La Fiscalia detecta "esgotament" de l'independentisme al carrer

MadridL'estratègia d'apaivagament de l'independentisme orquestrada per Pedro Sánchez ha donat resultats, segons constata la Fiscalia. Com a mínim, en termes d'accions al carrer. En la memòria que el ministeri públic va entregar aquest dimecres al president del govern espanyol i aquest dijous ha exposat públicament el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, es deixa clar d'aquesta manera: "Durant el 2022 s'ha detectat una disminució de les accions de sabotatge degut principalment a l'esgotament de la militància i a la falta de fets rellevants per al seu imaginari que puguin ser utilitzats com a revulsiu per a la convocatòria de grans manifestacions i campanya d'accions". És a dir, que l'activisme independentista està en fase d'hibernació a conseqüència de la falta d'al·licients: no hi ha referèndums a la vista ni sentències del Tribunal Suprem que provoquin indignació.

Tanmateix, la Fiscalia continua parlant d'un "moviment violent independentista català" que ubica, com ETA o el Grapo, en l'apartat de "terrorisme nacional". El ministeri públic xifra 24 casos de suposada violència o sabotatge per part d'aquest suposat moviment: un episodi de danys en seus de partits polítics, tres en empreses privades, vuit de danys públics o desobediència, onze d'incitació a l'odi i un d'enaltiment del terrorisme. Al capítol d'ETA, la Fiscalia també inclou en aquesta classificació accions de crema de banderes.

Així, els organismes judicials de l'Estat continuen relacionant l'independentisme amb el terrorisme. De fet, a l'Audiència Nacional hi ha una causa oberta contra 12 membres dels CDR, els detinguts del 23-S en el marc de l'operació Judes, que estan pendents que s'obri judici oral. La Fiscalia ja ho va sol·licitar al mes de juny pels delictes de terrorisme, tinença d'explosius i estralls, cosa que podria comportar molts anys de presó. A més, es va aixecar el secret de sumari al maig de la causa sobre el Tsunami Democràtic, instruïda pel delicte de terrorisme, per bé que l'ARA ja va explicar que el ministeri públic estudiava sol·licitar-ne el trasllat a Catalunya per desordres públics. Amb tot, encara no s'ha fet aquest pas.

Les condicions de Puigdemont

Aquest panorama judicial és un dels obstacles per a la investidura de Sánchez. El líder de Junts, Carles Puigdemont, explicitava dimarts des de Brussel·les que dues de les seves condicions per començar a negociar amb el PSOE són, d'una banda, que es consideri legítim el moviment independentista i, de l'altra, "l'abandonament permanent" de la judicialització del Procés. La primera té a veure amb el fet que el govern espanyol hagi espiat els mòbils de desenes de persones vinculades a l'independentisme seguint la directiva d'intel·ligència en virtut de la qual actua el CNI, així com amb les infiltracions policials de dubtosa legalitat avalades pel ministeri de l'Interior.

En la segona qüestió s'han fet passos com els indults, la reforma del Codi Penal, una certa suavització de la Fiscalia al Tribunal de Comptes i caldrà veure si s'acaba confirmant el pas enrere contra els responsables del Tsunami Democràtic. Ara bé, amb això no n'hi ha prou i Puigdemont reclama una amnistia. Paradoxalment, però, el ministeri públic subratlla que la "pèrdua d'activitat" dels suposats "grups violents" de l'independentisme s'ha assolit per l'acció de la justícia. Una judicialització que ha propiciat que les accions de les entitats i col·lectius del moviment "se centrin en l'anomenada «antirepressió»".