El PSIB vota en contra que els professionals sanitaris hagin d'entendre els pacients en català

PalmaEl Parlament ha debatut aquest dimarts una moció sobre drets lingüístics presentada per Més per Menorca. La iniciativa constava de 14 punts, dels quals se n'han aprovat 9. Sorprenentment, el PSIB ha votat en contra del 12è punt, el qual establia "el deure dels professionals del Servei de Salut" d'entendre els usuaris en "ambdues llengües oficials". Segons fonts socialistes, el motiu ha estat que el punt també incloïa la col·locació de cartelleria informativa sobre el dret a utilitzar castellà o català, acció innecessària després de l'acord dels partits del Pacte per minar els casos de discriminació lingüística a l'IB-Salut.

Ara bé, altres fonts del partit assenyalen que aquesta decisió s'ha pres després que Més per Menorca rebutjàs una esmena del PSIB, la qual instava el Govern a "fer efectives les decisions preses entre el Servei de Salut de les Illes Balears i la Direcció General de Política Lingüística perquè els pacients vegin satisfets els seus drets lingüístics". Sigui com sigui, l'únic punt que feia referència a l'obligació dels professionals sanitaris d'entendre els pacients que s'expressin en català no ha tirat endavant.

A més, els socialistes i Podem han votat plegats en contra de quatre punts més. Un d'ells proposava augmentar la partida pressupostària de l'Institut d'Estudis Baleàrics per a formació en llengua catalana per a adults amb 275.000 euros, fins a arribar als 700.000 euros. Un altre punt que ha estat rebutjat proposava triplicar les ajudes per a actuacions que fomentin l'ús de la llengua catalana, que passaria de 225.000 a 675.000 euros. Aquest apartat també incloïa una línia específica perquè els ajuntaments poguessin subcontractar empreses o entitats per prestar el servei de dinamització lingüística. En tercer lloc, tampoc no ha tirat endavant el punt que instava el Govern a recuperar els drets lingüístics en el futur projecte de llei dels consumidors i usuaris. El darrer apartat que ha tingut el vot del PSIB i Podem en contra ha estat el que hauria deixat palesa la preocupació del Parlament per la "manca de sensibilitat envers els drets lingüístics dels ciutadans" que "a vegades han mostrat les forces i els cossos de seguretat de l'Estat".

Quant als punts que sí que s'han aprovat, un d'ells insta la Delegació del govern espanyol que hi hagi cartells a totes les comissaries de la Policia Nacional i les casernes de la Guàrdia Civil informant dels drets dels ciutadans d'utilitzar ambdues llengües oficials, català i castellà, i poder fer totes les gestions en qualsevol de les dues. A més, la Cambra també insta Aena a instal·lar cartelleria que informi els usuaris dels seus drets lingüístics als tres aeroports de les Balears –el mateix amb l'Autoritat Portuària.

A més, el Parlament insta el Govern que garanteixi que la cartelleria i els documents informatius de l'IB-Salut estiguin escrits en català com a mínim, en compliment de la Llei de normalització lingüística. A més, la Cambra insta l'Executiu a crear "un servei d'acollida i integració" per als nouvinguts a les Balears. Per últim, la Cambra ha aprovat una esmena del PP, amb 51 vots a favor i tres en contra, la qual insta el Govern a complir l'Estatut d'autonomia en la defensa del "català propi de les Balears", el qual té "caràcter d'idioma oficial" juntament amb el castellà.

Durant el debat de la moció, el portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, ha destacat "la importància de fer una política d'integració dels ciutadans nouvinguts", de "reivindicar els drets" i de millorar "la presència del català a l'IB-Salut".

MÉS per Mallorca abandona el ple durant la intervenció de Vox

Els tres diputats de MÉS per Mallorca –Miquel Ensenyat, Josep Ferrà i Joan Mas Collet– han abandonat la sala de plens durant la intervenció del portaveu de Vox, Jorge Campos. Als seus escons hi han col·locat uns cartells on es podia llegir "Silenciam el feixisme". Per la seva part, el portaveu de l'extrema dreta no ha sortit dels mantres habituals en contra del català.

El diputat ecosobiranista Joan Mas Collet ha remarcat l'obligació de les institucions de "garantir a tota la ciutadania els seus drets" i ha recordat també que "els drets lingüístics són transversals". "La qualitat dels serveis públics forma part de l'atenció sanitària", ha sentenciat.

Per part d'El Pi, Josep Melià ha subratllat que la Constitució espanyola estableix "la protecció de les llengües que no són el castellà". Melià s'ha dirigit directament a l'extrema dreta i ha considerat "pervers" que alguns "es proclamin defensors d'un bilingüisme que no practiquen mai i que no volen". "El bilingüisme és dominar les dues llengües. El problema de fons és que a una part de la societat no li interessa gens la llengua pròpia de les Balears", ha afegit. El portaveu ha considerat necessari "un toc d'atenció al Govern", el qual "s'ha d'implicar" perquè "molts catalanoparlants no són entesos quan es dirigeixen a un servei públic" i "són menystinguts i menyspreats".

El PP advoca per "ser comprensius" amb els professionals sanitaris

En canvi, el diputat del PP Sebastià Sagreras ha menystingut els casos de discriminació lingüística en el Servei de Salut, els quals ha considerat "fets més mediàtics que reals". Segons els populars, els usuaris fan queixes puntuals contra "diverses institucions", com l'aeroport, els cossos de seguretat i, "darrerament, l'IB-Salut". Sagreras, que no ha pronunciat la paraula 'català' durant la seva intervenció, ha lamentat que s'utilitzi la llengua pròpia com a "excusa per discutir" i ha considerat que cal "ser comprensius" amb els professionals sanitaris que encara no la dominen. "El primer és tenir un bon servei, amb un bon professional que tingui certa experiència. Si també parla la nostra llengua, idò més contents. Si encara no la domina, hem de ser els primers a ser comprensius i llevar les imposicions", ha comentat. "Hi ha queixes perquè falten metges als centres de salut. Als que venen se'ls ha de fer una abraçada", ha afegit.

Amb el mateix to ha intervingut la portaveu de Ciutadans, Patricia Guasp. "No volem que la llengua s'utilitzi com a instrument polític", ha dit en començar, quan també ha aclarit que Cs "no està en contra de la llengua catalana". "Volem que es reconeguin les modalitats lingüístiques pròpies de les Illes", ha continuat la portaveu taronja, a més de manifestar-se "en contra de l'assenyalament dels professionals sanitaris". A més, Guasp ha dit que, malgrat que està d'acord a "fomentar l'estudi" de la llengua pròpia, no vol que "se n'imposi l'ús en detriment de la llengua castellana".