El Govern ja ha entregat a Madrid un esborrany per al desconfinament de les Balears

La consellera de Salut, Patrícia Gómez, assegura que a les Illes s'han fet set vegades més tests que a Corea del Sud

El Govern ja ha entregat un esborrany amb mesures per al desconfinament de les Illes Balears, segons ha indicat aquest dimarts la consellera de Salut i Consum, Patrícia Gómez, durant la seva compareixença davant el ple del Parlament, que s'ha duit a terme en versió reduïda –assistència presencial de 13 dels 59 diputats. Gómez hi ha comparegut per tal d'explicar quina ha estat la gestió de l'Executiu durant la crisi del coronavirus. "Seguirem les indicacions del govern espanyol, però som la comunitat autònoma que ha entregat la feina abans. De fet, ahir ja en vàrem lliurar un esborrany. La comissió interdepartamental treballa de manera sectorial, però s'ha de dir a la ciutadania que no es poden relaxar les mesures de confinament", ha explicat Gómez. 

"Tindrem un rebot de la malaltia, però no sabem quina en serà la magnitud ni les conseqüències", ha continuat Gómez, encara que ha insistit que "les Illes es poden desconfinar amb mesures diferenciades". "No som la capital d'Espanya ni tenim nuclis de població molt grans", ha afegit. Així i tot, hi ha molts interrogants a resoldre: "Seran primer les zones rurals o urbanes? Quan tinguem un rebrot en un municipi, quants de casos per 10.000 habitants s'han de tenir per tornar enrere? Això encara s'ha de definir. Queda molta feina per assegurar un futur cert?", ha dit.

Però quan els partits li han demanat per propostes concretes de desconfinament, la consellera ha insistit que és una tasca del govern espanyol i les propostes que s'han enviat des de les Balears "són molt genèriques". "Feim una feina general i ara no els puc presentar propostes. El Govern d'Espanya les ha de fer", ha indicat.

La consellera ha volgut destacar que a les Balears s'han fet set vegades més proves diagnòstiques que a Corea del Sud i ha especificat que, a data de 20 d'abril, ja se n'havien fet un total de 29.953 i que la proporció és "bastant més gran que a la majoria de comunitats autònomes". Segons Gómez, " The Guardian publicava que Corea del Sud ha fet 3.700 proves per milió d'habitants. Nosaltres n'hem fetes més de 29.000" –les Illes tenen 1,2 milions d'habitants.

Segons ha explicat la consellera, les Balears tenen a hores d'ara 77.000 proves diagnòstiques, 40.000 comprades pel Govern i 37.000 enviades per Madrid. Aquestes proves inclouen tant PCR com tests d'anticossos. Els darrers "necessiten set dies d'evolució de la malaltia perquè siguin positius i no serveixen en determinades circumstàncies". 

Sobre la feina del seu departament i de l'Executiu balear, Gómez ha destacat que l'esforç que s'ha fet és "històric" i s'ha mostrat en desacord amb les acusacions de manca de previsió durant els primers compassos de la malaltia. "No estic d'acord que s'hagi arribat tard. La situació és realment greu, però no hem arribat tard. A altres comunitats han passat coses que aquí hem pogut planificar amb antelació", ha comentat.

L'oposició carrega contra la gestió del Govern

Els partits de l'oposició han carregat contra la gestió que ha fet el Govern de la crisi sanitària generada pel coronavirus, i s'han centrat en la manca de previsió de la Conselleria de Salut. Per part del PP, Sebastià Sagreras ha qualificat de "lamentable" l'actuació de l'Executiu. "Les Illes Balears tenen unes condicions especials, i s'hauria d'haver aprofitat el fet de tenir el segon cas de l'Estat. Però totes les autonomies amb circumstàncies semblants estan millor", ha dit el diputat popular, qui també ha retret que els ports i aeroports de les Illes "no es varen tancar fins dia 17 de març" i que Palma estigués "plena de creueristes italians" dies abans d'aquesta data.

Sagreras també ha demanat a Patrícia Gómez per què el Govern no va començar a proveir d'equips de protecció individual (EPI) els professionals sanitaris "des de principi de febrer" i ha lamentat que la consellera "els culpabilitzàs dels contagis". "Han penjat fotos d'avions que arribaven, però tenim molts dubtes. Per què els sanitaris no han notat l'arribada de material?", ha continuat. A més, el diputat del PP també ha recordat que la Conselleria de Salut va comunicar "a les gerències dels hospitals que s'obririen investigacions i expedients disciplinaris als professionals que parlassin".

Per part de Ciutadans, Juan Manuel Gómez ha criticat que la compareixença de Gómez s'hagi produït en aquests moments de la pandèmia. "Arriba tard a comparèixer, quan hauria d'haver estat la primera a fer-ho", ha assenyalat. Sobre el material de protecció i els tests, el diputat taronja no ha estalviat preguntes: "Per què no varen arribar les mascaretes en el seu moment? Per què els EPI no varen ser els adequats? Per què no s'han fet abans proves diagnòstiques i hem esperat a tenir dades alarmants? S'ha d'esperar una ordre del Ministeri per repartir mascaretes?", ha demanat. 

La diputada d'El Pi, Lina Pons, ha lamentat "la manca d'autocrítica" del Govern. "Hi ha hagut errades, algunes de rebot per la gestió del govern espanyol, i les errades són un perill directe per als que es juguen la vida", ha dit, a més de reiterar que els professionals sanitaris no tenen el material necessari. Pons també ha recordat que hi ha altres sectors, com els treballadors de l'EMT, de Correus o de les funeràries que tampoc no tenen la protecció adient. "No se n'hauria pogut fer una compra massiva des del minut u?", ha demanat. La diputada d'El Pi també ha criticat que no es permeti l'acompanyament de les persones que moren de covid-19.

La diputada de Vox, Idoia Ribas, ha recordat que l'OMS "va alertar el govern d'Espanya de la situació i la letalitat del virus" i ha demanat a la consellera si Madrid va traslladar al Govern balear aquest document. "Si no el coneixia, és perquè l'hi varen ocultar", ha dit.

Per part dels partits que donen suport al Govern, el portaveu de MÉS, Miquel Ensenyat, ha subratllat que "la centralització de compres ha estat un fracàs estrepitós". "S'ha de constatar l'esforç que ha fet la Conselleria per aconseguir material, perquè hauríem pogut esperar asseguts el material de l'Estat", ha comentat. "La centralització de competències no ha funcionat i no funcionarà mai. Es gestiona molt millor des de la proximitat, des del coneixement immediat de la realitat", ha afegit.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF