EDUCACIÓ CANVIS A LA CONSELLERIA

Núria Riera: “Hem de fer autocrítica i valorar per què hem arribat a una vaga indefinida”

Núria Riera (1968), titulada en Dret, és la mà dreta del president Bauzá i fidel als seus mandats. La nova consellera d’Educació fa una setmana que és al càrrec i en la recta final de la legislatura es disposa a abaixar el to que ha duit a la crispació.

Una de les persones a qui més es culpava d’enquistar el conflicte ha estat destituïda, els expedients han estat arxivats... Heu vingut a posar ordre?

No, he vingut a continuar un projecte de govern que vàrem iniciar fa tres anys. Tenim una unitat de govern i de compromís, és ver que hi ha una trajectòria feta i que consider molt positiva, però també és ver que cada persona té una manera d’actuar i per això he fet un nou organigrama. No em pareixia necessària una secretaria autonòmica perquè el projecte de trilingüisme començà l’any passat. És més important que aquest aspecte el gestioni la direcció general de personal, perquè hi té molt a veure. Amb el president ho vàrem valorar i ens paregué més lògic que hi hagués quatre direccions generals.

Si Guillem Estarellas no hagués dimitit, l’hauríeu destituït?

L’acord de Consell de Govern és de cessament dels càrrecs anteriors, precisament perquè pensam que una secretaria autonòmica a dia d’avui no és necessària i les persones que ocupen les direccions generals en aquest nou organigrama són les que hem considerat més vàlides. Això no vol dir que les persones anteriors no ho haguessin estat.

Però hauríeu prescindit d’aquesta persona?

En l’àmbit de Consell de Govern i proposades per mi, hem posat les persones que hem considerat més vàlides en el moment actual i per a les necessitats actuals.

Fareu res per evitar que els centres amb PTIL aprovats abans del 24 de setembre n’aprovin de nous sense TIL?

La Conselleria considera que s’ha de respectar aquesta decisió judicial ben igual que es respectarà la decisió que no s’aixequi la suspensió de dia 24 de setembre per endavant, i haurem d’anar analitzant amb els centres amb el marc normatiu que hi ha ara quins projectes es poden fer. S’han de respectar els projectes fets perquè la justícia ha dit que són vàlids. Per tant, respectem aquesta decisió i també complim amb els compromisos del Govern, que vol que el trilingüisme, a través del marc normatiu del TIL, pugui arribar a tots els nins. Els projectes aprovats s’han d’aplicar als centres perquè així s’estableix, i als nous, ajudarem que es puguin aprovar dins aquesta línia.

El cas és que darrere molts d’aquests PTIL que estan aprovats directors i inspectors denuncien pressions de la Conselleria. Els voldran mantenir en aquestes circumstàncies?

Desconec la gestió que es va fer directament amb cada un dels projectes, per això una de les decisions que hem pres ha estat reunir-nos amb els representants de la comunitat educativa i ara també ho farem amb els batles dels municipis, amb els directors dels seus centres i amb les associacions de pares i mares per veure quina és la situació real que han viscut. No podem generalitzar, anem a veure quina ha estat la realitat, quines dificultats tenen i com els podem ajudar perquè aquest compromís es pugui complir, però dins el marc de la viabilitat per a tothom.

Per tant, la implantació del TIL és el vostre principal repte?

Un dels compromisos és evidentment que el trilingüisme s’apliqui dins el marc normatiu del TIL. La nostra feina ha de ser que els projectes siguin viables per als centres. Hi ha projectes que no estan aprovats per defectes de forma i d’altres per qüestions més de fons; valorem quines són aquestes raons. Assumim aquesta responsabilitat, però ho hem de fer dins el màxim consens possible: les normes no han de servir per imposar, sinó per regular i per donar seguretat jurídica.

Els pedagogs afirmen que el TIL no té base tècnica. Faltà assessorament i voluntat de diàleg?

No em correspon a mi fer valoracions de la gestió que es va fer. No em sembla seriós qüestionar l’anterior equip quan jo he format part d’aquest Govern des del principi. El que sí que és cert és que cada conseller té la seva personalitat i manera de fer les coses, per això intentarem continuar aquesta línia de govern aprenent de les coses ben fetes i de les que potser es poden millorar i no estan tan ben fetes. Hem de fer un exercici d’autocrítica i d’humilitat: ningú ho fa tot bé. Continuem fent les que hem fet bé i escoltem les que no per millorar.

La Conselleria ha actuat correctament tenint en un calaix vuit mesos la proposta de resolució de l’instructor dels expedients de Maó?

Els expedients disciplinaris són expedients administratius, no polítics. Com a tals, la tramitació ha estat administrativa.

Allò que passa és que quan vós heu arribat a Educació aquest assumpte s’ha resolt, després de més d’un any. Ha estat una represàlia política?

No puc qüestionar la tramitació d’un expedient administratiu perquè em pareixeria poc correcte per part meva i poc seriós. Jo puc responsabilitzar-me de les meves actuacions dins una continuïtat de govern. Entenc que la tramitació ha estat tan exhaustiva i objectiva com ha estat possible.

Parlau d’autocrítica, ha faltat diàleg?

No ho sé, crec que n’hi ha hagut, però si ha faltat diàleg, per això estam, per avançar. Si ha faltat proximitat, per això estam. I si ha faltat consens, per això estam. Estam per avançar, per fer autocrítica del que se’ns digui. El compromís i el full de ruta són clars, però tot el que es pugui fer per avançar i per fer-ho amb el màxim consens, per això estam: per aprendre i avançar.

Quina impressió us n’heu enduit després d’aquesta primera ronda de contactes amb els representants de la comunitat educativa?

La impressió és sobretot que és un assumpte en què el sector hi està molt implicat. Vull agrair la implicació i la professionalitat de totes les entitats, dels representants sindicals, docents i pares. És ver que hem viscut uns temps, no ho hem de negar, d’un cert conflicte educatiu precisament, per una banda, perquè hi havia un projecte educatiu nou i totes les coses noves duen incerteses i s’ha generat aquesta situació de conflicte que tots volem solucionar.

Quins plans teniu per aconseguir la pau social?

Volem que el compromís del Govern s’assoleixi dins la pau social, però a banda d’aplicar el TIL també hi ha més coses: fer feina per uns consensos amb unes directrius generals amb assumptes com el fracàs escolar o l’abandonament. Fer feina per un pacte educatiu. De 10 punts potser només hi haurà un acord, però si aconseguim acords de futur en matèria educativa, ja haurem aconseguit algun èxit. A part, a més de les reunions municipi per municipi, també farem molta feina amb les meses sectorials amb els sindicats, els interlocutors vàlids, i també crearem un nou fòrum de diàleg amb els pares.

Encara hi ha una vaga indefinida convocada. Us asseureu amb els comitès de vaga, i això inclou l’Assemblea de Docents?

La realitat dels comitès de vaga és diferent. Actualment la vaga indefinida només és la que hi ha convocada pels sindicats. M’he de reunir amb les direccions generals i amb ells vull valorar la situació, però volem estendre la mà per desconvocar-la. En tot cas, això parteix d’una feina nostra d’autocrítica per valorar què hem fet malament per arribar a aquesta situació i què podem fer per sortir-ne.

En tot cas, no us asseureu amb els Docents?

Entenem que amb l’Assemblea, Vaig de Vaga i No vaig de Vaga [sic] el que hem de fer és seure-hi i dialogar per veure aquesta situació de crispació per què ha sortit, però on hem de prendre les decisions i negociar és amb les meses sindicals.

Heu llegit l’informe d’Adesma en què es posaven de manifest dades preocupants sobre el sistema educatiu. Com pot ser aquesta la legislatura de les autopistes de l’educació amb aquest escenari i si no es reverteixen les retallades?

És la legislatura de la recuperació econòmica i amb això hem fet feina fins ara perquè això era allò urgent. Un no es pot comprometre a donar més recursos a una escola si no els pot pagar. Ara tancam pressuposts, hem complert dèficit i podem avançar una mica. Són els representants sindicals els que han de fer les propostes de cap on són les prioritats.

Però les substitucions de baixes no es fan fins a 15 dies, ho canviareu?

No tancaré un pressupost a Educació sense que el sector no em digui quines són les prioritats, però també hi ha una normativa bàsica, i si diu que s’han d’adoptar aquestes mesures, ens haurem de moure dins aquesta normativa bàsica.

Mantindreu Inspecció Educativa amb el 50% del personal?

Si la plantilla s’ha de reforçar es reforçarà. Els inspectors han de tenir una funció més d’assessorament més que fiscalitzadora. Han de fer una tasca de prevenció i així no s’haurà de fer una funció fiscalitzadora a posteriori.

Així, continuarà el seu cap?

Encara no m’he reunit amb el departament. Actuarem en funció de les necessitats.

La cultura durant els períodes de crisi sempre ha estat la germana pobra. Hem estat a punt de perdre la Simfònica. Quines són les vostres prioritats?

Crear una direcció general és, precisament, donar-li la rellevància que té i posar-la en el mateix rang que la resta de direccions generals. Antoni Vera és un puntal bàsic perquè ha fet una feina molt bona a l’Institut d’Estudis Baleàrics. Continuarem amb actuacions en matèria de la Simfònica o l’aniversari de Ramon Llull, de l’arxiduc Lluís Salvador... Farem feina en tots els àmbits i intentarem donar la màxima visibilitat i potenciar els representants de la nostra cultura. Ara hi ha la fira Libera a Barcelona, també serem presents a la fira de teatre d’Osca i a la fira de la Mediterrània de Manresa.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF