Cent dies de govern i sis atacs al català

PalmaEl Govern del PP va començar a caminar a principi de juliol assegurant que evitaria la confrontació en qüestions de llengua. Però ja s'han fet retrocessos en l'ús del català a l'Administració, se n'ha posat en qüestió la vehicularitat a les escoles i s'ha eliminat l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics. El marcat caràcter espanyolista de l'acord de governabilitat subscrit amb Vox ha impregnat les primeres iniciatives de l'Executiu. El PP ha intentat fer equilibris en qüestions de llengua per evitar les mobilitzacions massives que varen acompanyar el Govern de José Ramón Bauzá, però aquest dimarts ja ha fet una passa més cap a l'eliminació del requisit del català de la funció pública quan ha rebutjat un text del PSIB que el defensava. Aquestes són les principals passes enrere en qüestions de llengua que el PP ha fet en els cent primers dies des que Marga Prohens va prendre possessió del càrrec com a presidenta, el 7 de juliol passat.

La mesura programàtica més important que Vox va arrencar al PP en l'acord de governabilitat és la de la llibertat d'elecció per part dels pares de la llengua d'escolarització dels fills. El president de Vox en persona, Santiago Abascal, va definir-ho com una decisió "històrica". Però no va ser l'única: per l'extrema dreta, la llengua i l'educació són les qüestions més importants. També varen acordar l'eliminació de l'Oficina de Drets Lingüístics i del requisit de català en l'àmbit sanitari i la funció pública. El PP es va comprometre a tirar endavant l'acord. El pacte amb Vox va ser, doncs, la primera passa cap al retrocés de la llengua.

Prohens va prescindir de la política lingüística en el seu organigrama de govern. Es va suprimir la Direcció General de Política Lingüística i també les referències a la normalització del català i la promoció i defensa dels drets lingüístics (que sí que apareixien en l'organigrama de l'Executiu de José Ramón Bauzá, sota la Direcció General de Cultura). L'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) haurà d'assumir aquestes competències. Això sí, el conseller de Turisme, Cultura i Esports, Jaume Bauzá, s'ha compromès a incrementar-ne el pressupost i a mantenir les Balears a l'Institut Ramon Llull.

Una de les primeres mesures del Govern en matèria lingüística va ser l'eliminació del requisit del català per als professionals sanitaris per la via del segon decret llei de la legislatura. La consellera de Salut, Manuela García, en presentar la iniciativa, va argumentar que eliminar el requisit era un "clamor dels sindicats [sanitaris], que pensen que té un caràcter dissuasiu" a l'hora de captar treballadors. "Tots els sanitaris sabem dir en català 'aixeca el braç' o 'treu la llengua'", va justificar la consellera en una entrevista a l'ARA Balears.

El PP va acordar donar la iniciativa a Vox per crear l'Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística, a través d'una proposició de llei que inclou la derogació de l'anterior Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics. El text que va presentar l'extrema dreta va obrir una crisi entre els socis. El PP no hi estava d'acord, perquè l'escrit carrega en el preàmbul contra l'Estatut d'Autonomia, posa en el punt de mira les administracions i organismes públics, i estableix sancions de fins a 100.000 euros en els casos molt greus. Els conservadors varen exigir la retirada del text, però Vox s'hi va negar. Finalment, els populars varen cedir i en permetran la tramitació. Intentaran, això sí, negociar un text consensuat a través de la presentació d'esmenes. Necessiten el suport de Vox per tirar endavant els pressupostos. L'extrema dreta, per part seva, no ha afluixat i ha presentat una iniciativa al Parlament reclamant al Govern que acceleri els tràmits per la lliure elecció de llengua: el PP va advertir que hi presentaria esmenes, un cop més.

Vox també ha reclamat al Govern que s'introdueixin més continguts en castellà a IB3, per la qual cosa haurien de canviar la llei que regula l'ens, perquè estableix que "la llengua vehicular de tota la programació és el català". La setmana passada, la consellera de Presidència, Antònia Estarellas, va mostrar-se disposada a fer-ho en una entrevista a Diario de Mallorca: "No crec que IB3 tingui cap impediment a fer una certa programació en castellà".

Malgrat que el pacte de governabilitat amb Vox establia "que el desconeixement de català no penalitzi en l'accés a la funció pública", el PP no s'havia pronunciat sobre si això implicaria, com defensava Vox, la supressió total del requisit en el conjunt de l'Administració. "No és damunt la meva taula", va dir Estarellas a l'ARA Balears. Però aquest dimarts, els conservadors han mostrat la seva posició en la votació d'un text del PSIB, que no té rang de llei, però sí declaratiu. Els socialistes han duit un text a la Comissió d'Afers Institucionals i Generals del Parlament per demanar al Govern que es mantingui el requisit del català en el conjunt de la funció pública. Els sis diputats del PP hi han votat en contra.