CORRUPCIÓ

La liquidació de CDC no cobrirà els 6,6 milions d’euros del cas Palau

Té un deute d’11,9 milions d’euros enfront una massa d’actius de 8,5 milions

NÚRIA ORRIOLS / ALBERT MARTÍN

Convergència no té suficients actius per pagar tot el seu deute, cosa que inclou el decomís de 6,6 milions d’euros del cas Palau per haver-se finançat de forma irregular. Segons ha pogut saber l’ARA, l’administrador concursal ha determinat que el partit fundat el 1974 està en situació d’insolvència i que el seu patrimoni no arriba a cobrir la totalitat del passiu que té repartit amb els principals bancs de Catalunya -CaixaBank i el Sabadell- i la pena fixada per l’Audiència Provincial de Barcelona i confirmada pel Tribunal Suprem. “Si no arriba a ser pel cas Palau, l’entitat [Convergència] comptava amb immobles suficients per poder generar liquiditat i poder liquidar tots els deutes contrets”, asseguren fonts properes a l’administració concursal, que conclouen que CDC està ara mateix en una situació de “dèficit patrimonial” i que s’ha de procedir a un pla de liquidació.

En total, l’administrador concursal determina que el deute de CDC després de posar fi a la seva activitat és d’11,9 milions. Per fer-hi front té 8,5 milions d’euros en actius, incloses les seves seus en propietat. Són un total de 57 locals, entre els quals n’hi ha una quinzena d’embargats per la justícia amb la intenció que cobrissin la responsabilitat civil que generaria la sentència.

Ordre de creditors

Un cop l’administrador determina la quantitat de deute que té el partit, classifica quins són els crèdits que s’han de pagar de forma prioritària, un ordre que ve determinat per la llei concursal. Segons fonts properes al procediment, l’administrador nomenat pel jutge mercantil número 9 de Barcelona disposa que el decomís del cas Palau -6,6 milions d’euros-és un crèdit subordinat i, per tant, l’últim a cobrar-se. És a dir, d’acord amb la llei, abans cobraran els bancs amb deute hipotecari que l’erari públic el pagament del decomís, que no s’arriba a cobrir amb el patrimoni actual de CDC.

Durant el procés judicial del cas Palau, el jutge va embargar una quinzena de seus al partit per cobrir la fiança de 3,2 milions d’euros per una possible responsabilitat civil. Ara bé, la sentència va doblar-la fins a arribar al 6,6 milions.

En el marc de l’execució del veredicte judicial, el tribunal ha encarregat a l’Oficina de Recuperació i Gestió d’Actius taxar les seus embargades i posar-les a subhasta pública per obtenir els diners, però el resultat del concurs avança que no se’n traurà suficient per tornar els diners del cas Palau. Bona part de la resta de propietats són la garantia hipotecària de diversos crèdits amb els bancs i, per tant, no es poden fer servir per pagar els 6,6 milions.

Els crèdits amb privilegi especial -és a dir, els que se satisfaran primer- són els que estan avalats amb algun tipus d’immoble. És el cas de bona part dels crèdits en mans de CaixaBank o del Banc Sabadell i que ascendeixen a un total de 3,4 milions d’euros. Quan es paguin -són els que més possibilitats tenen de fer-ho perquè s’executa la hipoteca-, vindrien els crèdits de privilegi general, que són aquells que tenen a veure amb obligacions tributàries al tresor de la Seguretat Social i d’Hisenda Pública. En aquest capítol, Convergència té un deute de 454.881 euros. Es tracta del 50% de l’import del deute tributari, ja que la resta ha sigut classificat en crèdits de pagament posterior. Un cop satisfets els crèdits de caràcter privilegiat, CDC hauria de pagar els crèdits ordinaris, que s’eleven a 1,4 milions i, posteriorment a aquests, els subordinats, entre els quals se situa el decomís.

Qui paga?

Si la liquidació de Convergència posa en dubte el pagament dels 6,6 milions d’euros pel cas Palau -sense comptar que encara hi ha obert el cas 3% a l’Audiència Nacional i pot portar a noves responsabilitats-, qui posarà els diners? Aquesta és una pregunta que no té resposta ara mateix, ja que s’ha de determinar en el marc de l’execució de la sentència del cas Palau. La Fiscalia va demanar que s’embarguin béns al PDECat perquè el considera partit continuador, però l’Audiència de Barcelona ho va rebutjar fins que no s’hagi acabat el peritatge de CDC. El concurs de creditors, tot i que es podria aportar en el procés judicial, no serveix per determinar res de l’àmbit penal.

La pregunta sobre qui paga no té només implicacions jurídiques, sinó també polítiques: la possible successió de CDC al PDECat és la clau per entendre l’ordenació de JxCat. L’expresident Carles Puigdemont no vol cap vinculació amb el PDECat per posar un tallafoc entre el seu nou partit i l’antiga CDC.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF