ECONOMIA

El govern de Sánchez escenifica a Mallorca el suport al sector turístic

Els ministres Yolanda Díaz i José Luis Escrivá asseguren a Palma que els ERTO s’allargaran i que s’adaptaran a les necessitats de cada sector

El Consolat de Mar va acollir divendres la primera reunió de la Mesa estatal de Diàleg Social, que mai s’havia fet fora de Madrid. Amb aquesta trobada, que la ministra de Treball, Yolanda Díaz, va qualificar d’“històrica”, el govern de Pedro Sánchez va escenificar el seu suport al sector turístic, el qual representa el 12% del PIB espanyol i està patint de valent el cop econòmic de la pandèmia de covid-19, sobretot a les Balears.

Les dades econòmiques de les Illes durant el segon trimestre de l’any exemplifiquen la magnitud de l’impacte del coronavirus en el turisme. La caiguda del PIB illenc entre abril i juny va ser del 40,5%, una baixada que no s’havia vist mai. El sector serveis va ser el que va patir més, amb una pèrdua del 43%. A les Canàries la situació no és gaire diferent, amb un 36,1% de reducció del PIB. Cal tenir en compte que les Balears varen rebre durant el juliol un 74,9% menys de turistes estrangers que el mateix mes del 2019, segons l’estadística de Moviments Turístics en Fronteres (Frontur) de l’INE. I això que el Regne Unit no va desaconsellar els viatges a les Illes fins al 27 de juliol, decisió que Alemanya va tardar mig mes a prendre.

Així les coses, l’allargament dels expedients de regulació temporal de l’ocupació (ERTO) més enllà del 30 de setembre és una bombolla d’oxigen cabdal per als empresaris turístics, tant de les Balears com d’Espanya. Però no són l’única qüestió que s’ha de resoldre. La temporada ja es dona per acabada i els fixos discontinus no han cotitzat el temps necessari per accedir a la prestació d’atur. A més, patronal i sindicats reclamen a Moncloa un compromís per modificar la baixada de la base reguladora dels ERTO, que després de sis mesos passa del 70% al 50%, perquè els treballadors no perdin encara més poder adquisitiu.

A la fotografia de la reunió de divendres a Palma varen coincidir les primeres espases de les parts implicades en la mesa. Els ministres de Treball, Yolanda Díaz, i de Seguretat Social, José Luis Escrivá, representaren el govern espanyol. També es desplaçaren a Mallorca el president de la CEOE, Antonio Garamendi; el president de Cepyme, Gerardo Cuerva; el secretari general de CCOO, Unai Sordo, i el secretari general d’UGT, Pepe Álvarez. Una vegada que s’ha donat el sus a la negociació, ara comença de veritat l’estira-i-arronsa tècnic que determinarà fins quan i amb quina fórmula s’allargaran els ERTO, perquè una de les poques coses que hi ha segures és que l’aplicació d’aquests expedients ha de continuar.

El 7 de setembre comença la negociació darrere del teló, i tant l’executiu de Sánchez com els agents socials i econòmics esperen que aquesta vegada no es tanqui in extremis, al contrari del que va passar amb la pròrroga dels expedients més enllà del 30 de juny, que es va acabar només tres dies abans d’exhaurir el termini de temps. “Intentarem no esgotar els temps de negociació”, va dir Díaz, que no es va mostrar favorable a posar una data a la nova durada dels ERTO, sinó a aplicar els mecanismes de protecció “mentre siguin necessaris”.

Des del govern espanyol es parla d’adaptar els ERTO a les necessitats de cada sector econòmic, perquè la recuperació és desigual. “La situació és asimètrica, perquè tres de cada quatre treballadors que varen estar inactius ja s’han recuperat. Cal dissenyar un marc que sigui tan precís com sigui possible”, va dir Escrivá.

Que els futurs ERTO no siguin iguals per a tots els sectors va ser precisament una de les crítiques que varen fer els sindicats després de la reunió de divendres. “Anar a un sistema estrictament sectoritzat no és una bona idea”, va avisar Unai Sordo. “Segurament sí que s’han de concentrar les exoneracions fiscals de les empreses, però s’ha de continuar donant suport a tots els treballadors. Per exemple, un supermercat a Eivissa està en la mateixa situació que un restaurant, i per això no s’hauria d’anar per sectors”, va afegir. Del mateix parer es va mostrar Pepe Álvarez, el qual va assenyalar que “no és possible abastar-ho tot sectorialment”.

Espanya segura

Els agents socials varen reclamar al govern espanyol que vagi més enllà dels ERTO i ampliï el ventall de mesures de protecció i reactivació. “S’hauran de fer polítiques reals i plans especials per a les empreses”, va subratllar Garamendi, que va fer referència explícita a mesures que es podrien dur a terme en el sector turístic. “Cal treballar els corredors segurs, fer una política activa per vendre una Espanya segura, i també hi ha l’IBI i la taxa turística. Hi ha moltes maneres d’ajudar, no tan sols amb els ERTO”, va afegir el president de la CEOE. Per part seva, Gerardo Cuerva va exigir “un pla de xoc” per a la petita i mitjana empresa.

D’altra banda, els sindicats varen recordar que l’executiu de Pedro Sánchez es va comprometre a derogar la reforma de les prestacions del PP i que també esperen que es derogui la reforma laboral. “El govern actual ha d’entrar a fons en el seu programa, perquè no podem estar arrossegant eternament les reformes del PP”, dir Pepe Álvarez.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF