El nou laberint jurídic de Carles Puigdemont
L’expresident, que haurà de batallar al Suprem perquè li apliqui l’amnistia, també està pendent d’un recurs al TJUE que pot condicionar el seu accés a l'Eurocambra
BarcelonaDes de fa set anys que l’expresident Carles Puigdemont viu immers en un autèntic laberint judicial a l’exili. Un laberint en què, contra tot pronòstic, s’ha emportat victòries –com la negativa a ser extradit de Bèlgica, Alemanya i Itàlia o l’adquisició de la condició d’eurodiputat– però també derrotes, com la darrera davant el Tribunal General de la Unió Europea, en què va perdre la immunitat per ser jutjat per l’1-O.
Amb l’aprovació del text definitiu de l’amnistia aquesta setmana, se li obre una nova etapa que pot acabar amb el calvari judicial i el seu retorn a Catalunya, però la seva aplicació, com reconeixen els seus promotors, no serà fàcil per l’oposició dels jutges a la mesura, especialment en el cas de l'expresident.
El seu futur no només depèn de la causa de l’1-O, sinó que el Tribunal Suprem li ha obert un altre front amb la causa de Tsunami per terrorisme i, a més a més, no podrà deixar de mirar de reüll el que passi al tribunal de Luxemburg perquè en depèn que pugui tornar a accedir sense problemes amb la Junta Electoral Central a ser membre del Parlament Europeu si surt elegit el 9 de juny.
A continuació enumerem les carpetes que té obertes l’expresident i que avançaran paral·lelament a partir de l’aprovació definitiva de l’amnistia a mitjan maig.
Un retorn immediat?
El Suprem decidirà si, com diu la llei, retira l'ordre de detenció
Si ara hi ha una cosa que impedeix a l’expresident tornar a Catalunya és l’ordre de detenció nacional que manté vigent el jutge instructor del Procés Pablo Llarena pel referèndum de l’1 d’Octubre. Per tant, per poder tornar immediatament després de l’aprovació de l’amnistia –a l’estiu, per exemple–, el Tribunal Suprem hauria de retirar aquesta mesura cautelar tal com marca la llei un cop entri en vigor. Ara bé, el més probable és que l’alt tribunal plantegi una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que busqui alentir el procediment.
De la mateixa manera que Puigdemont es trobarien l'exconseller Lluís Puig o el també eurodiputat Toni Comín, encausats per l’1-O. En el cas de Marta Rovira, el problema no és la causa del referèndum –no recau sobre ella cap ordre de detenció perquè només està processada per desobediència– sinó que per a la secretària general d’ERC la dificultat del retorn està en la imputació de terrorisme per Tsunami.
El cas Tsunami
El Suprem no pot actuar contra Puigdemont sense suplicatori
A diferència de Rovira, en el cas de Carles Puigdemont la imputació per terrorisme no dificulta el seu retorn immediat. Paradoxalment, malgrat que per aquesta via els tribunals podrien intentar deixar-lo fora de l’amnistia –el delicte de terrorisme està exclòs de l’oblit judicial–, per ara el Suprem no pot fer res contra ell relacionat amb la causa de Tsunami perquè és eurodiputat.
Segons fonts jurídiques, no el pot citar a declarar com a investigat ni tampoc emetre ordres de detenció perquè abans hauria de tramitar un suplicatori al Parlament Europeu, tal com en el seu moment va fer per jutjar-lo per l'1-O. Un tràmit que es va allargar un any i que encara que l'emetés ara difícilment es resoldria abans de les eleccions europees del 9 de juny. Dit d’una altra manera: per a l’expresident és clau mantenir la condició d’eurodiputat davant el Suprem.
Ser eurodiputat
Està pendent una sentència que pot obrir-li un front amb la JEC
L’expresident Carles Puigdemont va ser escollit eurodiputat el desembre del 2019 i ara es tornarà a presentar a les eleccions del 9 de juny. Ara bé, no va adquirir la condició de membre de l’Eurocambra de manera immediata, sinó sis mesos després de guanyar les eleccions europees a Catalunya arran de la sentència del TJUE sobre Oriol Junqueras, en què convenia que el Suprem hauria d’haver autoritzat el líder d'ERC, abans de la condemna per l'1-O, a sortir de la presó perquè com a eurodiputat electe tenia immunitat de desplaçament per prendre possessió. Arran d’això, el llavors president de l’Eurocambra, David Sassoli, va reconèixer Puigdemont i Comín com a eurodiputats malgrat que el seu antecessor al càrrec, Antonio Tajani, els havia denegat l’accés com a membres del Parlament en el dia de la seva constitució perquè no havien jurat la Constitució espanyola com marca la Loreg. En aquell moment la Junta Electoral Central, tot i proclamar-los electes, va eliminar el seu nom de la llista que va enviar al Parlament Europeu per no haver fet aquest tràmit.
Ara bé, aquest assumpte que semblava resolt (el d'exercir d'eurodiputat sense passar per Madrid) es va tornar a posar en dubte ara farà dos anys, el 6 de juliol del 2022, per una resolució del Tribunal General de la Unió Europea. En aquesta sentència, el tribunal de primera instància de Luxemburg va avalar el veto inicial de Tajani a Puigdemont i Comín com a eurodiputats, considerant que es derivava d’una decisió de l'estat espanyol que ell no podia discutir. És a dir, aclareixen fonts jurídiques consultades per l’ARA, el TGUE, que normalment s'ha mostrat menys favorable a les tesis de defensa dels eurodiputats independentistes, es va reafirmar que per tenir accés a les credencials de diputat s’han de complir també els requisits que marquin els estats, entre els quals Espanya.
¿Això pot dificultar l’accés de Puigdemont a la seva condició d’eurodiputat si surt escollit les europees? Les mateixes fonts asseguren que dependrà del que digui la instància superior, el TJUE, on l’expresident va presentar un recurs. Ara bé, asseguren que, sobre el paper, hauria de mantenir almenys la immunitat de manera automàtica si surt reelegit, tenint en compte que ja ha estat reconegut un cop com a eurodiputat de ple dret sense haver jurat la Constitució.
Quan sortirà aquesta nova sentència? No queda clar, però el que és cert és que si no es fa pública abans de la constitució del nou Parlament el 16 de juliol, l’accés de Puigdemont al ple de constitució de l’Eurocambra pot quedar en mans del criteri del següent president del Parlament Europeu. Encara més si, en cas de ser reelegit, la Junta Electoral intentés torpedinar el seu accés a les credencials d’eurodiputat. Cal veure quina fitxa mou també el Suprem en aquesta partida d’escacs.
