionalització. A més, pensava que Europa es construïa a través d'un diàleg entre el nord i el sud -ara ja no ho sé- i jo volia entrar en aquesta dialèctica. Ja quan dirigia Quaderns d'Arquitectura (1981-1990), una època fascinant, em sentia intel·lectualment lligat a Europa. De fet, sempre m'he considerat arquitecte europeu". La internacionalització li va anar bé. Com a arquitecte, ha deixat empremta a la majoria de països europeus i fora d'Europa, i li ha permès conèixer a fons diferents països, estudiar-ne les cultures i poder posar en relació diferents mons.

"Cada vegada m'estimula més entendre com articular els processos artesans, lligats al lloc, amb l'arquitectura. Amb la globalització, es fa cada cop més difícil, per això és més necessari relacionar l'arquitectura amb els processos artesans". De fet, no s'està de recomanar L'artesà , l'assaig del sociòleg nord-americà Richard Sennett.

A la vegada, la internacionalització li va ser molt positiva acadèmicament. Després d'exercir de professor convidat a la prestigiosa universitat EHT (Swiss Federal Polytechnic), el 2002 li hi oferiren una plaça com a professor d'Arquitectura i Projectes. De llavors ençà, està un parell de dies a la setmana a Zuric. "La EHT és una de les millors universitats politècniques del món. I ho és perquè hi ha un país al darrere que pensa que tenir una gran formació acadèmica és extremadament important, per al present i per al futur". Pel que fa a la universitat espanyola, la veu en crisi: "Un dels grans drames és tenir una universitat en un grau tan alt de descomposició, sense un país que defensi que el coneixement és riquesa i possibilitats de futur", assenyala.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 12/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF