PREN EL TÍTOL d'una de les cançons de lletra més encertada de Raimon. Avui hi pensava quan veia com queia l'aigua fent estralls a molts punts de Mallorca. "Al meu país, la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s'ha de ploure?". Avui hi pensava i no només perquè plovia i anegava, no només perquè fa molts de mesos que patíem una gran sequera, sinó també perquè tenim massa raons per cantar una lletra com aquesta. Massa significats per donar-li. Tants de sentits.
Raimon cantà a la pluja perquè, certament, al seu País Valencià la pluja no ha sabut ploure, per ventura encara n'ha sabut menys que per aquí. El cantautor de Xàtiva féu una oda a l'equilibri, com a gran virtut per construir un país, l'única via per no anegar-lo.
Avui hi pensava, mentre contemplava ploure i veia també celebrar que, un any després de la immensa onada verda, s'hagi fet una aturada en la ventada del TIL. Alguns el donen per mort. Però de tot l'any no ha plogut i la terra està massa seca. Caldrà molta ponderació, molt de seny per part de tothom per arribar a tenir un terreny amb la humitat justa per començar a sembrar-hi.
