L'ordenament jurídic que deixa Rajoy en matèria comercial: centralista i liberal

El Tribunal Constitucional ha resolt de manera clara un conflicte entre el govern andalús i el de l'Estat sobre qui és que pot regular aspectes com els horaris comercials. I el màxim tribunal ho ha tingut clar: és el govern central qui, amb l'ordenament jurídic vigent, té l'autoritat per fer-ho.

Això no és cap bona notícia per a Balears, que durant dècades ha lluitat per explicar a Madrid la necessitat de fixar uns paràmetres més raonables i proporcionats a l'hora de determinar què és i què no és una gran superfície comercial. Ara mateix, Balears defensa la seva Llei de comerç, aprovada no fa ni un any, i que Rajoy va decidir dur al Constitucional precisament perquè el govern espanyol no vol de cap manera que les comunitats restringeixin els requisits que posa l'Estat per determinar què és una gran superfície.

Segons la tesi de Madrid, fins que no s'arriba als 750 metres quadrats, no cal demanar la tramitació d'un projecte de gran superfície, que implica molts més filtres i controls. Balears, amb una llei impulsada per una majoria del mateix color polític, considera que a Formentera, Eivissa i Menorca no es pot tenir el mateix criteri que a la Península i que cal abaixar el llistó.

Però vist el resultat de la sentència recent del Constitucional, la discrepància entre Madrid i Balears té pinta d'acabar igual, és a dir, amb una sentència que doni la raó a l'Estat, de manera que serà la comunitat autònoma la que haurà de rectificar la seva norma.

Això és així perquè els tribunals no fan lleis, sinó que només les interpreten i en garanteixen el compliment. I les normes que ha impulsat Mariano Rajoy durant els darrers anys tenen un caràcter recentralitzador molt marcat i, en el cas del comerç, es fonamenten en una desregulació i un impuls descarat de les grans superfícies comercials, sense que les comunitats autònomes puguin, en l'exercici de les seves competències, establir criteris més restrictius. Per tant, el Constitucional no ha fet sinó interpretar –això sí, amb un vot particular– que l'Estat pot fer i desfer en la matèria.

Ara mateix la Llei de comerç balear es troba suspesa pel Constitucional, a l'espera de la resolució del recurs presentat per l'Estat, i només una moratòria temporal de grans superfícies comercials ha pogut aturar l'aprovació de nous projectes. Però si res no canvia, el panorama és el d'una resolució més que probable a favor dels criteris unitaris que marca Madrid.

És evident que a la tardor pot canviar la composició del Congrés i amb ella pot ser que hi hagi possibilitats de retornar a un escenari menys centralista i menys marcat pels interessos dels grans operadors. Però per a això caldrà veure quin és l'equilibri de forces i què pensen els grans partits de l'esquerra sobre la qüestió en el cas que tinguin opcions de governar.

De moment, el Constitucional diu que, amb el pretext de planificar l'economia, Madrid pot dir quants dies obren els comerços, quin horari fan els diumenges i festius. I ara queda per veure què opina sobre el fet que una autonomia fixi els metres quadrats que han de tenir els establiments comercials, com havia passat des de feia dècades.