Espanya va reactivar-se pel català a la UE fa menys d'un mes: "S'ha adormit"

Brussel·lesL'expectació pel Consell de la Unió Europea d'aquest dimarts era màxima. La Moncloa insistia que es tractava d'una trobada clau per aconseguir l'oficialitat del català a les institucions europees i que havien posat tota la maquinària diplomàtica a disposició de la causa exigida per Junts. Tanmateix, diverses delegacions diplomàtiques d'estats membres davant la UE asseguren a l'ARA que el govern espanyol no va tornar a contactar amb elles per discutir sobre l'oficialitat del català fins fa tan sols tres o quatre setmanes abans de la reunió ministerial d'aquest dimarts, en què una majoria de socis europeus van demanar ajornar la votació de la proposta presentada per Espanya.

En la mateixa línia, una font diplomàtica assegura que el govern espanyol sembla que "s'ha adormit" durant gairebé un any o un any i mig, des de poc després que Espanya deixés d'ostentar la presidència temporal del Consell de la UE, que va deixar el desembre del 2023. De fet, des d'aleshores fins al Consell de la UE d'aquest dimarts, la iniciativa per a l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera ha fet molt pocs avenços; i havia quedat relegada completament en un segon pla. En tota la presidència d'Hongria del Consell de la UE, per exemple, no es va portar ni a discussió.

Uns mesos abans de la trobada d'aquest dimarts, les mateixes delegacions diplomàtiques davant de la UE consultades per aquest diari asseguraven que feia temps que Espanya no contactava amb elles per parlar sobre l'oficialitat del català i algunes fins i tot desconeixen els detalls de la iniciativa. Tanmateix, el to sobre la qüestió va canviar entre els estats membres durant aquests últims dies, en què sí que l'Estat va incrementar molt la pressió.

"Som conscients que per a Espanya és una prioritat", deia una font diplomàtica. "Sabem que és un tema políticament delicat i important a Espanya", afegia una altra font. És a dir, per primera vegada en mesos, sigui per la pressió exercida per l'executiu de Pedro Sánchez o per la del PP, eren conscients que realment per al govern espanyol no era una qüestió gens menor. Fins i tot els països europeus més reticents a la iniciativa, com Alemanya o Itàlia, es van expressar en aquest sentit, si bé van demanar més temps per estudiar a fons la proposta espanyola.

La pressió d'Espanya ha fet guanyar suports

Malgrat que els estats membres van demanar ajornar la votació sobre l'oficialitat del català, l'ofensiva d'última hora de la Moncloa va servir almenys per aconseguir sumar algun suport a la iniciativa. Per primera vegada, el govern danès, que també és de la família socialdemòcrata, va dir públicament que hi era favorable i també hi donen un suport més explícit Bèlgica, Portugal i Irlanda, segons diverses fonts diplomàtiques. També s'hi van mostrar més predisposats per primer cop Xipre i Hongria, que se sumaven així a Romania.

En aquest sentit, diversos representants de governs de la UE, com França, Xipre, Dinamarca o Àustria, van assegurar en declaracions a la premsa aquest dimarts que havien mantingut reunions i trucades amb el secretari d'estat espanyol per a la Unió Europea, Fernando Sampedro, durant els últims dies. A més, el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, va assegurar que no rebaixarien la pressió a la resta de socis europeus i que contactaria durant els pròxims dies amb almenys set països que van demanar el torn de paraula en la discussió a porta tancada per fer explícites les seves reticències. Tot i que Albares va evitar concretar de quins estats membres es tractava, fonts diplomàtiques apunten a l'ARA que es tracta d'Alemanya, Itàlia, Croàcia, Àustria, Suècia, Finlàndia i Txèquia.

Albares ha demanat aquest dimecres als altres estats "un debat concret". "Vull que em diguin quina part no els agrada o voldrien canviar de la nostra proposta. ¿Volen canviar alguna cosa per protegir algun interès legítim? Quin és? Si la resposta és que cap, que se sumin a la unanimitat. El que vull ja són concrecions, no abstraccions", ha afirmat, i ha assegurat que Espanya té una proposta ben lligada en termes econòmics i jurídics, i a la qual el PP està convençut que respondria en cas que hi hagués relleu electoral (és a dir, que pagaria els 140 milions del cost de les traduccions). El ministre ha negat que es demani l'aprovació de l'oficialitat a canvi de suport en termes de seguretat, senzillament ha demanat reciprocitat a Europa: "Esperem solidaritat amb la nostra identitat nacional".

En la mateixa línia ha anat el govern català. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha enviat un "missatge de confiança a la ciutadania" en una entrevista a Catalunya Ràdio enmig del seu viatge a Tòquio. "Acabarem assolint aquesta fita", ha afirmat. Ha comentat que el president espanyol, Pedro Sánchez, s'hi ha implicat "fins on ha fet falta" i "s'ha pres molt seriosament la qüestió", que –i ha utilitzat els mateixos termes que Albares– "forma part de la identitat lingüística d'Espanya". El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha demanat respondre "amb rapidesa i efectivitat" als dubtes d'alguns països sobre l'oficialitat del català, ara que la qüestió està calenta. Ha destacat a TV3 que "no hi ha hagut una negativa a l'oficialitat de la llengua, sinó que s'ha demanat temps".

Illa expressa "confiança" i Junts aprova el govern espanyol

El secretari general juntaire, Jordi Turull, per la seva banda, ha aprovat aquest dimecres les gestions del govern espanyol per fer realitat l'oficialitat: "Per fi hi ha hagut la implicació que s'havia de donar", ha afirmat en una entrevista a TV3. Així, ha expressat que "som més a prop" i que "depèn de com miris el got" hi ha "notícies positives" sobre la jornada de dimarts. Per això, ha justificat que els juntaires no caiguin en el pessimisme o en la "gesticulació" i s'ha encomanat a la discreció i la confiança intacta en el procés. En la línia del que ja va assegurar aquest dimarts l'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, ha carregat contra la campanya del PP, que ha trucat als estats per frenar l'oficialitat: l'ha qualificat de "molt bèstia", i ha apuntat que "ha fet els seus efectes" en alguns països.

En tot cas, l'esperança de Junts i dels governs espanyol i català també l'ha exhibit ERC, tot i que el seu portaveu al Congrés, Gabriel Rufián, aquest dimecres ha tornat a posar en dubte la influència del govern de Sánchez a Europa. "No ajuda que se sembrin dubtes", ha replicat Albares, que ha defensat que és un compromís "irrenunciable". Rufián ha assenyalat a Junts que els seus compromisos amb el PSOE pel català no s'han acomplert encara, i ell no els ha qualificat ni de "traïdors, botiflers o inútils": "Apuntin, es diu patriotisme", ha afirmat.