Política 10/03/2021

Josep Marí: "Si tenim habitatges buits de grans tenidors que no els fan servir, és lògic actuar"

5 min
El conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí

PalmaJosep Marí (Sant Josep, 1959) ha agafat les regnes de la Conselleria de Mobilitat i Habitatge en plena polèmica pel nou sistema tarifari del tren i el bus, i ha hagut de fer front a les reaccions de la dreta per l'expropiació d'habitatges a grans tenidors. Ara, afronta l'arribada dels fons europeus amb el projecte del tramvia a Son Espases a l'espera que sigui una realitat.

Arribau a una conselleria amb fronts oberts. Com valorau l'herència rebuda?

— Venc de la vida municipal, que és un món molt diferent del del Govern. He entrat a jugar una lliga diferent i la visió ha canviat. Això costa una mica. A més, aquesta Conselleria toca temes molt importants per a la gent i arrib amb feina feta del meu antecessor i un equip molt bo. He pujat a un carro en marxa i esper continuar. He mantingut l'equip perquè és el més lògic quan entres a mitja part del partit. Continuarem executant els projectes que ja estan definits.

Es podran expropiar els 56 habitatges anunciats o seran menys?

— Veurem què passa. Aquest procés va començar l'any 2018 i s'han fet moltes coses prèviament, com els registres de grans tenidors i d'habitatges desocupats i després les visites dels tècnics per determinar quants podien entrar en els paràmetres que volia la Conselleria. Això d'ara és un dels aspectes d'aquesta llei. Ja es va fer una passa amb el dret de tanteig i retracte sobre vuit pisos, de la quarantena que vàrem localitzar. Ara, d'uns 70 immobles vàrem passar a 56 i s'ha iniciat la comunicació d'aquesta ocupació temporal d'ús, que és el terme que es fa servir. Cal tenir en compte que són pisos de grans tenidors que fa dos anys que estan desocupats, i entenem que és bo que es faci aquesta oferta al propietari perquè els posin al mercat, ja sigui a través de nosaltres o no.

I si els venen abans?

— Hi ha un doble objectiu: augmentar el nostre parc d’habitatge, però també dissuadir els grans propietaris perquè no els tinguin tancats i sense ús, perquè no hauria de ser així. Es tracta de donar un toc d’atenció perquè els posin a disposició. Si ho fessin ells, ja fos amb venda o lloguer, ja ens aniria bé.

Alguns mitjans han dit que part d'aquest paquet de 56 no es podrà expropiar.

— Nosaltres pensam que tots són susceptibles d’incorporar-s'hi. Si els grans tenidors fan al·legacions a l'ocupació temporal i els nostres serveis jurídics creuen que hi ha raons per treure'n algun, es farà. El procés és absolutament garantista per cada part i ells tenen un termini per al·legar.

Hi haurà més expropiacions després d'aquesta?

— Continuarem endavant, perquè hem fet la llei per complir-la i l'anomalia seria no aplicar-la. Hi ha un informe favorable del Consell Consultiu i també es va tractar a escala estatal. Ningú n'ha plantejat la inconstitucionalitat o altres qüestions. La norma està vigent i és normal que s'apliqui amb garanties.

Per què creis que s'ha generat tant de renou mediàtic?

— A les Balears som creatius i hem fet normes innovadores i pioneres. Fa molt de temps que es discuteix sobre habitatge i altres comunitats han fet intents semblants al nostre. La remor la fa l'oposició dient que això tindrà conseqüències en el mercat, però crec que no serà així perquè és una llei molt correcta. Ara bé, aquesta part que estam tractant és només una part de les solucions.

Quines són les altres?

— La principal és construir habitatge nou. Després, les ajudes al lloguer i el dret de tanteig i retracte. I, en quart lloc, l'ocupació temporal. També hi ha altres mesures, com l'agilització dels tràmits administratius o els convenis amb alguns col·legis professionals. El que és cert és que el parc d'habitatge públic és molt escàs i fa un any i mig que hi treballam. No s'havia fet res en 40 anys. Si tenim habitatges buits de grans tenidors que no els fan servir, és lògic actuar.

De moment, s'han comprat i expropiat molt pocs habitatges per la llista d'espera que hi ha a l'Ibavi.

— Hi ha unes 8.000 sol·licituds, però s'ha de tenir en compte que de vegades es dupliquen, perquè poden demanar habitatge els dos membres d'una parella o una mateixa persona a municipis diferents. Som conscients que manca habitatge públic i el Govern vol intervenir-hi fent-ne de nou. L'any passat varen ser 500 i enguany arribarem a una xifra molt similar. A més, l'Ibavi està fent intervencions a molts pobles de les Illes.

Pensau que la legislació balear pot fer minvar les inversions?

— Hem de combinar dues coses. Tenim un territori limitat i finit, i tot no pot ser construcció. Jo he estat batle en una illa amb problemes molt grans. Bona part de la construcció que s'ha fet ha anat al mercat de residències secundàries o fins i tot turístic. Des de fa molts anys, he vist molt poques promocions privades d’habitatges públiques. Si la norma no hagués obligat a construir-ne un tant per cent, no se n'hauria fet cap. Hauríem de començar a pensar en les necessitats de la gent i deixar de fer habitatges per acabar al mercat turístic.

Sou partidari de regular el preu del lloguer?

— Per qüestions de capacitat legislativa, aquesta mesura l'ha de regular el govern estatal per donar paraigües a les comunitats autònomes. Crec que s’hauria d’aprovar una llei estatal que ens hauria de deixar regular-ho. Ara es parla de com fer-ho, si d’una manera imperativa o amb altres eines. En aquests moments s’està discutint i esper que tinguem la possibilitat.

Les noves tarifes del transport públic han generat moltes protestes. Estaríeu disposat a revisar-les?

— El sistema d’incentivar el consum de transport públic és innovador i s'hauria de perfeccionar si és que no funciona bé, però ha vingut per quedar-se. Es tracta que es puguin combinar diferents transports, i incentivar-ne l'ús de manera que sigui més bo per a l’usuari que hi vagi. M'expliquen que l'ús actual que es fa amb la targeta moneder, amb bitllets que tenen més d’un tram, sí que surt més barat. Ara bé, també em diuen que hi ha protestes perquè en alguns casos no és així. Hem de donar un temps d’experiment i, si continua havent-hi queixes, ho haurem d’examinar. No em negaré a revisar-ho. Però aquest sistema que incentiva hauria de quedar.

Veurem començar les obres del tramvia a Son Espases abans que acabi aquesta legislaura?

— Si podem aconseguir el finançament a través dels fons europeus, podríem veure obres durant aquesta legislatura. Tenim el projecte preparat, i s’ha anat adaptant a les necessitats que hi ha. Ja tenim els trajectes de la plaça d'Espanya a Son Espases, i a l'aeroport i la Platja de Palma. Si els licitam i adjudicam amb temps, encara que d'aquest mandat en queden poc més de dos anys i les obres són complicades, es podrien començar. És un projecte clau per a la ciutadania i per al Govern. Mallorca té una massa de gent important per fer rendible el projecte i aquestes infraestructures, també l'ampliació del metro fins al Parc Bit, són clau per fer un gir a l'ús del transort privat. Serà fonamental.

A quins altres projectes aspirau amb els fons europeus?

— De la nostra conselleria, tenim tot aquest tema de grans infraestructures de transport públic. També s'estan tractant propostes de de rehabilitació d’edificis per millorar-ne eficiència energètica, sobretot públics. Són projectes que s'estan parlant encara.

stats