Política 25/01/2022

El Parlament de Catalunya ha concedit 62 llicències per edat des de l'any 2008

Durant l’anterior legislatura, amb la presidència de Roger Torrent, se’n van autoritzar 18

4 min
Llicencies d'edat atorgades pel Parlament des del 2008

BarcelonaDes que el juliol del 2008 hi ha la possibilitat d’accedir a la llicència per edat al Parlament de Catalunya, s’han concedit 62 sol·licituds d’aquest règim especial que permet cobrar sense treballar. Segons dades lliurades per la mateixa cambra catalana en el marc de la petició de transparència que va fer l'ARA, se’n van autoritzar set durant la presidència d’Ernest Benach, amb qui va començar el sistema especial, i a partir d’aquí han anat augmentant de forma exponencial: se’n van donar catorze amb Núria de Gispert, onze amb Carme Forcadell i fins a divuit més durant el mandat de Roger Torrent. Durant aquest 2021, amb la presidència de Laura Borràs, se n’han concedit 12 , tot i que no s’estan executant, ja que la mesa ha decidit acabar amb aquest règim especial i estudia si les pot revertir després que l’ARA destapés dilluns que el Parlament destina 1,7 milions d’euros anuals a retribuir 21 funcionaris que ja no hi treballen. Aquest és el cost de les llicències d'edat vigents a l'abril de 2021, no coneixem quants diners públics s'hi han destinat al llarg d'aquests catorze anys perquè el Parlament no ha facilitat les retribucions del personal que s'hi ha acollit.

Llicencies per edat atorgades pel Parlament des del 2008

Així doncs, malgrat que els successius presidents del Parlament assegurin aquests dies que no coneixien aquest règim especial, el cert és que durant el seu mandat no només la cambra catalana estava pagant nòmines a funcionaris que no acudien al seu lloc de treball, sinó que se’n van autoritzar de noves. Ara bé, no ho van fer directament ells ni la mesa de torn, sinó que qui s’encarrega de rebre les sol·licituds per gestionar les llicències per edat són, per normativa, els secretaris generals, que nomena la mesa del Parlament per confiança política i que tenen les funcions de governar l’administració de la cambra.

Per tant, qui ha donat llum verda a les 62 llicències han estat Imma Folchi –que més endavant s’hi ha acollit ella mateixa–, durant les presidències de Benach i De Gispert; Pere Sol –que també va sol·licitar el règim especial abans de jubilar-se–; Xavier Muro, amb Carme Forcadell i Roger Torrent; i l’actual secretària general, Esther Andreu, ara amb Borràs, n’ha concedit 12 –ajornades de forma temporal– mentre s’estava reformant el model que reduïa de cinc a tres anys la possibilitat de cobrar sense treballar.

Per accedir a les llicències d’edat s’han de complir uns determinats requisits formals –arribar als 60 anys i portar més de 15 anys treballats al Parlament– i només es poden ajornar per “necessitats de servei” de cada unitat. Tot i que, com mostren les dades, les llicències d’edat han estat una constant des que es van crear l’any 2008, fins ara els successius presidents han al·legat desconeixement o no tenir suficients dades. Dimecres l’expresident del Parlament Roger Torrent va assegurar des de Madrid que no tenia informació sobre aquest règim especial i que si ho hagués sabut hauria actuat d’una altra manera. Una justificació similar a la que va donar dilluns De Gispert, consultada per l’ARA: “No sabia que les xifres [dels sous] eren tan altes. Ni se’n va parlar ni s’hi va donar importància. No vam debatre res, sinó que ho vam assumir com una llei feta”. Forcadell no s’ha pronunciat sobre aquesta qüestió, mentre que Benach ha justificat la seva posada en marxa pel “context”. Borràs, al seu torn, ha reivindicat haver iniciat una reforma per endurir-ne les condicions d’accés, malgrat que no posava fi a aquest règim especial per cobrar sense treballar.

Roger Torrent, Josep Costa i Xavier Muro.

Retrets creuats

L’episodi de les llicències per edat, destapat per l’ARA, ha generat tensions també entre els membres de la mesa del Parlament. Aquest dijous la vicepresidenta segona de la mesa i diputada socialista, Assumpta Escarp, que s’encarrega de la transparència a la cambra, ha retret a Borràs que no donés tota la informació sobre les llicències per edat en la reunió del 21 de desembre, quan l’òrgan va aprovar endurir les condicions per accedir a aquest règim especial, però no eliminar-lo. “Les coses s’han fet malament” i la llicència per edat “no hauria d’haver existit”, ha dit en una entrevista a Ràdio 4 i La 2, però també ha afirmat que “s’ha trencat la cadena de confiança” amb la presidenta per no haver-los traslladat, segons ella, totes les implicacions del cas. Ara bé, Borràs dimecres al Més 324 ja va negar la major: va dir que tots els grups estaven al corrent dels canvis. Per demostrar-ho va exhibir un document negociat amb el consell de personal de la cambra que havien pilotat els secretaris Aurora Madaula (JxCat) i Ferran Pedret (PSC). Qui també s’ha pronunciat sobre això ha estat el president, Pere Aragonès, al Planta Baixa de TV3, tot i que s’ha limitat a dir que celebra que s’acabi amb aquest privilegi.

stats