La lletra petita del pacte urbanístic del PP i Vox: com fer pisos exprés al camp

PalmaConstruir el màxim nombre d'habitatges i reduir els terminis al límit. És l'objectiu del PP i Vox amb les esmenes a la llei per a l'obtenció de sòl que han negociat i presentat aquest dimarts al Parlament. "Volem que els pròxims dos anys un nombre important de persones de classe mitjana pugui comprar nous habitatges sobre els plànols", apunten fonts de l'Executiu. Per això, han aixecat restriccions per construir en sòl rústic i han establert mesures per forçar els ajuntaments a prémer l'accelerador. Només tindran un any per adherir-se a les mesures i presentar projectes. A més, permetran construir immobles en àrees de transició (en zones fins ara no urbanitzables i amb categoria de sòl rústic) en aquells municipis de més de 20.000 habitants, fins i tot abans que s'hagi consumit tot el terreny urbà. Segons fonts de l'Executiu, aquesta mesura ha de dissuadir els propietaris de terrenys urbanitzables d'especular amb el terreny.

A més, tots els que superin els 10.000 habitants podran acollir-se a la fórmula que ja és vigent a Palma gràcies al decret llei de l'Executiu: els urbanitzables que siguin declarats estratègics, es podran desenvolupar tot d'una, sense esperar els tempos del pla general, i podran acollir –també com Palma– un 45% més d'edificabilitat.

El PP ha presentat setze esmenes i Vox, tretze. S'amplia el Decret llei d'habitatge –fins ara només afectava Palma– a les localitats més poblades de les Illes, sempre que els ajuntaments s'acullin a la norma. Els habitatges construïts a les àrees de transició hauran de tenir entre 60 i 90 metres quadrats, i es vendran a preu limitat, o bé com a pisos de protecció oficial, amb preus que aniran des dels 210.000 fins als 285.000 euros, segons els càlculs del Govern. En el mateix sentit, el PP ha introduït una esmena perquè un percentatge d'aquests pisos es pugui vendre a preu de mercat si un informe del Consistori corresponent ho avala. Aquest percentatge, que determinarà l'Ajuntament, pot arribar fins al 25% dels habitatges. "Es fa perquè el promotor pugui assegurar la viabilitat econòmica del projecte", apunten fonts del Govern. Amb tot, s'hauran de construir abans o simultàniament als de protecció oficial o preu limitat. Els ajuntaments podran disposar de les àrees de transició sense necessitat d'haver esgotat els sòls urbanitzables, sempre que ho justifiquin per accelerar-ne la construcció.

Sòl rústic i ràpid: la proposta de Vox

Vox no només aposta per la transformació del sòl rústic encara que els municipis tinguin sòl urbanitzable disponible, sinó que vol que es pugui fer aviat. En aquest sentit, la formació ha presentat una esmena per evitar que qualsevol norma pugui alentir la transformació automàtica d'un sòl rústic en urbanitzable, tenint en compte que el procés habitual pot arribar a ser d'una dècada.

El partit d'extrema dreta pretén que tot allò que sigui declarat projecte estratègic dins sòl rústic, en concret dins les àrees de transició dels municipis de més de 20.000 habitants, es desenvolupi "independentment" del Pla General –els plans generals estableixen els terminis de desenvolupament i transformació del sòl i, per aquest motiu, Vox vol assegurar-se que la prioritat de fer pisos sigui com sigui no s'endarrereixi per cap obstacle.

Els ciutadans que faci cinc anys que estan empadronats a les Illes Balears podran accedir als habitatges a preu limitat. El PP també ha avalat l'esmena de Vox perquè les persones amb antecedents per ocupació d'habitatges no tinguin accés a un pis de protecció oficial. En el mateix sentit, els populars plantegen en una altra esmena la creació de registres municipals d'entitats urbanístiques col·laboradores. Fins ara, els gestionen els consells insulars, que a partir de l'aprovació de la llei hauran de remetre a cada ajuntament una còpia autenticada de les inscripcions i incidències d'aquestes entitats. Els registres passaran a ser gestionats pels ajuntaments. A més, els populars proposen la creació d'un espai d'interpretació històric i arqueològic al castell d'Alaró, atès el "caràcter de Bé d'Interès Cultural" de l'indret.

Un 50% dels pisos en sòl urbanitzable ha de ser per a lloguer

Una altra novetat respecte del que ja se sabia del projecte de llei per a l'obtenció de sòl són els usos que es donarà al sòl urbanitzable. Com és sabut, aquest sòl tindrà un aprofitament del 45% més del que estava previst inicialment, i la mesura es podrà aplicar a tots els municipis de més de 10.000 habitants. Però una condició que introdueix Vox per a la seva tramitació parlamentària és que la meitat dels pisos que es facin de protecció pública (que són la meitat del total edificat en cada urbanitzable) siguin destinats al lloguer.

D'aquesta manera, i per no perdre's dins el conjunt d'esmenes i propostes, tots els municipis amb més de 10.000 habitants podran acollir un desenvolupament urgent i automàtic dels sòls urbanitzables, on es podran fer un 45% d'habitatges del que preveia el Pla General. La quantitat total de pisos que pugui aixecar cada promotor haurà de ser el 50% a preu lliure i el 50%, de protecció pública, en concret de preu limitat. Aquest 50% d'habitatge social, a la vegada, haurà d'incloure com a mínim la meitat dels pisos per a lloguer.

Una esmena per reforçar l'eliminació del català a la sanitat

Després d'introduir a la Llei de capitalitat el mecanisme per eximir els 145 treballadors estabilitzats que encara no han acreditat el nivell de català que se'ls requeria per mantenir la plaça, el PP aprofita la Llei d'obtenció de sòl per reforçar legalment la fulminació del requisit de català per als sanitaris. El decret llei mitjançant el qual el Govern el va eliminar està pendent del pronunciament del Tribunal Constitucional, perquè l'OCB hi va presentar dos recursos. Malgrat que l'alt tribunal va donar per bo en un primer pronunciament l'ús de la figura del decret llei per legislar sobre el català a la sanitat, introduint la modificació legislativa a una llei, l'Executiu considera que blinda la mesura amb vista al recurs que encara queda pendent.