Illa proposa rebaixar-se un 30% el sou si és president

El candidat del PSC, Salvador Illa, ha anunciat aquest divendres en un debat a la SER entre tots els candidats menys el PP i Vox que si arriba a president de la Generalitat es rebaixarà un 30% el sou, ja que creu que es cobra massa. "És una proposta per estar al costat de la gent", ha afirmat l'exministre socialista, malgrat que al Parlament recentment els socialistes van votar, juntament amb JxCat i ERC, en contra d'una proposta de la CUP que demanava rebaixar el salari a tots els alts càrrecs un 14%. El presidenciable socialista ha proposat igualar el sou de president de la Generalitat al de lehendakari, és a dir passar dels 153.235,50 que cobra actualment a l'any el cap de l'executiu català als 105.825,58 del president basc.

La proposta d'Illa ha sigut replicada per la candidata de JxCat, Laura Borràs, que li ha exigit que en lloc de proposar això rebaixi el sou al cap de l'Estat, elimini les despeses de la casa reial o no li pagui res al "rei fugat", en al·lusió a Joan Carles I.

Les enganxades entre Illa i Borràs no han acabat aquí, ja que la candidata de Junts li ha retret al socialista la gestió de la pandèmia a l'Estat i la falta d'ajudes als sectors econòmics afectats, cosa que també ha fet el candidat d'Esquerra, Pere Aragonès. La candidata de Junts ha reivindicat l'actuació de l'expresident Quim Torra en la primera onada de la pandèmia, afirmant que es va "avançar" a l'hora de prendre decisions al ministeri de Sanitat. "Vau votar en contra de tots els estats d'alarma", ha lamentat Illa sobre JxCat, i ha afegit: "El senyor Torra ja no hi és, Laura". La frase ha enervat Borràs, que li ha exigit que s'hi dirigeixi pel cognom, com fa "amb la resta de candidats", i li ha replicat que Torra no és al capdavant del Govern perquè va ser inhabilitat per "defensar la llibertat d'expressió".

El que han evitat JxCat i Esquerra en aquest debat han sigut les crítiques mútues, ja que Borràs no ha retret el suport als pressupostos de l'Estat –com sí que va fer Carles Puigdemont, que també va responsabilitzar els republicans de la falta d'ajudes– i Aragonès no li ha posat sobre la taula a la candidata de Junts la causa oberta al Tribunal Suprem.

El cara a cara i el "trio"

Com ja va passar en el debat de TVE, Aragonès ha tornat a insistir en el transcurs del debat de la SER en un cara a cara amb el candidat del PSC, Salvador Illa, que ha assegurat que no té problemes per confrontar idees amb ningú, però ha evitat concretar res. De fet, ha admès que "no vol privilegiar" cap candidatura i que hi ha altres formacions polítiques que no estan d'acord amb aquest plantejament d'Esquerra. Dit i fet, Borràs ha aixecat el braç per lamentar un "excés de testosterona" i reclamar un debat a tres entre el PSC, ERC i JxCat perquè són les formacions que les enquestes situen al capdavant, com ja va fer al principi de campanya.

"Vull el cara a cara per defensar dos models que es confronten", ha defensat Aragonès, mentre que Carlos Carrizosa, des de Ciutadans, ha sembrat el dubte sobre un possible pacte entre socialistes i republicans després de les eleccions. "ERC i el PSC no volen fer un cara a cara, sinó un mà a mà, ja ho tenen tot pactat", ha dit.

Al llarg de tot el debat, Carrizosa ha deixat clar que donarà suport al presidenciable constitucionalista que permeti desbancar l'independentisme de la Generalitat, i ha instat Salvador Illa a comprometre's en el mateix. Sobre la possible investidura del socialista, els independentistes també li han exigit que es comprometi a no acceptar els vots de l'extrema dreta de Vox, que s'ha mostrat disposat a donar-li suport. "No m'han de donar cap lliçó sobre això", ha contestat el socialista. "Vox em vol posar a la presó", ha afegit. "Oriol Junqueras ja hi és, a la presó, per l'acusació popular de Vox", ha sentenciat el candidat republicà, Pere Aragonès.

Acord per a més inversió i discrepàncies per la col·laboració público-privada

El debat ha començat amb les propostes sobre salut i la crisi del coronavirus, i en aquest punt totes les formacions s'han mostrat disposades a invertir més en recursos sanitaris la pròxima legislatura. JxCat i Esquerra s'han compromès a posar més de 5.000 milions d'euros a aquest àmbit, malgrat que no han aclarit d'on sortirien els diners. Només Ciutadans s'ha mostrat clarament partidari d'iniciar una reforma del sistema de finançament autonòmic perquè la Generalitat obtingui més recursos, mentre que JxCat i Esquerra –que han evitat atacar-se en aquest debat– han denunciat el dèficit fiscal i han insistit que un estat independent gaudirà de tots els recursos que genera Catalunya.

En el que han discrepat les formacions polítiques ha sigut en el model sanitari: la CUP i els comuns han rebutjat la privatització i l'externalització de serveis, i han reclamat un sistema cent per cent públic, mentre que el PDECat s'ha erigit com el principal defensor de la col·laboració público-privada.

Aliances postelectorals

A diferència de debats anteriors, els pactes postelectorals han tingut poc protagonisme. Només ha quedat descartat, això sí, el govern de front ampli que proposa Esquerra amb JxCat, els comuns, la CUP i el PDECat. "Nosaltres no investirem un govern on hi hagi la CUP, tenim models de país diferents", ha dit a candidata del PDECat, Àngels Chacón. Així, el Partit Demòcrata s'ha distanciat d'un executiu amb totes les formacions sobiranistes per apostar per la dicotomia que ja va expressar Artur Mas en campanya: "La clau de la governabilitat la pot tenir la CUP o el PDECat".

Les principals divergències entre cupaires i postconvergents s'han fet explícites al llarg de tot el debat. Chacón s'ha referit al model econòmic que proposa la CUP com un "Disneylandia" –"No som a Wall Street, som a Catalunya", ha dit–, i ha assegurat que amb la pujada d'impostos que proposa Dolors Sabater "ofegaran l'economia productiva". La cupaire s'ha defensat assegurant que la seva proposta és ajudar la petita i mitjana empresa i evitar que la riquesa es concentri en uns "pocs".

Al llarg del debat, però, Chacón ha rebut un aliat inesperat: Ciutadans ha assegurat que "els empresaris estaven contents" quan ella era consellera d'Empresa.