El català a les aules

Els europarlamentaris sobre la immersió: "El sistema no funciona bé i ningú busca cap altre model"

La presidenta de la delegació lamenta que no hagin rebut tota la informació i que hagin estat insultats: "Ens han dit feixistes i racistes davant la seu del Parlament"

5 min
Yana Toom, la presidenta de la delegació del Parlament Europeu

Barcelona"La nostra visita, autoritzada pel Parlament Europeu, ha estat rebuda amb insults, ofenses, ens han dit feixistes i racistes davant la seu del Parlament", ha lamentat la liberal Yana Toom, sorpresa pel rebombori que ha aixecat des de dilluns la visita dels europarlamentaris que han vingut a supervisar la immersió a l'escola catalana. Efectivament, davant una gran expectació mediàtica, fins i tot una altra petita manifestació a les portes de l’oficina de les institucions europees a Barcelona, aquest dimecres la comissió d’europarlamentaris –formada només per liberals i conservadors– ha fet balanç d'aquests tres dies en què s'han reunit amb responsables d'ensenyament, professors i entitats civils.

L'eurodiputada estoniana Toom, presidenta de la delegació, ha avançat que les conclusions es faran a Brussel·les d'aquí tres mesos i no ara, perquè afirmen que "ha faltat informació", com ara quants alumnes apliquen el 25% de català. "Estaven molt emotius per veure qui influïa més a la missió, i de vegades així no es poden donar les dades més importants", ha lamentat. També ha criticat que Educació enviés un alt funcionari a supervisar les seves visites a dues escoles del Prat de Llobregat perquè considera que "no és un intercanvi lliure de parers i no ajuda en res". "Ho he vist fer en països fora d'Europa", ha deixat anar, però no ha volgut acusar la Generalitat de censura. "Ho ha fet més interessant", ha insinuat.

Assimilació o integració

Així doncs, sense dictamen oficial, Yana Toom ha dit que donava el seu punt de vista, no el del Parlament Europeu ni el de la delegació, però no se n'ha pas estat. Sobre la immersió, ha assegurat que "el sistema no funciona gaire bé" i que "ningú busca cap altre model". "És molt estrany", ha dit. Toom entén que hi hagi pares que busquin escolaritzar els seus fills en castellà, i no només el 25% de matèries, sense "deixar de banda el català". Ha criticat que aquests pares estiguin "obligats a anar als tribunals perquè s’apliqui el 25% a les escoles dels seus fills", perquè la Generalitat no està complint la sentència del 2020. Després d'aquella estocada a la immersió, el Parlament i el Govern van tirar endavant un nou marc normatiu per blindar la immersió i sobre el qual s'ha de pronunciar el Tribunal Constitucional.

"Els ciutadans ho han de fer ells mateixos davant d'un sistema que no els dona suport, ho veiem com un problema", ha dit, "a nivell personal", de nou. Els pares antiimmersió els han explicat que pateixen "exclusió social, intimidació i bullying contra fills i pares". També ha assenyalat que alguns han estat víctimes de delictes d'odi, cosa que s'està investigant. Al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els han ensenyat fins i tot vídeos de manifestacions, whatsapps amb amenaces de mort i "coses horroroses". "Nosaltres som polítics i estem acostumats a tota mena de pressions. Però m'imagino que soc una mare que porta els nens a l'escola amb aquestes manifestacions i no sé si aniria als tribunals a denunciar-ho", ha dit, per relativitzar el fet que hi hagi molt poques famílies demandants del 25% de català. "Hi ha estadístiques, però hem de tenir en compte altres factors".

L'eurodiputada també ha parlat sobre diversitat i com "la integració no és un camí d'un únic sentit" sinó que "cada part de la societat ha de caminar cap a l'altra". Per això ha sentenciat: "Si és una integració forçada, jo ho anomenaria assimilació, aquest és el meu punt de vista", ha dit. En alguns moments s'ha deduït que considerava el castellà la llengua minoritzada. "No esteu inventant la pólvora, aquí, no és l'únic estat que té aquest problema. I no és l'únic model possible, està clar", ha sentenciat. "Estan atrapats en un concepte, contínuament", ha dit sobre les institucions catalanes, assenyalant que ella és d'Estònia i russòfona i, per tant, coneix altres vies. Ha explicat que l'estonià, que parlen menys d'un milió de persones, sí que necessita protecció però que, tot i així, a les escoles on hi ha un 30% de russos, els pares poden demanar un percentatge de cultura i idioma rus.

Refusa el partidisme

"Crec que hem tingut una visió clara del que passa aquí", ha afirmat Toom, si bé ha admès que van parlar només amb els pares antiimmersió perquè són els que han demanat la visita. Ha dit que l'opinió dels pares pro immersió, que és la majoria, l'han obtingut via Generalitat i via USTEC. "He llegit gràcies al traductor de Google que són pro català", ha dit. També ha afirmat que hi veu dues posicions contraposades: uns pares que creuen que els mals resultats de PISA són per culpa del català i uns altres que creuen que són per qüestions socioeconòmiques, que és el que els va defensar la Fundació Bofill, "però no han aportat proves", ha dit. En canvi, no necessita proves pel contrari: "Tinc els resultats de PISA aquí, són molt tristos i hem preguntat per què", ha dit, sense tenir en compte que totes les edicions anteriors de PISA, tot i la immersió, no havien sigut nefastes. "Encara no hi ha conclusions. Hi ha preguntes i volem respostes", ha insistit.

L'europarlamentària també ha refusat que la visita hagi estat partidista i fins i tot que la delegació, on només hi ha parlamentaris de la dreta, sigui esbiaixada. Sobre el boicot dels Verds de ser-hi, ha dit que "no hi ha un complot, és que és la setmana abans de Nadal i la gent vol anar-se'n de vacances, aquí teniu els parlamentaris responsables". Toom no ha pogut justificar la tria de les escoles, una de les quals d'un dels peticionaris de la visita, ni tampoc per què no s'ha anat a un centre d'educació especial i un de primària, però ha afirmat que van ser aprovades per la secretaria de la comissió de Peticions del Parlament Europeu. Ha assegurat que el fet que una aula de l'Institut Salvador Dalí del Prat faci el 25% de castellà "és un èxit del bilingüisme".

El resultat, d'aquí tres mesos

Justament en aquesta comissió és on es presentarà l'informe de la delegació d'aquí tres mesos, abans d'acabar la legislatura, i es votarà. El Parlament Europeu no pot intervenir en la llengua dels sistemes educatius dels estats membres, però ha apuntat que sí que tenen altres vies per defensar els drets fonamentals i les minories, com la Carta de drets fonamentals. Ha recordat que han visitat altres països i que aquí hi ha molta pressió. "El català no està en perill fins on jo sé", ha dit, tot i que ha admès que no ha tingut temps de fer vida pel país ni "anar de compres". Només ha anat a la Sagrada Família, i no ha sentit ni castellà. "Però això no té a veure amb la missió", ha sentenciat.

Esquerra Republicana demanarà al Parlament Europeu una relació de “tots els costos” que ha comportat la missió d’eurodiputats a Catalunya per analitzar la immersió lingüística a l’escola. Ho ha anunciat a les portes de l'acte l’eurodiputada Diana Riba, que ha acompanyat la delegació i no s’ha mostrat gaire confiada en l’informe que s’elaborarà en els pròxims mesos sobre aquesta visita. Ha recordat que l’Eurocambra “no té competències” en aquesta matèria. “Hem assistit a un aquelarre de la dreta amb l’extrema dreta acompanyat pel que queda de Ciutadans”, ha denunciat.

La presidenta del Parlament, Anna Erra, també ha enviat una carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, i li ha demanat reunir-se "per parlar del model d'immersió lingüística que és d'èxit, que funciona i que busca la cohesió social". Erra ha lamentat que no s'hagin volgut trobar amb la cambra catalana: "M'ha sorprès". La presidenta ha recordat que "Catalunya té competències legislatives en educació" i ha refermat que el model català "respecta i garanteix la diversitat cultural lingüística, i que està en sintonia amb els valors que promou la Unió Europea".

stats