Pablo Motos va començar com cada vespre ballant l’Stayin’ alive de Saturday night fever i Isabel Díaz Ayuso va aparèixer amb un estilisme digne d’Olivia Newton-John en l’última escena de Grease. El públic d’El hormiguero la va rebre amb crits entusiasmats de “Presidenta! Presidenta!” I Motos va afegir, quan la va tenir asseguda a la taula: “Te aplauden por la calle...” En tres minuts van fer dues pauses de publicitat abans de començar a conversar per garantir que després acumularien l’audiència. Motos va fer broma dient que aprofitaria els anuncis per demanar a la claca que no aplaudís cada resposta de la convidada. Subratllava així el furor que havia despertat la presidenta de la Comunitat de Madrid.
La boxa
A les preguntes de Motos, cada resposta era un míting i un missatge rotund en clau electoral. La política del PP era hàbil a l’hora de filtrar l’argument que volia fos quina fos la pregunta, amb claredat, concisió i contundència. Va reiterar les paraules libre i libertad a l’hora de definir-se a ella mateixa i l’essència del seu projecte.
Comunicava bé i cada dos per tres repetia fins a quin punt la gent li agraeix i li reconeix la seva gestió. Va confessar que ha començat a practicar boxa als matins i, certament, semblava haver aterrat al programa de les formigues de pelfa per repartir uns quants uppercuts i ganxos. Qui va rebre amb contundència va ser Pedro Sánchez, i a la primera clatellada, en què l’acusava de mentider, la claca que s’havia aconseguit contenir va esclatar amb entusiasme altra vegada.
Poder de convicció
Motos, amb les seves preguntes (i ni una sola repregunta), va fer un control de qualitat al PP i a la gestió política de la convidada indiscutible. Però, a mesura que agafava embranzida la retòrica d’Ayuso, ell anava quedant més hipnotitzat pel poder de convicció de la presidenta de la Comunitat.
L’entrevista va ser més llarga del que acostuma a ser habitual en el programa, una hora ben bona i amb Ayuso amb el pilot automàtic. “Esta noche tenemos un programa de traca”, havia dit Pablo Motos tot just començar l’espai. I, efectivament, el massatge va ser difícil d’oblidar.
L’entrevista va culminar amb un joc en què la convidada havia d’endevinar temes musicals en funció de les primeres notes de la cançó. Ayuso les va identificar totes a una velocitat sorprenent. Un exercici de lluïment de la convidada més chulapona. Al final, quan les formigues van sortir de sota la taula, li van acabar d’arreglar la nit. Ayuso, que s’ha definit a ella mateixa com a tabernaria homenatjant la vida nocturna i cervesera de la capital, va fer gala del seu esperit aconseguint que la taula d’El hormiguero es convertís en la barra de bar ideal on fer amics.
