El darrer informe sobre igualtat de gènere de la Comissió Europea dona alguns motius per a l’optimisme, encara que aquest és un camp en el que els avenços són encara massa lents. Des de 2002, per exemple, la taxa d’ocupació ha crescut cinc punts passant del 58% al 63% en una progressió que segurament hauria estat major si la crisi econòmica no hagués fet més dura la competència per accedir al mercat laboral. Es poden veure avenços també en la major presència de directives a les empreses privades, que ha passat d’ésser de l’11% al 18% en els últims quatre anys. La comissaria europea Viviane Reding considera, segurament amb raó, que aquest augment es deu a la pressió de Brussel·les, que ella ha liderat, i ahir recordava que tot i així aquesta enorme desproporció suposa una gran pèrdua de talent per a l’economia europea perquè precisament el 60% dels llicenciats universitaris són dones.
Les xifres en general, però, no són gaire diferents de les que ja es coneixien i el que queda clar és que cada passa per assolir la igualtat és laboriosa i es troba amb moltes resistències. De fet, hi ha un element cabdal que no ha variat i és la bretxa salarial entre homes i dones, és a dir la diferència entre el que cobren elles i ells per a realitzar la mateixa feina. A la mitjana de l’UE es manté estancada en el 16,4%, i a Espanya puja fins el 17,8%. La valoració social de la feina de la dona continua minusvalorada i en part això està relacionat, precisament, amb aquesta infra representació de directives en les grans empreses i fins i tot en el món de la política.
Tot plegat, sumat a l’evidència que la majoria de dones segueixen dedicant el triple d’hores a les feines de la llar que els homes, provoca injustícies amb repercussions greus de cara al futur, quan la bretxa salarial es reprodueix també en la bretxa entre les pensions. La feminització de la pobresa és una evidència i només amb la pressió legislativa i una consciència social de la necessitat de més estructures socials de suport que facilitin la conciliació, es podrà mirar de canviar aquesta tendència. Queda molta feina a fer encara per a que aquestes bretxes siguin història. ,
