Comerç, més pena que alegria

Palma“Hem de fer feina més de 60 hores setmanals”

Capellà fa sis anys que és el president de la comunitat de propietaris i té una botiga on ven camisetes de tot tipus. Fa feina més de 60 hores setmanals. “Hi ha molts de locals buits, si hi afegim que d’aquí a quatre anys s’acaba la concessió, la incertesa de saber què es farà preocupa. Ningú vol invertir aquí”. “Hem estat quasi 50 anys pagant impostos i ens agradaria continuar aquí. Hi ha rumor que volen fer una altra planta de’aparcament, però al petit i mitjà comerciant ens tenen molt abandonats”. Ara estam intentant fer la inspecció tècnica de l’edifici: aquí hi ha goteres i tenim impedients de passar-la tot i ser una concessió pública; ens trobam molt poc emparats. A baix tenim l’aparcament de tres plantes amb molts de vehicles, hi ha molta gent que passa per aquí i empra les nostres instal·lacions, escales mecàniques, ascensor..., seguretat que pagam entre tots els comerciants. És injust i estam preocupats perquè no ens diuen què passarà”.

“Ara mateix estam sols en aquest passatge de les galeries”

El matrimoni Pomares tenen un petit i acollidor bar a les galeries. De fet, l’únic lloc de restauració de tot el centre. Varen obrir fa set mesos i l’han reformat tot ells sols: han fet la cuina, els mobles i l’han condicionat. En José té una discapacitat i no volia quedar a casa sense fer res, ni tampoc no l’agafaven a cap feina. Per això, decidiren emprendre el negoci amb la seva dona. “És cert que el lloguer és més barat que a altres llocs, però també pagues que no ve tanta gent. A l’estiu la gent vol sol i no tancar-se a les galeries”. Pensàvem que a l’hivern tindríem més feina, però com que sembla que no hi ha hagut hivern, per ara poca cosa”. “Ara mateix no tenim cap veïnat obert, els deixen tancar a l’hivern i estam tots sols en aquest carreró”. Molts dies guanyam més amb el servei de lavabo que amb els cafès: als estius tenim cues de més de 10 persones en fila esperant per anar al bany, sense fer ni un cafè. Hem hagut de posar el servei a un euro”.

“Hem muntat un negoci de bell nou, som un exemple a seguir”

Thomas és estranger i fa quatre mesos que ha obert la botiga eròtica a les galeries. “Nosaltres som un exemple que, tot i que sabem que la concessió s’acaba, hem decidit arreglar el local, pintar-lo, tenir-lo ben net, perfumat i ordenat i la clientela respon”. Thomas està encantat amb el lloc, perquè el seu producte requereix discreció tot i que potencia molt la publicitat per Internet i les xarxes socials “cosa que no fan els seus veïnats a qui anima a fer-ho”. Als clients, a més, el fet que sigui un lloc cèntric, però per on hi passa poca gent els beneficia, ja que permet als compradors més intimitat per adquirir determinats productes de l’eròtica. El preu del lloguer també ha estat un dels factors que l’han ajudat a tirar endavant amb aquest negoci “és un lloc molt gran i cèntric, una botiga com aquesta sempre funciona” (somriu). “Encara que l’entorn és millorable, amb la majoria de veïnats s’ajuden. Però els turistes no volen venir per aquí”.

Sion s’acaba de jubilar i no troba llogater per al seu local

Sion Palou fa quatre mesos que ha tancat la barrera perquè s’ha jubilat. És el titular de la concessió d’una de les galeries del centre en la qual hi havia una de les sabateries més emblemàtiques de Ciutat. Com que els seus fills s’han dedicat a altres oficis, ara cerca qui li llogui el local. En demana 1.000 euros amb totes les despeses de comunitat i gestió incloses. De moment només s’hi han interessat xinesos i indis. Sion forma part del negoci local des de ben petit: els seus pares ja tenien botigues al carrer del sindicat. Fou l’any 1979 quan es traslladaren a les galeries de la plaça Major i des de llavors Sion hi ha estat “dels tres anys fins als 65, tota una vida”. Als anys 70 i 80 el petit comerç de Palma funcionava molt bé, però a poc a poc es va anar deteriorant com la resta de negocis de ciutat. “O ets una franquícia o una gran cadena o és molt difícil. Pràcticament de petits comerciants ja no en queden, però això és un símptoma de tot Palma no només de les galeries”.