L'Ajuntament de Palma ha donat de baixa del padró més de 200 persones sense llar

PalmaL'Ajuntament de Palma ha donat de baixa del padró municipal unes 240 persones sense llar després d'iniciar, el darrer quadrimestre del 2025, un procés de revisió del registre d'habitants de Ciutat. La gestió del cas ha desencadenat una forta polèmica per tractar-se d'una qüestió que afecta drets bàsics i, especialment, després que es qüestionassin les explicacions inicials de la regidora de Serveis Socials, Lourdes Roca, que fins i tot el Consistori ha contradit.

En un primer moment, la regidora havia assegurat que els llistats provenien de la Creu Roja i que aquest tipus d'intercanvi d'informació era habitual. No obstant això, posteriorment s'ha sabut que la petició de dades va partir de l'Ajuntament. Fonts de la ONG han confirmat a aquest diari, tal com va avançar Cadena Ser, que la petició va provenir del Consistori i que aquesta era la primera vegada que els havien demanat aquesta mena d'informació. En cap mandat anterior s'han demanat aquest tipus de llistats, han detallat fonts de l'entitat.

Cort, de fet, en una nota enviada aquest dijous horabaixa, contradiu la primera versió de Roca i expliquen que "el 18 de setembre del 2025, Creu Roja va remetre, a sol·licitud dels tècnics dels Serveis Socials municipals, una revisió del llistat de persones en situació de vulnerabilitat empadronades en domicili fictici". En aquesta comunicació, l'entitat va identificar diferents situacions i hi va incloure persones amb les quals no s'havia mantingut contacte durant més de sis mesos, per la qual cosa no es podia verificar si continuaven en situació de carrer o residint en el municipi, ni tampoc assegurar que complissin els requisits per a aquesta mena d'empadronament.

L'Ajuntament assegura que la revisió de determinats empadronaments de persones en situació de vulnerabilitat respon al compliment de la normativa vigent i es fa seguint els criteris tècnics establerts pels Serveis Socials municipals. Cort defensa que aquest protocol regula el procediment d'empadronament de persones vulnerables en situació de carrer i el seu seguiment periòdic, i estableix que qualsevol canvi de situació –canvi de domicili, sortida de centres d'acolliment, trasllat a una altra comunitat o municipi, regularització d'habitatge o habitació, etc.– ha de derivar en la baixa de l'empadronament, amb l'objectiu de mantenir el padró municipal actualitzat, tal com es recull en la normativa sobre la gestió del padró municipal del 2020 de l'Institut Nacional d'Estadística.

El Consistori destaca que el protocol estableix que la Unitat Mòbil d'Emergència Social (UMES) de la Creu Roja, com a entitat responsable d'aquest col·lectiu, actualitzarà semestralment el llistat de persones ateses que continuen en situació de carrer. "Cal assenyalar que, fins a la data, aquest procediment no s'estava aplicant, motiu pel qual s'incomplia el que es preveu en la normativa vigent", expliquen fonts de l'Ajuntament.

Cort assegura també que l'inici del procediment no implica la baixa automàtica del padró i, en cas d'acreditar-se que les persones encara resideixen al municipi o són ateses per Serveis Socials o altres entitats, l'expedient queda arxivat.

"Vol dir deixar-la sense drets"

Segons el portaveu socialista a Cort, Xisco Ducrós, eliminar una persona del padró municipal implica deixar-la sense accés a drets bàsics. "No és un simple tràmit administratiu, vol dir deixar-la sense drets, sense accés al metge, ajudes socials o, fins i tot, a l'escolarització", ha remarcat.

Ducrós sosté que Roca va mentir al ple municipal de gener, quan va assegurar que era habitual que la Creu Roja enviàs llistats de persones que no havia pogut localitzar durant sis mesos. Segons l'ONG, però, aquesta pràctica no s'havia aplicat mai en el cas de persones en situació d'emergència social, fet que ha intensificat la polèmica sobre la gestió del padró.

"Esborrades per a l'Administració"

Per a Ducrós, "el que ha fet l'Ajuntament de Palma amb més de 200 persones sense llar és, literalment, esborrar-les per a l'Administració pública. Persones que passen a no existir a ulls de l'Administració pública i que queden encara més desprotegides".

"Estam davant una mala praxi molt greu de la regidora de Benestar Social, una gestió que s'acarnissa, precisament, amb qui més ajuda necessita", ha dit Ducrós. Segons ha explicat, "la senyora Roca ha mentit la ciutadania sobre l'origen d'aquesta decisió i, per responsabilitat política, els socialistes de Palma exigim al batle que la destitueixi, perquè no pot continuar al capdavant d'una àrea fonamental per als veïns".

Per la seva part, aquest divendres el PSOE ha exigit al batle que demani perdó a la Creu Roja i les entitats del tercer sector pels seus atacs sistemàtics. El secretari general de l'agrupació socialista de Palma, Iago Negueruela, considera que es troben "davant d'un batle censor que va en contra dels drets dels vulnerables, de la gent que no té recursos i de les entitats que els representen".

Com a resposta, Unides Podem a l'Ajuntament de Palma ha registrat una moció per paralitzar les baixes del padró municipal, que afecten persones en situació de vulnerabilitat, especialment persones sense llar, migrants o ciutadania amb greus dificultats residencials. La formació també ha demanat la dimissió de Lourdes Roca, a qui responsabilitza políticament de mentir a la ciutadania de Palma. "El Govern municipal no pot emprar el padró com una eina per expulsar administrativament persones vulnerables. La regidora Lourdes Roca ha mentit i, en conseqüència, ha de dimitir", ha exigit Lucía Muñoz, la portaveu de Podem Palma.

Unides Podem vol aturar les baixes del padró

Unides Podem ha alertat també que la pèrdua de l'empadronament pot tenir conseqüències molt greus. En el cas de les persones migrants, pot interrompre el còmput del temps de residència necessari per iniciar processos de regularització administrativa. Per a les persones sense llar o en situació d’exclusió residencial, la baixa del padró implica dificultats per accedir a serveis bàsics i prestacions socials. La formació també ha denunciat que moltes de les persones afectades no reben notificacions efectives dels expedients oberts, precisament, a causa de la seva situació de sensellarisme o precarietat, fet que pot generar situacions d’indefensió administrativa.

Davant aquesta situació, la moció presentada per Unides Podem proposa paralitzar immediatament tots els expedients de baixa que afectin persones en situació de vulnerabilitat fins que es garanteixi plenament el dret a una notificació efectiva i a la defensa administrativa. També reclama reforçar els protocols municipals d’empadronament social, mantenir l’empadronament en adreces administratives per a persones sense domicili fix i establir mecanismes de coordinació estables amb les entitats socials.