El català, font de tensió entre el PSIB i MÉS

PalmaLa política lingüística del Govern presidit per Francina Armengol està generant tensions entre MÉS i el PSIB. Les conselleries d’Educació, dirigida per Martí March, i Salut, amb Patricia Gómez al capdavant, són les àrees on els enfrontaments són més palesos, encara que no es poden oblidar les crítiques a la manca d’ús del català per part d’alguns consellers. “Tota la dreta menysprea la llengua pròpia, però també ens trobam amb una part de l’esquerra que no hi dona la importància que té”, assenyala el diputat de MÉS per Mallorca Joan Collet.

Una de les crítiques de Collet fa referència a la situació de la Direcció General de Política Lingüística, que pertany a la Secretaria Autonòmica d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, gestionada per MÉS, però dependent de la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca, gestionada pel PSIB. “Haurien de dotar-la d’eines i deixar que faci la seva feina tan bé com sigui possible”, apunta. “Ens dedicam més a apagar focs que no a pensar iniciatives per prestigiar el català”, afegeix.

Aïllament de Política Lingüística

“El Govern hi està poc disposat i no hi ha voluntat de fer una política lingüística decidida”, comenten fonts de l’Administració autonòmica, que lamenten que el català estigui “aïllat” a la Direcció General i no sigui una qüestió transversal a totes les àrees. “L’únic que intenten és que la llengua no els faci nosa. I es mouen peces que poden perjudicar tot el sistema de coneixement de català a l’Administració”, afegeixen les mateixes fonts.

En canvi, el diputat del PSIB Enric Casanova considera que la tensió és “una qüestió de percepcions”. Sobre les dificultats de la Direcció General de Política Lingüística per portar a terme la feina, Casanova comenta que “sempre hi ha friccions quan es forma un equip nou”. “És clar que hi ha diferències, però veig aquest tema dins el límit del que és normal”, diu. A més, el socialista deixa clar que “la Secretaria Autonòmica forma part d’una conselleria i s’han de seguir les mateixes línies”. “No és cap organisme independent”, sentencia amb contundència.

Fonts de la Conselleria d’Educació han assenyalat que no perceben “tensions” i que la seva política és “arribar als màxims acords possibles en totes les matèries”. Tot i això, l’avantprojecte de la llei balear d’educació, la intenció d’eliminar el Pla de formació lingüística i cultural per a docents (FOLC) i el decret del català en la sanitat pública han estat marcats per la polèmica. I les crítiques no només provenen de MÉS, sinó també d’experts, de la Universitat de les Illes Balears (UIB), de sindicats com l’STEI i d’entitats com l’Obra Cultural Balear (OCB).

Segons el sociolingüista Isidor Marí, “s’hauria pogut esperar més” ja des de la legislatura passada, encara que reconeix que “no és el mateix haver de recuperar el terreny perdut” després del Govern de José Ramón Bauzá (2011-2015). Marí també lamenta que el Consell Social de la Llengua no tingui una major incidència en les polítiques del Govern. “Hi ha un munt de propostes que s’estimen més guardar en un calaix en lloc d’incorporar-les”, diu.

“Tenim la sensació que aquest Govern ha iniciat un retrocés en alguns aspectes clau de la política lingüística”, diu per part seva el director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB, Jaume Guiscafrè. Sobre la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) que anul·la el decret del català en la sanitat de l’Arxipèlag, Guiscafrè opina que és “un revés” a la pretensió del Govern de rebaixar l’exigència del català per accedir a la funció pública -l’Executiu va fer públic divendres que l’Advocacia de les Balears recomana recórrer la sentència-.

Guiscafrè també recorda que la UIB ha presentat al·legacions a l’esborrany del decret del Govern en matèria d’acreditació de les competències en llengua catalana, que elimina el FOLC. “Suposaria un retrocés claríssim”, afirma. El motiu és que la classificació europea del coneixement d’un idioma està pensada per a llengües estrangeres, no pròpies. És a dir: només un C1 no demostra “una capacitació per a la docència en català”.

D’altra banda, l’STEI ha denunciat públicament “el tarannà inflexible de la Conselleria d’Educació”. Un dels punts que el sindicat critica amb més contundència és que s’hagi establert un procediment urgent d’adjudicació de substitucions que permet que docents que “no formen part de la llista d’admesos i sense el requisit del català” puguin “optar a una plaça d’interí”. Aquest procediment es pot aplicar a tots els nivells d’ensenyament no universitari. “Hem impugnat aquest article”, diuen fonts del sindicat, fent referència a la resolució del Govern per formar una borsa d’interins, que es va aprovar “amb l’oposició de tots els sindicats”.

La directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, ha indicat a l’ARA Balears que aquest procediment només afecta “casos esporàdics d’especialitats molt complicades de cobrir”.

L’STEI també carrega contra l’avantprojecte de la llei balear d’educació, que considera el castellà com a llengua vehicular a les escoles. “Volen fer desaparèixer el català de l’escola i disfressen que el castellà també és llengua vehicular dient que és ‘llengua d’ensenyament’”, critiquen fonts del sindicat.

El president de l’OCB, Josep de Luis, es mostra igual de crític amb l’avantprojecte. “Qui l’hagi llegit sap que fa olor de TIL”, diu. Recorda que només es tracta d’un “avantprojecte” i assegura que l’OCB està treballant “perquè tots els actors implicats hi facin al·legacions”.