Els cinc moments en què Sánchez ha estat contra les cordes

MadridPedro Sánchez s'ha arriscat al llarg de la seva trajectòria política a perdre la presidència del govern espanyol en diverses ocasions. Però mai havia estat sobre la taula la possibilitat de marxar motu proprio, com ara, que ha deixat en l'aire el seu futur a la Moncloa en una carta plena d'incerteses. "Val la pena tot això?", es pregunta. A continuació, repassem cinc moments en què el líder del PSOE ha hagut de fer servir el seu manual de resistència per mantenir el seu lideratge.

Sánchez no estava disposat a permetre la investidura de Mariano Rajoy després de la repetició electoral del juny del 2016 i va abanderar el no és no al candidat del PP. Va portar el convenciment fins a les últimes conseqüències, davant del sector que liderava l'andalusa Susana Díaz, partidària de l'abstenció per desbloquejar la governabilitat. En el comitè federal més tens que ha viscut la seu socialista de Ferraz, el secretari general del PSOE va abandonar el càrrec en veure que es trobava en minoria. El PSOE va acabar permetent la investidura de Rajoy i Sánchez va iniciar un camí que el va portar a recuperar el lideratge uns mesos després a les primàries.

Esquerra i el PDECat, que havien possibilitat que Sánchez arribés a la Moncloa votant favorablement a la moció de censura contra Mariano Rajoy, van rebutjar els primers pressupostos que va presentar el nou govern del PSOE a principis del 2019. S'havia obert una negociació amb la Generalitat, però la negativa a abordar un referèndum d'autodeterminació va fer que les forces independentistes retiressin el suport al president espanyol, que va decidir convocar eleccions per al 28 d'abril. L'amenaça d'una triple dreta encesa contra el Procés, escenificada en la fotografia de Colón, va beneficiar Sánchez, que va guanyar a les urnes.

La distància que separa el PSOE de la dreta situa com a única possibilitat que Sánchez intenti la investidura amb Podem. Les negociacions amb el llavors líder del partit lila, Pablo Iglesias, no arriben a bon port. El president en funcions calcula que pot beneficiar-lo una repetició electoral que s'acaba celebrant el 10 de novembre del 2019, malgrat una oferta d'última hora del president de Cs, Albert Rivera. Sánchez ho descarta i se la torna a jugar a les urnes. El 10-N perd tres diputats i pacta una coalició amb Podem.

El segon avançament electoral que propicia Sánchez des de la Moncloa és el del 23 de juliol del 2023. Sorprèn a tothom convocant els espanyols a les urnes l'endemà de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig, en les quals es constata que el PP de la mà de Vox està en disposició de prendre bona part del poder territorial del PSOE. Amb el vent en contra, Sánchez se la juga com mai a perdre la Moncloa, però la jugada li surt bé: Alberto Núñez Feijóo no pot articular una majoria i el líder socialista sí, tot i que necessita els set vots de Junts. Els següents passos són coneguts: el PSOE passa a acceptar una amnistia per a Carles Puigdemont en una negociació no exempta d'entrebancs i aconsegueix mantenir la presidència.

En aquesta ocasió Sánchez es tanca a "reflexionar" sobre la seva continuïtat després que un jutge hagi admès a tràmit una querella contra la seva dona, Begoña Gómez, per presumpte tràfic d'influències i corrupció en els negocis. El cap de l'executiu de l'Estat ho emmarca en una campanya de la dreta i la ultradreta contra el projecte que representa. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, hi veu una "victimització" i subratlla que Sánchez té un "problema judicial", no polític. A més, ho vincula al fet que l'Audiència Nacional reobrís dimarts la causa sobre l'espionatge amb Pegasus. La formació conservadora sempre ha especulat que al seu mòbil hi podria haver informació comprometedora.