L'habitatge, el principal punt de fricció en el Pacte a tres mesos de les eleccions autonòmiques
MÉS per Mallorca i Unides Podem es distancien de la gestió del Govern d'aquesta àrea per marcar un major perfil davant el PSIB
PalmaL'habitatge s'ha convertit en l'àrea en la qual els socis de govern semblen més llunyans entre si. A tres mesos de les eleccions autonòmiques, els tres partits que integren l'Executiu –PSIB, MÉS per Mallorca i Unides Podem– expliciten més les seves diferències per marcar un major perfil. Aquest mateix dimarts, per exemple, el Parlament debatrà una Proposició No de Llei (PNL) de la formació morada, que forma part del Govern, "per garantir el dret a l'habitatge", fent veure que avui dia no ho està. De fet, argumenten que "l'elevat preu mitjà del lloguer fa impossible en molts casos l'emancipació dels joves".
Dos dels punts de la PNL han causat una divisió en el Govern. Mentre els dos socis minoritaris s'alineen per rebaixar de 10 a 5 els immobles en propietat per ser considerat un gran tenidor, i per estipular la limitació de la compra d'habitatges a no residents, els socialistes ja han anunciat que hi votaran en contra, escudant-se en la previsió per a abans de les eleccions que s'aprovi definitivament la llei d'habitatge estatal. La normativa, a priori, podria permetre controlar el preu del lloguer a totes les Illes, si tot el territori és declarat zona tensada, que és la voluntat del Govern.
El més contundent en les crítiques al PSIB ha estat MÉS, que a través del diputat Joan Mas Collet va acusar els socialistes de "no estar còmodes amb les polítiques actives i valentes". A més, els ecosobiranistes es volen distanciar dels efectes de la llei d'habitatge: "A qui corresponia desenvolupar-la era al PSIB, i hi ha hagut endarreriments a l'hora de posar-la en marxa". "Des d'Unides Podem sempre hem estat crítiques amb la gestió de l'habitatge dins el Govern, no ens amagam", afirmava per la seva banda la portaveu adjunta de la formació morada Esperança Sans, que exigia al PSIB "deixar-se d'excuses" davant les argumentacions per votar en contra dels dos punts de la PNL de Podem.
On sí que hi ha una certa sintonia dins el Pacte és en la necessitat de tirar endavant dues mesures: l'eliminació de les 'golden visa' –atorgar permisos de residència a extracomunitaris si compren un habitatge de més de 500.000 euros– i la limitació de la compra d'habitatges a no residents, tot i que MÉS parli directament de "prohibició".
Després que es conegués que Portugal ha eliminat les 'golden visa', el portaveu del Govern, Iago Negueruela, ja ha afirmat que l'Executiu és favorable a adoptar-ho, tot i que és un aspecte que depèn de la legislació estatal. Pel que fa al segon cas, el PSIB justificava el seu vot en contra en aquest punt de la PNL de Podem perquè desenvolupar una normativa autonòmica que inclogui la mesura, sense un acord amb l'Estat o la Unió Europea (UE), "seria enganyar els ciutadans".
La setmana passada el govern estatal ja es posicionava en contra de la iniciativa, responent a una pregunta de les diputades illenques de Podem, Lucía Muñoz i Antònia Jover, perquè aniria en contra de la lliure circulació de capitals de la UE. Així i tot, la consellera de Presidència, Mercedes Garrido, va afirmar que la resposta "no és un no", i instava la UE a "reconèixer les especificitats de les Balears" per poder regular-ho.
La negativa del govern espanyol a donar llum verda a la mesura va portar Jover –coordinadora autonòmica de Podem– a afirmar que "el PSOE és més sensible a les pressions del lobby immobiliari" que al "drama de les famílies illenques que tenen problemes per trobar un habitatge digne", i definint els socialistes com "l'ala dreta" de l'executiu estatal.
