Política 04/09/2021

El curs del mentrestant

La negociació amb l’Estat i els debats sectorials s’obren pas en un període sense eleccions a la vista

3 min
El president Pere Aragonès i la resta de consellers ahir durant la jornada de treball que van celebrar a la Vall d’en Bas.

BarcelonaPer primer cop en molts anys el curs polític a Catalunya i a l’Estat arrenca sense eleccions a la vista ni l’amenaça d’una cita amb les urnes. Només la hipòtesi d’un avançament dels comicis andalusos -previstos per a finals del 2022- podria trastocar un horitzó ara com ara lliure d’eleccions. Sense compromisos electorals; amb el Procés encara en fase de desorientació; amb un nou Govern que acaba d’arrencar a Catalunya i un executiu espanyol acabat de renovar, i amb la sortida de la pandèmia com un dels principals reptes a tot el món, el protagonisme del curs polític girarà, sobretot, cap a la taula de negociació entre la Generalitat i l’Estat, però també cap a la tantes vegades esmentada “gestió del mentrestant”. El mentrestant, doncs, és ara.

Tanmateix, el primer gran esdeveniment del curs -al marge de la Diada- serà la reunió de la taula de diàleg prevista a Barcelona, si res no canvia, per als dies 16 o 17 de setembre. La possible absència de Pedro Sánchez -que ahir Laura Borràs va criticar en una entrevista a Europa Press- seria un mal presagi per a una negociació que neix dèbil per l’escepticisme a banda i banda, però que ara mateix és l’única eina possible per buscar una sortida a la carpeta catalana. El president espanyol sembla decidit a deixar en un segon terme la resolució del conflicte un cop els presos independentistes ja han estat indultats. Així es van llegir molts dels canvis fets al seu executiu al juliol i s’ha confirmat en les primeres intervencions després de les vacances, en què gairebé no ha fet al·lusió a Catalunya. El primer repte de l’independentisme passarà per fer-li entendre a Sánchez que el conflicte continua.

En aquest sentit serà clau la negociació dels pressupostos. Si normalment ja es tracta de la votació més important de l’any al Parlament, aquest cop tant a l’Estat com a Catalunya l’aprovació dels comptes adopta un paper decisiu. En el primer cas perquè sense pressupostos és inimaginable poder esgotar la legislatura i en el segon, perquè el nou govern d’Aragonès començaria amb molt mal peu si no és capaç de tirar endavant els seus primers comptes. Per això abans de les vacances el conseller d’Economia, Jaume Giró, ja va obrir la ronda de contactes amb la resta de grups per intentar acostar posicions.

L’aeroport i la llum

En aquest nou escenari, els debats sectorials comencen a fer-se forat i a prendre protagonisme a la política catalana, i per això tot apunta que aquest curs el Parlament recuperarà pes. Això ja es va notar ahir en la jornada de treball que el Govern va celebrar a la Vall d’en Bas, i on debats com el de l’aeroport del Prat i l’increment del preu de la llum van ser els protagonistes. Així, l’executiu va tancar files al voltant de l’ampliació del Prat assegurant que rebutja qualsevol proposta que “destrossi” la Ricarda, i va assegurar que estudiava mesures legals per combatre la “vergonyosa” escalada del preu de la llum, però va deixar de banda aspectes com què defensar a la taula de diàleg. Debats com els Jocs Olímpics d’Hivern als Pirineus també posaran a prova la unitat dels consellers i poden provocar que al Parlament es vegin aliances perdudes ens els últims anys, amb el PSC jugant un rol que pot acabar sent determinant. De fet, ahir la diputada de la CUP Eulàlia Reguant ja va avisar el Govern que els passos fets amb l’aeroport allunyen els anticapitalistes de donar el seu sí als pressupostos.

Però, malgrat que quatre anys després de l’1-O el debat sobiranista perd embranzida davant les urgències derivades de la recuperació de la pandèmia i els debats sectorials, les conseqüències d’aquella tardor es continuaran notant en el dia a dia de la política catalana els pròxims mesos. L’espiral de judicialització està molt lluny de tancar-se i pròximament s’esperen novetats tant de la causa del Tribunal de Comptes contra l’acció exterior del Govern -l’ICF tornarà a ser notícia aviat- com d’altres causes obertes als tribunals, com ara la del jutjat 13 de Barcelona que afecta una trentena d’alts càrrecs del Govern de Carles Puigdemont i la que també afecta l’acció exterior al jutjat 18, el cas Volhov o el Tsunami i els CDR a l’Audiència.

El mateix expresident continua encara pendent de veure com acaba el periple de les euroordres, i també nombrosos activistes estan a l’espera de judicis per les diferents protestes arran de l’1-O i la sentència contra els líders independentistes, que seran una de les altres novetats d’aquest curs ara que ja estan en llibertat i poden participar activament en el dia a dia polític. Un dia a dia que, com va avisar l’exministre José Luis Ábalos abans de ser cessat, encara cal “desempedrar”. Si no, les pedres que resten de l’impacte de la tardor del 2017 poden fer canviar el que es presenta com el curs del mentrestant.

stats