La proposta del PP sobre transparència, un retrocés

PalmaLa proposta que ha registrat el PP en matèria de transparència té molt poca credibilitat. No només perquè la presenta al final de la legislatura amb l'objectiu que no afecti l'actual Govern sinó el que sortirà de les eleccions de maig, sinó també perquè suposa una reacció a la contra de la iniciativa que havia registrat el PSIB. Amb el moviment que han fet ara, els populars evidencien que van a remolc i que no duen la iniciativa en el camp de la transparència. No només això, sinó que l'articulat que plantegen és manco valent que el proposat pel principal partit de l'oposició. Els populars no només rebaixen les exigències de transparència que posaven els socialistes sobre la taula, sinó que deroguen la Llei de bon govern vigent, una llei que l'Executiu del PP tampoc no havia acabat d'aplicar. La seva proposta suposa un retrocés en la regulació de la participació ciutadana i de l'avaluació de polítiques públiques fixada en la llei vigent i l'aplicació d'unes exigències de transparència limitades, els mínims establerts en la legislació estatal.

En la reacció del PP s'intueix una campanya d'imatge en un context on cada vegada són més altes les exigències respecte de la classe política d'una part cada pic més important de la societat. Ara bé, el PP no té en compte que aquesta mateixa societat que exigeix respostes ja està cansada de brindis al sol i demana un canvi que no es percep en unes propostes dels populars que semblen més del mateix.

De totes maneres, allò que ha cridat l'atenció de la proposta alternativa del PP no és tant aquesta regulació a la baixa dels criteris de transparència i de control exigibles al Govern, sinó la incorporació d'una sèrie de mesures que res no tenen a veure amb això. Les principals novetats del text dels populars són actuacions pensades per condicionar el Govern que surti de les properes eleccions, com la fixació d'un nombre màxim d'alts càrrecs. A banda que una llei de transparència no sembla el marc idoni per regular-ho, el PP pretén convertir en llei els seus dogmes de fe, formes d'actuació que enlloc no està demostrat que siguin millors per als ciutadans. El PP cerca una altra vegada el titular fàcil, poder dir que l'oposició no vol limitar els alts càrrecs i no vol l'austeritat que ells alaven, com si el nombre d'alts càrrecs fos determinant en el conjunt de despesa de l'Executiu. El PP torna a utilitzar una llei per intentar retratar l'oposició, com ja ha intentat fer amb la llei per reduir el nombre de diputats, i no s'adona que quan empra una llei amb aquest objectiu no només rebaixa la norma, el debat i les institucions, sinó que practica un tipus de política que és la que cada vegada més ciutadans rebutgen.