PalmaMercedes Garrido (Felanitx, 1974) ha aterrat al Govern a mitjan legislatura, quan encara hi ha ressons de la seva gestió com a consellera insular de Territori i Infraestructures. Ara, des de l'àrea de Presidència, Funció Pública i Igualtat, la socialista s'encarregarà d'articular les relacions amb els socis del Pacte. Sap que té fama de dura, però també defensa el seu tarannà dialogant.
Veient com ha acabat el rescat del túnel de Sóller, anul·lat per la justícia, i tenint en compte que la concessió acabava el juny del 2022, no hauria valgut la pena esperar?
— Valia la pena fer el rescat. Es va prendre una decisió política i hi havia una demanda social important, sobretot a la comarca de Sóller. Era l'únic espai de totes les Illes Balears on havies de pagar per passar, amb un peatge molt car. Per anar a Manacor, hi ha un peatge a l'ombra. No ens n'adonam: el Consell de Mallorca paga a la concessionària 15 milions d'euros cada any, però els ciutadans no ho fan. Per què la gent havia de continuar pagant per anar a Sóller? Al final, quan et dediques a la política és perquè vols canviar coses. I canviar el túnel era important per a la gent de Sóller. Per a mi? No, jo som de Felanitx. Per anar-hi un parell de vegades a l'any, potser podria pagar. Però era una demanda que ens feia tot el teixit empresarial. Ara sembla que és una cosa que has tingut sempre, i hem de pensar que fa poc més de quatre anys la gent pagava deu euros per anar i tornar de Sóller.
Pensau que acabarà bé?
— Jo crec que sí, perquè la demanda que es feia en aquell moment és justa. N'estic seguríssima: sí que hi ha interès general en el rescat del túnel. És una decisió política. La sentència del túnel de Sóller analitza i combat una decisió política. I si tenim separació de poders, ens ho hem de creure. Respect aquesta sentència i per això esper que el Tribunal Suprem la pugui revocar en cassació. Però també deman respecte per la resta de poders. Crec que la decisió es va prendre bé. De fet, el Consell de Mallorca ha manifestat que el túnel continuarà sent gratuït.
També arribau al Govern marcada pel fet més mediàtic de la legislatura passada: l'autopista Llucmajor-Campos.
— Amb el desdoblament de Campos a Llucmajor ha passat el que tothom preveia. Quan comences una obra, l'inici és molt cridaner, es veu molt. Ara que està pràcticament acabada, l'obra es veu distinta. I quan estigui acabada es veurà d'una altra manera. És cert que és un desdoblament de la carretera, i que on hi havia dos carrils n'hi ha quatre. Aquí no enganarem ningú ni podem dir el contrari. Però es veurà que s'ha fet amb unes mesures molt escrupoloses, intentant ocupar el mínim possible d'espai. Tots podrem comprovar com és menys impactant que la carretera de Manacor. Durant molt de temps es va dir que hi hauria una súper rotonda. On és?
Aquest projecte ha generat una resposta social forta. Creis que això us ha passat factura política i que per això no vàreu entrar en el Govern al començament de la legislatura?
— Crec que no. El que opini la gent és una altra cosa, però estic segura que no. Vull recordar que el desdoblament de Campos era el pacte del Consell de Mallorca de la legislatura 2015-2019. Es va negociar expressament i es va pactar que inclouria aquest desdoblament.
Malgrat respectar el projecte, MÉS va manifestar malestar...
— No crec que la paraula sigui 'respectar'. Els socis ho varen pactar. Jo hi era quan es pactava.
Parlant de socis, heu de gestionar les relacions amb MÉS i Podem. Com ho plantejau?
— No fa ni dues setmanes que vaig prendre possessió i hi estic arribant. Però crec que es tracta de parlar molt. El que tenc de bo és que fa dos anys que estic parlant molt [riu]. La feina de parlar amb els socis, d'acordar amb ells, de treballar de manera conjunta en el Parlament, l'he anat fent aquest temps. No s'ha de parlar únicament amb els socis, el que hem de fer és parlar molt amb totes les forces polítiques, amb totes les institucions, les entitats, la societat civil... Estam en un moment econòmic i social molt delicat, i necessitam prendre decisions acordades de manera conjunta.
Teniu fama de dura. Us han col·locat en aquesta conselleria per posar ordre?
— Les dues coses han d'anar juntes. Tenc un defecte o una virtut, no sé què és [riu]: no som caparruda, malgrat que hi ha gent que s'ho pensa. Puc ser contundent o puc ser dura, però també som capaç de moure'm. I no som l'única que ho diu, la gent que ha fet feina amb mi també ho dirà. Això és important a l'hora de poder sortir d'aquesta situació, perquè no en sortirem tots sols, ni intentant fer les coses que un pensa. N'hem de sortir tots junts.
Inclosa l'extrema dreta?
— És més difícil, perquè compartim molt poques coses. Fins i tot amb el PP som capaços de veure que hem de sortir d'aquesta crisi fent segons què. Amb l'extrema dreta és molt complicat. El plantejament que varen fer amb els pressupostos n'és un exemple. Agafes els pressupostos del Govern, en comences a llevar coses i fas una súper partida de 500 milions d'euros per ajudar. Però les retallades que feien era molt ideològiques. Volien retallar el que moltes vegades ens toca més el cor: memòria democràtica, llengua, dona... Són aspectes molt ideològics que separen molt esquerra i dreta, però que també compartim. Compartim la lluita per la igualtat de les dones amb PP i Cs. La Llei de fosses també la varen aprovar el PP i Cs. La Llei de normalització lingüística la va fer Cañellas, del Partit Popular.
MÉS està marcant perfil, sobretot pel que fa a qüestions relacionades amb el govern estatal. Això és factible sense conflicte en un govern de pacte?
— Això és un govern de coalició. Si tots anàssim de la mateixa manera, seríem els mateixos, i no tres partits diferents. Això és el que té de bo un govern de coalició. Ningú podrà dur endavant el seu programa electoral d'una manera absoluta, perquè ha de compartir el govern amb la resta. La cultura del pacte, que a les Balears cultivam des del 99, és important. Hem aconseguit que la nostra terra avanci molt gràcies a ella en molts aspectes: econòmics, ambientals, territorials i socials. Però cadascú és d'un partit diferent i ha de fer el que li plantegen el seu ideari i la seva base.
En el cas de les vacunes a càrrecs, se n'han desmarcat els dos socis: Podem va anunciar que donaria suport a la comissió d'investigació que proposa Cs i MÉS reclama que es convoqui la Comissió d'Ètica...
— Dins el Pacte s'ha parlat d'aquest tema bastantes vegades. Tant la consellera com la presidenta han manifestat en més d'una ocasió que no s'ha vacunat cap alt càrrec. S'han vacunat persones que, per la seva funció, estaven dins els grups de vacunació de la primera fase. Hem de ser tots responsables i no hem de fer una causa amb la vacunació. És el que tots esperam per superar aquesta crisi sanitària, social i econòmica. Això ho compartim amb els socis.
Però continuen demanant dimissions...
— Al final, són posicionaments de partit.
Teniu una conselleria molt gran, amb Presidència, Funció Pública i Igualtat. Com ho pensau gestionar?
— Crec que, a part d'Hisenda, són les àrees transversals del Govern. Igualtat és una àrea de transversalitat absoluta, i tota la política del Govern se n'ha d'impregnar.
Però, fins i tot dins el Govern, certes bretxes persisteixen. Com ho solucionareu?
— Hi ha molta feina iniciada dins l'IBDona. De vegades, és un treball molt desconegut. Però, si haguéssim aconseguit que aquesta transversalitat fos efectiva dins tots els àmbits de Govern, però també a la nostra vida diària, no tindríem un IBDona ni una Conselleria d'Igualtat, perquè no faria falta. Al Govern s'apliquen mesures d'igualtat, i dins de Funció Pública hem d'aprovar el tercer pla d'igualtat. Tenim el pla de conciliació, una feina que es fa de manera conjunta. Hi participa l'IBDona, però també la Direcció General de Coordinació, Treball, Agricultura, Educació i Serveis Socials. La mesa s'ha reunit en dues ocasions i esperam aprovar-ho aviat, més o menys d'aquí a dos mesos.
