Política 14/11/2017

L'Audiència Nacional rebutja els recursos del Govern i confirma la investigació per rebel·lió, sedició i malversació

La magistrada Carmen Lamela els manté la fiança de 6,2 milions d'euros

Ara
2 min
El Govern convoca l’1-O després d’un ple marcat per la tensió

BarcelonaLa jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha confirmat aquest dimarts l'admissió a tràmit de la querella presentada per la Fiscalia General de l'Estat contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els seus 13 consellers pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics pels fets relacionats amb la declaració unilateral d'independència (DUI), segons explica en una interlocutòria en la qual manté la fiança de 6,2 milions d'euros imposada als investigats.

La titular del jutjat central d'instrucció número 3 ha desestimat els recursos de reforma interposats pel vicepresident, Oriol Junqueras, i els consellers d'ERC Carles Mundó i Dolors Bassa, a més de Raül Romeva, tots ells en presó incondicional des del 2 de novembre. Els recorda que els investigats eren "participants" que van efectuar "la seva aportació al pla secessionista que hauria de dur a terme la declaració unilateral d'independència".

En relació amb la quantitat de la fiança, la jutge insisteix que tot i que "la Intervenció General de Catalunya hagi certificat que només una petita quantitat d'aquesta partida pressupostària hagi sigut utilitzada, no implica que no s'hagi sufragat el referèndum amb diners públics no destinats a aquests fins". De fet, recorda la querella del ministeri públic en la qual s'apuntava que la consellera de Governació, Meritxell Borràs, va adoptar les mesures necessàries per obtenir els mitjans amb els quals celebrar la consulta.

Els recursos dels consellers al·legaven que pateixen "una situació d'indefensió evident" i feien èmfasi que "ni existeix delicte de rebel·lió, ni de sedició, ni malversació de cabals públics, ni prevaricació, ni desobediència". A més, impugnava la querella del ministeri fiscal d'acord amb tres arguments: la suposada inexistència de competències de l'Audiència Nacional per instruir aquest cas, la suposada tramitació irregular del procediment i la fiança de responsabilitat civil, que creu improcedent.

Investigació conjunta

En la interlocutòria, la magistrada instructora explica que el fet que s'estigui davant d'una organització que va treballar per tirar endavant el Procés "fa necessaris la investigació i l'enjudiciament conjunts, i valorar els actes executats per cada un d'ells i la qualificació jurídica que puguin merèixer".

Recorda que els investigats van ordir una estratègia de tot el moviment secessionista "perfectament organitzat i amb repartiment de papers entre les autoritats governamentals, parlamentàries i associacions independentistes" com l'ANC i Òmnium Cultural.

Els consellers ressalten en els seus escrits d'oposició a l'admissió de la querella que l'Audiència Nacional no és competent per als delictes que se'ls imputen i s'escuden en una interlocutòria de desembre del 2008 d'aquest òrgan judicial que determinava la seva incompetència.

Sobre la responsabilitat civil imposada -6,2 milions d'euros per a tot el Govern, incloent-hi el president, Carles Puigdemont-, l'advocat dels exconsellers ha lamentat que s'hagi demanat fins i tot abans d'haver citat els investigats i sense estar present el lletrat. Ha insistit que la jutge "no explicita cap argument basat en raons per determinar la procedència de l'assegurament de responsabilitat civil", una forma indirecta de sustentar la concurrència d'un suposat delicte de malversació.

stats