Els residents de l'antiga presó, al batle de Palma: “Deixarà al carrer 200 persones per fer una rotonda?”

Cort assegura que treballa “desesperadament” en solucions habitacionals. L'oposició critica el “caos” del govern municipal i li acusa d'actuar només quan la situació ha adquirit "focus mediàtic"

Una resident de l'antiga presó parla al ple de Palma davant el batle, Jaime Martínez.
26/02/2026
4 min

PalmaLa situació dels prop de 200 residents de l'antiga presó de Palma ha estat el punt destacat del ple de Cort d'aquest dijous. Diverses persones que viuen al recinte abandonat han pres la paraula, amb el suport de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), per reclamar una solució abans que es materialitzi el desallotjament anunciat per l'Ajuntament. La representant de la PAH, Àngela Pons, ha resumit el problema en una frase: "Deixarà al carrer 200 persones per fer una rotonda?"

Silvino, un dels residents, ho ha plantejat així: “He de viure davall un pont? Estic malalt”. Segons ha dit, si el fan fora, quedarà directament al carrer. “Què faig ara? De què viuré?”, ha afegit, tot responsabilitzant els polítics de la situació.

Luisa, també habitant del recinte, ha explicat que es troba “en mans dels metges” i que fa vuit anys que està inscrita a l'Ibavi sense haver aconseguit cap pis. “No som aquí per gust”, ha remarcat, alhora que ha demanat al batle que “posi la mà al cor”. Ha reclamat un habitatge digne i assequible en una ciutat on els preus del lloguer, segons ha dit, estan “desorbitats”.

Per la seva banda, Aurora ha relatat que darrerament ha cercat una habitació i només n'ha trobat una per 1.200 euros mensuals, amb la possibilitat de cuinar només dos dies per setmana. “Jo estic a la presó i em dutx cada dia; a veure què faran ara amb nosaltres”, ha lamentat.

La representant de la PAH ha retret al govern municipal que el desallotjament, sense alternativa clara, pot acabar fomentant noves ocupacions. “Parlam de persones humanes”, ha insistit, a més de criticar que s'hagi deixat al carrer centenars de persones sense una resposta “sanitària i residencial”. També ha qüestionat la creació d'una oficina antiocupació: “Us pagam el sou no perquè s'hagi de fer, sinó perquè no faci falta”.

El batle de Palma, Jaime Martínez, i els regidors de Cort escolten les reivindicacions dels residents de l'antiga presó de Palma.

Protocol d'emergència

El primer tinent de batle i regidor de Cort, Javier Bonet, ha explicat que fa tres dies que cerquen “solucions de l'habitatge de manera desesperada”, després que en un sol cap de setmana es produïssin quatre incendis al recinte, possiblement provocats.

Davant aquesta situació, ha anunciat que a la junta de govern s'activarà un protocol d'emergència. Bonet ha parlat d'oferir “habitacions, habitacles o altres fórmules habitacionals" i abordar-la com una "emergència social", assumpte que es tractarà demà a l'Ajuntament amb caràcter d'urgència. Això sí, aquesta "solució habitacional" està vinculada que els habitants deixin la presó de manera voluntària, segons el procés administratiu establert pel Consistori.

També ha detallat que es prepara un dispositiu especial de neteja que podria ascendir a uns 90.000 euros, una encomana que es tramitarà com a contracte major i que, per tant, haurà de respectar els terminis administratius.

"Corren risc de morir en un incendi"

Un dels moments més intensos de la jornada s'ha viscut quan la regidora de Serveis Socials, Lourdes Costa i Bonet, ha parlat amb Pons i els residents de l'antiga presó als passadissos del voltant de la sala de plens.

Ángela Pons durant la seva conversa amb el regidor Xavier Bonet.

Bonet ha avisat els habitants que "corren risc de morir en un incendi". A més, els ha assegurat que mitjançant "institucions i persones anònimes" i "a partir de demà tindrem una cartera de serveis en què hi haurà fins i tot solucions habitacionals".

Durant aquest intercanvi de paraules, les regidores de l'oposició Lucía Muñoz, Neus Truyol i Angèlica Pastor, hi han intervingut per contradir les paraules de Costa i Bonet, a qui han acusat de mentir i "vendre fum".

Més tard, el socialista Xisco Ducros ha denunciat el “caos” del govern municipal i ha posat la gestió de l'antiga presó com a exemple d'improvisació. Ha censurat que s'hagin generat “falses expectatives” davant els residents en parlar d'“habitacions i habitacles” sense concreció real.

Per la seva banda, Neus Truyol ha acusat l'executiu municipal d'actuar només quan la situació ha adquirit "focus mediàtic", després de dos anys i mig de mandat en què, segons ha afirmat, "no s'ha fet res per abordar" el problema de fons.

Per part de Podem, Lucía Muñoz considera que el que s'ha viscut al ple és una mostra de l'"esclat de la crisi de l'habitatge". Davant la petició d'una alternativa a viure a la presó, la resposta de l'Ajuntament és que "manca voluntarietat, que el que han de voler les persones de l'antiga presó és voler accedir a aquestes solucions habitacionals" i, segons ha dit, això "és mentida, perquè saben perfectament que totes les alternatives residencials que pot oferir l'Ajuntament estan plenes".

"Vulnerar drets fonamentals"

Durant la seva intervenció al ple, Pons ha acusat l'Ajuntament de Palma de vulnerar drets fonamentals amb la intenció de desallotjar les persones que resideixen a l'antiga presó de Palma sense oferir-los una alternativa residencial. L'entitat ha criticat les paraules del batle, Jaime Martínez, sobre el desallotjament de l'immoble, ja que és "inacceptable" que, en un context de crisi de l'habitatge, s'expulsin famílies en situació d'extrema vulnerabilitat que ocupen aquest recinte públic abandonat a la carretera de Sóller.

Pons ha recordat que l'accés a un habitatge digne és un dret bàsic que ha de ser garantit per l'administració local, sobretot per a persones en exclusió social. PAH Mallorca també ha advertit que la manca d'una alternativa residencial no només agreuja l'emergència social dels afectats, sinó que els situa en una situació de més precarietat i indefensió.

Segons l'organització, l'actuació municipal a l'antiga presó de Palma per part del Consistori incompleix la seva obligació de vetlar pels drets humans, constitucionals i autonòmics de prop de 200 persones que ocupen l'immoble de propietat municipal. Per això, ha exigit la paralització del desallotjament i ha demanat al Consistori que, amb mitjans propis o en col·laboració amb entitats socials, impulsi mesures que permetin la integració "plena" de les persones afectades.

stats