Ruberts, el llogaret que es va salvar dels adossats

SencellesBen enmig del bessó del Pla de Mallorca, devora Sencelles (a 4 km), prop de Sineu (a 7 km) i una mica lluny de Ciutat (a 25 km), s’hi troba un dels pocs poblets d’interior que resisteixen el pas del temps i on la serenitat hi troba la millor pastura. De Ruberts, la saviesa popular de la contrada en parla com una recompensa reial per a dos germans arribats amb la conquesta de Mallorca que ajudaren l’esquadra de Jaume I a vèncer els moros.

Nucli urbà

Trenta cases envolten l’església de la Mare de Déu del Carme

Una trentena de cases abriguen la petita església de la Mare de Déu del Carme i constitueixen el nucli urbà del poble. I una vintena més es disseminen en als seus voltants. No fa falta anar al cens per saber la pressió humana en aquest llogaret de Sencelles: “Hi vivim 52 residents. Llavors hi ha la gent que ve a passar els caps de setmana, però no els comptam com a residents. L’amo en Toni de sa Plaça, de 84 anys, és la persona més gran de Ruberts i encara va amb motocicleta”. En Joan Forteza de Can Tià, té 58 anys, i és una espècie d’arxiu del passat i també del present de Ruberts. Ell fou el president fundador de l’associació veïnal, a la qual hem d’agrair que l’explosió del totxo a Mallorca no hagi esquitxat aquest indret. “Fa cosa de mig any acabà el litigi amb una promotora que ja havia fet els fonaments per a un bloc de 14 habitatges. Us imaginau l’impacte que hagués tingut”?, retreu Forteza sense oblidar l’aval polític que rebé el projecte “per part del PP”. De cop i volta, el poble hauria crescut un 50 per cent.

Demografia

La població ha passat de 122 habitants a poc més de 50

El 1960, Ruberts tenia una població de 122 habitants. Avui just passen del mig centenar. En canvi, en el conjunt de tot el terme de Sencelles, l’esclat demogràfic no es pot dir que hagi estat petit: 1.896 habitants en el 1995; 2.656, deu anys després, i 3.082 el 2015.

Per sort, els hereus d’aquells que un dia treballaren en els sementers, comellars i vinyes de Ruberts conserven l’essència pagesa i n’han protegit el patrimonia, lluny de les pertorbacions urbanístiques que han desfigurat l’illa en mig segle. La creu de l’entrada de la vila, i el carregador de bestiar a la bifurcació de les carreteres de Pina i Lloret, a més del pou de la plaça, són els petits monuments que la gent de Ruberts pot oferir als visitants com a perles públiques de l’arquitectura rural.

Construcció de l’església

Cansat de rebre queixes, el bisbe Francisco Garrido l’encarregà

El 1767, cansat de rebre queixes del rector de Sencelles per la manca de devoció dels residents de Ruberts, el bisbe Francisco Garrido de la Vega encarregà construir-hi una església. Ni ell ni el rector volien que l’heretgia arrelés entre la pagesia. Per tant, s’havia d’ensenyar el catecisme i tothom havia d’anar a missa. A més, imposà als residents, a mode de tribut, l’entrega de deu quarteres de blat al capellà per pagar despeses d’obra i manteniment. Les monges de la caritat s’establiren al poble el 1948 i van començar a ensenyar el catecisme i a llegir i escriure.

Familiaritat

No recorden el llinatge del veí; es diuen “de can...”

La familiaritat dels residents s’estén i gairebé ningú recorda el llinatge del veïnat. Es coneixen per ser “de can...”. I a la majoria de façanes hi ha els ‘cans’: can Bosch, can Mateu, can Toni, can Tià, cas Pubil, can Pedro de na Lluca...

A Ruberts no hi ha ni supermercat ni botigues. A mig quilòmetre hi ha, arran de la carretera de Ciutat, un lloc de venda de queviures ecològics. “Per moltes coses bàsiques s’ha d’anar a Sencelles”. Tampoc reben atenció mèdica. En Joan de can Tià diu que quan estan malalts han de córrer a l’ambulatori de Sencelles, cap al PAC de Binissalem o cap a l’hospital de Son Llàtzer. Però, en canvi, hi ha servei de veterinari. I servei postal diari, de la qual cosa no poden bravejar pobles cinc vegades més grans que Ruberts. En Miquel Àngel José és el carter i va a Ruberts cada dia des de Lloret. “Conec a tots els veïnats pel seu nom i l’adreça pels noms dels camins”, diu a l’ARA Balears.

Pocs capellans

Dos diumenges al mes hi fan missa

Potser hi hagi pocs capellans, però el primer i tercer diumenge de cada mes les ruberteres i ruberters més devots poden anar a la missa de les nou del matí. El carrer Ruberts, el carrer Major que acaba a Can Costa i la placeta són els tres eixos del poble, al qual s’hi arriba des de la carretera de Sineu o les carreteretes de Lloret, o de Pina, antigament anomenada camí de Montüiri. La sensació de pau és tan grossa que el Bisbat té a Rubert un centre de reinserció social “que ajuda a la gent amb problemes, i que no en causen cap aquí”.

Serveis

Des de 1964 hi ha llum i l’aigua hi arriba per Aigos de Ruberts

Ruberts té llum des de 1964. La xarxa elèctrica hi arribà fa 52 anys per ordre del bisbe, que aleshores estiuejava a ca ses Monges. Les tres religioses tenien cura dels malalts, i també hi feien escola. Avui el casal és la seu de l’associació veïnal, que abans fou el Teleclub. Està situat a un cornaló de la placeta del poble on l’església de la Mare de Déu del Carme intenta fer ombra a Can Jordà, la possessió originària del llogaret, avui convertida en agroturisme.

L’aigua arriba a Ruberts de la mà de la companyia que té segell propi del poble. Aigos de Ruberts S.L. treu l’aigua del pou de sa Marineta i l’empeny fins a un dipòsit d’acer inoxidable de 85 metres cúbics situat dalt de la vila. “No tenim problemes, l’aigua surt bona i fresca des de 80 metres de profunditat”, braveja en Joan de Can Tià.

Nucli residencial

Quasi tothom que hi viu és de l’illa

La activitat agrícola és minsa. Uns quants pagesos treballen les terres, alguns com a complement d’una feina malpagada fora poble. Ruberts és gairebé un nucli residencial, però sense més presència estrangera que la que pernocta a l’agroturisme de Can Jordà o els cicloturistes que fan aturada a la plaça. Ruberts ha vençut la temptació de vendre als alemanys: quasi tothom que resideix a aquest tranquil llogaret de Sencelles és de l’illa.

I d’hospitalitat, a Ruberts, en poden donar lliçons. Joan Forteza recorda que “dos pics a l’any, entre abril i juliol, el dia 16 és la festivitat del Carme i dia de la patrona, es convida a qualsevol persona que vulgui, a venir a menjar coca amb trampó, botifarrons, formatge, beure vi, i acabar amb coca dolça”.

Ruberts adquireix categoria de ‘ciutat’ a la literatura folklòrica de Mallorca recollida en una de les obres toponímiques de Josep Mascaró Passarius: “Ruberts n’és una ciutat, enrevoltada de roques, però hi ha unes al·lotes que duen lo bo amagat”.