Les comunitats autònomes amb llengües pròpies es reuneixen a Navarra per coordinar les seves polítiques lingüístiques

PalmaEls responsables de política lingüística del Govern de Navarra, el Govern Basc, la Generalitat de Catalunya, la Xunta de Galícia, la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears han fet aquest matí una trobada a Navarra per coordinar les polítiques orientades a la promoció de les seves llengües pròpies.

A la trobada, emmarcada en la Comissió de Seguiment del Protocol de col·laboració subscrit per les comunitats autònomes, hi han assistit Mikel Arregi, director gerent de l'Institut Navarrès del Basc (Euskarabidea); Mirin Dobaran, viceconsellera de Política Lingüística del Govern Basc; Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya; Valentín García, secretari general de Política Lingüística de la Xunta de Galícia; Marta Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern dels Illes Balears, i Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana.

Durant la trobada s'han abordat diferents temes d'interès per a les polítiques de promoció de les llengües oficials.

Pel que fa a l'aplicació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, el febrer del 2017, la Direcció General de Relacions amb les Comunitats Autònomes i Ens Locals del Ministeri de la Presidència i per a les Administracions Territorials va sol·licitar informació a les comunitats autònomes. Amb aquesta informació i la de l'Administració varen elaborar el 'Cinquè informe sobre el compliment a Espanya de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d'Europa 2014-2016', que ha estat remès en castellà al Consell d'Europa, a través de la Representació Permanent d'Espanya el passat dia 6 de febrer. Encara està pendent la visita per part del Comitè d'Experts per contrastar el contingut del cinquè informe amb els representants institucionals i de les entitats socials, previstes a partir del setembre. A continuació, remetran l'informe al Comitè de Ministres del Consell d'Europa perquè formulin les recomanacions. D'altra banda, els responsables de política lingüística han considerat important que l'informe traslladi al Consell d'Europa una informació més fidedigna i detallada. Amb la visita del Comitè d'Experts s'aprofitarà per completar-lo.

S'ha intercanviat informació sobre el coneixement de les diferents llengües oficials en les comunitats autònomes en l'accés a la funció pública. En la reunió s'ha valorat que aquest coneixement ha de servir per garantir el dret de la ciutadania a emprar qualsevol de les llengües oficials en la seva comunitat, d'acord amb la normativa vigent. Per això, les persones assistents a la comissió de seguiment han mostrat la seva preocupació pel debat es duu a terme des d'alguns sectors, que qüestiona el requisit del coneixement de les llengües oficials per a l'accés a la funció pública, que és l'única manera de garantir el dret d'opció lingüística.

S'ha estudiat el projecte de formació contínua destinada al professorat de llengües minoritzades, amb l'objectiu de formar el professorat en l'ensenyament de la llengua oral. S'ha acordat proposar que la Xarxa Europea per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (NPLD) patrocini aquest projecte a través del programa Erasmus.

Els temes tractats s'han inclòs en el Pla de treball per al 2018, que tindrà continuïtat en la propera reunió, que es farà a València.

Durant la trobada, els representants de les comunitats autònomes han ofert una roda de premsa al costat de la consellera de Relacions Ciutadanes i Institucionals, Ana Ollo, qui ha destacat la importància de fòrums com aquest per promoure les llengües minoritàries i l'intercanvi de bones pràctiques i la formulació de polítiques sobre diversitat lingüística. “Les llengües, lluny de dividir, multipliquen el nostre valor com a societats democràtiques, i trobades com aquesta permeten aprofundir-hi”, ha assenyalat la consellera.

Ollo ha destacat el basc com a valor de convivència, “un valor recollit des de fa més de 30 anys en la normativa vigent a Navarra”. Ha conclòs agraint la bona disposició i la voluntat de col·laboració de les persones assistents.

Després de finalitzar la trobada, les diferents comunitats autònomes s'han reunit amb la presidenta del Govern de Navarra, Uxue Barkos, qui els ha oferit una recepció en el Saló Verd del Palau de Navarra.

Protocol de col·laboració

L'any 2007, el Govern Basc, la Generalitat de Catalunya i la Xunta de Galícia varen signar el Protocol General de col·laboració en matèria de política lingüística, al qual, posteriorment, es va adherir el Govern dels Illes Balears. Amb l'adhesió l'abril del 2017 de la Generalitat Valenciana i el Govern de Navarra es va aconseguir establir per primera vegada un marc de col·laboració de totes les comunitats autònomes amb una llengua pròpia que té estatus d'oficialitat en els termes establerts en els corresponents estatuts d'autonomia.

El protocol fixa un marc general i una metodologia per al desenvolupament de la col·laboració mútua en matèria de comunicació, l'intercanvi d'informació relativa a estudis i recerques per al seguiment de l'evolució sociolingüística, la difusió de les seves publicacions electròniques, les passes fetes en l'àmbit dels drets lingüístics i les experiències d'implantació de plans lingüístics. En matèria de terminologia, es preveu l'intercanvi d'informació sobre les metodologies i els processos de treball, els criteris per a la normalització terminològica, les estratègies de difusió i implantació de terminologies i mètodes de seguiment del nivell d'implantació. Pel que fa a la protecció i l'ús de les llengües oficials en l'àmbit de l'Administració de l'Estat i de la UE, es promourà que l'Estat i la UE adoptin mesures i accions normatives i que es possibiliti l'ús de les llengües oficials diferents al castellà en les seves institucions.

Altres aspectes previstos són l'àmbit socioeconòmic, l'ensenyament, les tecnologies de la informació i la comunicació, l'ús social de la llengua i la seva difusió internacional.