Què passaria si la barrera electoral fos del 3%?
El politòleg Eli Gallardo explica els motius que hi pot haver darrere la proposta que ha presentat El Pi aquest dimarts
PalmaAquest dimarts El Pi ha anunciat que presentaria al ple de dijous del Consell de Mallorca una moció per instar el Govern balear a rebaixar el mínim de vots necessaris per obtenir representació del 5% al 3% al Parlament balear i als consells.
Segons que recorda el politòleg i autor del llibre 'Balears, 2015: El nuevo ciclo político', Eli Gallardo, es tracta d'una proposta defensada històricament pel PSM i l'esquerra sobiranista. De fet, el març de l'any passat ja es va debatre al Parlament una proposta de MÉS per aplicar aquest canvi a la Llei electoral. La barrera electoral, o barrera legal, és el percentatge de vots mínim que es necessita per entrar al repartiment d'escons segons la Llei d'Hondt.
Després de la primera majoria absoluta del PP a Balears l'any 1995, l'expresident Cañellas va impulsar una reforma que va augmentar la barrera electoral del 3% al 5% per tal de perjudicar l'extinta Unió Mallorquina. Segons que explica Gallardo, "el debat sobre la barrera electoral reapareix cada poc temps a Balears" perquè "el sistema electoral no és neutral". Per al politòleg marratxiner, "no hi ha reformes innocents" i sempre s'ha d'intentar veure qui pot sortir beneficiat o perjudicat de les modificacions del sistema.
Un missatge per als votants
Per a Eli Gallardo, la intenció d'El Pi amb aquesta proposta és doble. Per una banda, els regionalistes estarien intentant transmetre un missatge al seu electorat potencial, sobretot de la Part Forana. La idea és convèncer-los que el seu vot serà útil i "fer que no els preocupi si el partit que votin tindrà representació o no". Per a l'analista, això és part d'un moviment de consolidació del vot que va donar al partit regionalista de Jaume Font tres diputats amb un 8% del sufragi al conjunt de les Illes i gairebé un 9% només a Mallorca. Així doncs, sembla clar que El Pi es preocupa més per donar un missatge al seu electorat que no per assegurar-se una representació que no tindria per què perillar.
Alhora, però, el missatge podria ser llegit en clau negativa. "Es tractaria d'una manera d'argumentar la derrota", creu Eli Gallardo. El raonament que podrien fer els votants, segons que alerta el politòleg, és el següent: si El Pi demana que es rebaixin les condicions per tenir representació és que pateix per si en tindrà i, per tant, és un partit dèbil.
La reforma pendent
Per a Gallardo, "encara està pendent" una reforma de la Llei electoral que hauria de tocar no tan sols l'aspecte de la barrera legal per rebaixar-lo fins al 3%, sinó també altres qüestions. Una d'elles és la proporció entre illes. "Eivissa, amb més població que Menorca, elegeix un diputat menys al Parlament balear", denuncia Gallardo, que considera necessari "ponderar la representació, almenys, entre aquestes dues illes".
Finalment, Eli Gallardo creu que si efectivament es reformàs la Llei electoral i només fos necessari un 3% dels vots per obtenir representació "qui en podria sortir més beneficiat seria Sobirania per a les Illes (SI) o la candidatura que pogués muntar l'entorn d'Esquerra Republicana". ERC no va participar a les eleccions autonòmiques del 2015, però va obtenir un 0,9% impulsant la candidatura de Sobirania per a les Illes a les darreres generals i un 1,27% dels sufragis a les autonòmiques de 2011.
