Energia
Política 28/03/2023

L'excepció ibèrica per limitar el preu del gas s'allargarà fins a finals d'any

La mesura ha permès estalviar més de 5.100 milions d'euros en la factura elèctrica d'alguns consumidors

4 min
La ministre d'Energia, Teresa Ribera, al Senat

MADRID / BRUSSEL·LESTenint en compte els bons resultats de l'excepció ibèrica o topall del gas a Espanya i Portugal, era difícil que la sol·licitud que va fer la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, de prorrogar-la no obtingués el vistiplau de Brussel·les. El topall, vigent des del 14 de juny, no només ha rebaixat el preu de l'electricitat al mercat majorista (un 19% de mitjana), sinó que també ha contribuït a una caiguda de la inflació a Espanya i ha permès un estalvi de més de 5.100 milions d'euros en la factura de la llum d'alguns consumidors, segons les últimes dades del govern espanyol.

Amb aquests resultats damunt la taula, el govern espanyol i la Comissió Europea han negociat i acordat allargar la mesura fins al 31 de desembre del 2023. És a dir, una pròrroga de set mesos més, tenint en compte que el topall s'acabava el 31 de maig. De fet, el gener passat, quan Espanya va plantejar la proposta de reformar el mercat elèctric europeu, Ribera ja va anticipar que demanaria una pròrroga del mecanisme ibèric fins a "finals del 2024" i Brussel·les s'hi va mostrar predisposada des de bon principi.

Després de l'aprovació de la pròrroga al consell de ministres d'aquest dimarts, el següent pas, i el definitiu, és la formalització de l'acord per part del col·legi de comissaris aquest dimecres, segons ha confirmat Ribera als mitjans abans d'entrar al consell d'energia que se celebra avui a Brussel·les.

Com funciona l'excepció ibèrica?

El mecanisme ideat pel govern espanyol suposa aplicar un topall al preu del gas que s'utilitza per generar electricitat (principalment a través de les centrals tèrmiques o de cicle combinat). Això suposa que les tecnologies com les renovables o la nuclear, que no utilitzen gas durant el procés de generació elèctrica, no es vegin esquitxades pel preu real del combustible fòssil.

És, en certa manera, una anul·lació del mercat marginalista, que consisteix que l'últim tipus d'energia que entra al mercat —la més cara, habitualment el gas— marqui el preu de tota la resta de tecnologies, encara que siguin molt més barates. És a dir, malgrat que les renovables són més econòmiques, el preu de tota l'energia es paga a preu de gas i, per tant, es dispara.

Quina és la compensació a les centrals que usen gas?

Aquelles centrals que sí que fan servir gas el continuen pagant a un preu real i per això se les compensa (la diferència entre el topall i el preu del mercat). Qui paga la compensació són una bona part dels consumidors d'electricitat, així com els ingressos derivats de les rendes de congestió de la interconnexió amb França –el peatge que paguen les elèctriques per exportar electricitat generada a Espanya a través de la interconnexió–. En concret, els consumidors francesos han pagat uns 665 milions d'euros per aquest concepte fins a 26 de març, segons dades del ministeri de Transició Ecològica.

Sigui com sigui, el preu final del mercat majorista sempre ha estat inferior a un possible context sense la mesura en funcionament.

Límit progressiu fins al 31 de desembre

El topall al gas prorrogat ha experimentat algunes modificacions. Quan va entrar en vigor, el preu del gas per generar electricitat va passar a tenir un preu màxim de 40 €/MWh fins als sis primers mesos de funcionament de la mesura, i el mig any següent va anar pujant progressivament cinc euros cada mes fins a arribar 65 €/MWh actuals.

Ara, el límit se situarà al voltant dels 55 €/MWh i tornarà a escalar fins a un màxim de 65 €/MWh. Tanmateix, tal com ha assenyalat Ribera, si els preus del gas es mantenen als nivells actuals no caldrà aplicar el límit. De fet, el mercat de futurs apunta a una estabilització del preu de gas al voltant dels 45 €/MWh, lluny dels més de 300 euros registrats l'estiu passat.

El cert és que en algunes ocasions l'abaratiment d'aquest hidrocarbur al mercat ha deixat el preu de referència per a les centrals de gas per sota del mecanisme ibèric, de manera que no s'ha acabat aplicant. Però el govern veu el manteniment de la mesura com una "xarxa de protecció" en cas que els preus tornin a pujar molt.

Pendents de la reforma elèctrica

L'excepció ibèrica és una mesura de caràcter temporal i excepcional mentre no es tira endavant una reforma del mercat elèctric a escala europea que posi fi als preus elevats de l'energia. La proposta que va presentar la Comissió Europea per reformar el mercat elèctric europeu és de mínims, tal com volia Alemanya, i no preveu cap mesura semblant a l'excepció ibèrica ni cap mena de topall al preu del gas.

Brussel·les només pretén potenciar els contractes de compra d'energia a llarg termini per donar seguretat als inversors en transició verda i potenciar el desplegament de les renovables. D'aquesta manera, tot i que no es posi fi immediatament al mercat marginalista, vol que a la llarga deixi de ser el mercat principal i es consumeixi sobretot l'energia renovable que les grans empreses i les distribuïdores hagin contractat directament a anys vista amb les companyies elèctriques.

Mentrestant, una de les altres mesures excepcionals que continuarà vigent uns mesos més és la reducció voluntària del 15% del consum de gas natural per part dels estats membres. Ho han acordat els Vint-i-set durant el consell d'energia celebrat aquest dimarts. La mesura, en vigor des de l'1 d'agost passat, caducava a finals de març i ara estarà vigent fins al 31 de març del 2024.

Brussel·les retarda el pagament dels fons a Itàlia per "problemes" en el pla

La Comissió Europea ha retardat el desemborsament postcovid de la Unió Europea a Itàlia per “problemes” en el pla de mesures que ha de tirar endavant Roma per rebre els 19.000 milions d’euros que estan en joc. Aquesta mena d’ajornaments són habituals, sobretot quan es tracta de mesures importants i complexes, com ja va passar amb el govern espanyol respecte a la reforma de les pensions. De fet, ha estat el mateix executiu italià, liderat per Giorgia Meloni, el que ha sol·licitat la pròrroga. De moment, Itàlia ja ha rebut dels fons europeus 24.900 milions d'euros en un primer pagament i 21.000 milions d'euros més en el segon.

stats