El PP i Vox espremen els terminis per pactar els pressupostos

PalmaEl PP i Vox continuen negociant un acord de pressupostos, després de sis mesos d'estira-i-arronses, retrets creuats i telefonades a Madrid. El Govern de Marga Prohens es va veure forçat a prorrogar els comptes de 2024 el desembre, quan la direcció de Santiago Abascal va ordenar el trencament de qualsevol negociació amb el PP a les autonomies. El camí per tirar endavant el projecte de pressupostos l'ha marcat, doncs, l'estratègia de la direcció estatal de l'extrema dreta, que ha jugat amb els pactes autonòmics per collar els populars al Congrés dels diputats. Si finalment s'arriba a un acord –fonts del Govern asseguraven que són "optimistes"–, servirà per preveure el curs de la segona meitat de la legislatura: l'aliança entre el PP i Vox es mantindrà i Prohens s'allunyarà del seu pla B, que era intentar arribar a pactes puntuals amb l'esquerra.

La portaveu del grup parlamentari de Vox, Manuela Cañadas, va dir que aquest dijous era la data límit per arribar a un pacte. Fonts de l'Executiu remarquen que aquesta setmana és la data límit i, si no se'n surten, es donaran per trencades les negociacions. Per tant, el focus està posat en el Consell de Govern d'aquest divendres, on s'espera que el vicepresident i portaveu de l'Executiu, Antoni Costa, anunciï el resultat de les converses.

Els pressupostos que es treballen ara, apunten fonts de l'Executiu, són pràcticament idèntics als que havien negociat el desembre passat, ja que les converses varen saltar pels aires en el darrer moment. Bona part de les cessions a Vox són mesures que es duran a terme a banda del projecte de pressupostos. Durant aquelles negociacions, Prohens va cedir en diverses qüestions davant l'extrema dreta, com les proves dentals als menors migrants per comprovar-ne l'edat. A més, Vox va acceptar renunciar a l'Oficina Lingüística a canvi d'una Oficina Antiocupació. Però en les darreres setmanes, l'extrema dreta ha posat noves demandes damunt la taula. Entre d'altres, va exigir al PP que rebaixàs el català a la funció pública. Fonts del Govern admetien que hi hauria alguna iniciativa en aquest sentit per acontentar l'extrema dreta. De fet, fa dues setmanes Vox ja es va atribuir una modificació legislativa per blindar 145 treballadors estabilitzats que no havien acreditat el coneixement de català en el seu lloc de feina. D'altra banda, el PP no ha accedit a les demandes de Vox de modificar el Decret de mínims. Amb tot, el Pla pilot d’elecció de llengua a Primària es mantindrà. En principi ho farà, però, amb menys recursos assignats, adaptats a l’escassa demanda –onze centres concertats– per aplicar-lo en el curs actual.

Vox també ha reclamat la derogació de la Llei de memòria democràtica (el PP hi està disposat) i la modificació de la Llei d'ocupació de sòl per poder accelerar la construcció al camp: ambdós partits varen arribar a un acord en aquest àmbit dimarts passat, que es va plasmar a través de diverses esmenes que presentaren al Parlament.

L'Executiu va preparar uns comptes de 2025 que incrementen el sostre de despesa en 197,4 milions respecte dels de 2024, amb una xifra total de 6.563 milions d'euros. Bona part d'aquest augment es destina al capítol de personal, especialment als departaments d'Educació i Salut. Els plusos per places de difícil cobertura a docents i sanitaris, el pagament de la carrera professional als sanitaris, l’increment de docents a les aules –uns 700– i la contractació de psicòlegs per als centres educatius comporten un elevat cost per als comptes públics. Sigui com sigui, les negociacions amb Vox continuen obertes.