Tribunals
Política 27/01/2021

El Suprem rebutja per ara investigar Iglesias pel cas Dina

El jutge instructor li atribuïa els delictes de revelació de secrets, denúncia falsa i danys informàtics

2 min
El vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, en comissió

MadridEl Tribunal Suprem esmena la plana, de moment, al jutge que volia investigar Pablo Iglesias. La sala segona de l'alt tribunal ha desestimat la imputació del vicepresident segon en el cas Dina, relatiu al robatori de la targeta del mòbil d'una exassessora, Dina Bousselham. Manuel García-Castellón, magistrat instructor d'aquesta peça derivada de la causa Tàndem sobre els entramats de l'excomissari José Manuel Villarejo, atribuïa al líder de Podem els delictes de descobriment i revelació de secrets, acusació i denúncia falsa i danys informàtics. La Fiscalia s'hi va oposar i ara el Suprem també.

En la interlocutòria, els jutges sostenen que és imprescindible que l'afectada, Bousselham, culpi Iglesias de la suposada revelació de secrets. "És inexcusable escoltar Bousselham en relació a si efectivament denuncia que Iglesias el 20 de gener del 2016 examina el contingut de la targeta i, posteriorment, se la guarda; i fins i tot si Iglesias comptava amb la seva autorització perquè aquest dia examinés sense restriccions el contingut de la seva targeta de memòria i restés en la seva possessió", indica l'escrit. També anoten que si ara la implicada manifesta que tolera i accepta que allò succeís, no es podria actuar contra ell.

Pel que fa al delicte de danys informàtics –el jutge suggereix que Iglesias va malmetre la targeta abans de retornar-la a Dina–, el Suprem també subratlla la necessitat que García-Castellón interrogui la implicada perquè al llarg de la instrucció ha donat versions diferents. A més, considera que cal una ampliació de la prova pericial informàtica realitzada sobre els danys de la targeta per precisar les causes que impedeixen accedir a la informació, quin va ser el sistema o tècnica utilitzada per procedir a l'eliminació, deteriorament o inaccessibilitat dels arxius que contenia la targeta, i si és possible recuperar totes aquelles dades, així com la data de l'últim accés.

Una altra de les hipòtesis de García-Castellón era que les captures que en el seu moment va publicar OK Diario eren les que Bousselham havia enviat a altres persones i que Iglesias ho sabia. Per això volia que se l'investigués per un presumpte delicte de denúncia falsa a l'atribuir-se la condició de perjudicat. Un estatus que paradoxalment conserva en la causa a l'Audiència Nacional perquè així ho va dictaminar la sala d'apel·lacions. Sobre aquesta qüestió, el Suprem apunta que no hi ha "indicis concloents" sobre l'origen dels arxius que es van publicar i critica al jutge que advoqui per una teoria "sense més plausibilitat" ni "investigació específica". En aquest sentit, l'alt tribunal recorda que no es pot acusar ningú de denúncia falsa sense que el fet en qüestió no estigui encara demostrat. És a dir, no es pot investigar Iglesias per aquest delicte fins que no hi hagi una resolució ferma que demostri com es va arribar a publicar informació personal de Bousselham.

stats