Antoni Noguera: “No volem que Palma sigui una ciutat franquícia”

PalmaAntoni Noguera (Palma, 1979) és batle de Ciutat des del 30 de juny de 2017 gràcies als excepcionals resultats del seu partit, MÉS per Mallorca, i un pacte amb Podem i el partit socialista. A més, forma part de la nova executiva de MÉS en representació dels ecosobiranistes de Cort. Passat el congrés, el partit encara ara un procés de primàries que, si no hi ha novetats, enfrontarà el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, amb la consellera de Serveis Socials, Fina Santiago.

En algun moment s’ha comentat que Pere Garau podria ser un barri multicultural, un soho. Quina és la fórmula perquè això passi sense que el barri sigui víctima de l’especulació i la gentrificació, com ha passat a Santa Catalina?

Pere Garau té unes característiques diferents que Santa Catalina. En primer lloc, hem de tenir en compte que té més de 28.000 habitants. Al barri hi ha una mescla de cultures que pot ser un important valor afegit per a Palma. Per això, una de les accions principals és que Pere Garau pugui tenir un casal. L’associacionisme al barri creix, i fenòmens com Flipau amb Pere Garau o l’Associació Xinesa s’han unit a les tradicionals entitats de veïns. La bona notícia és que una de les propostes dels pressupostos participatius era, precisament, un casal de barri, que ja té un pressupost específic. Ara mateix ja cercam un local per fer-lo.

Un altre dels debats que hi ha a Ciutat és la façana marítima, que, a més, no és competència exclusiva de l’Ajuntament atès que també hi intervé l’Autoritat Portuària. Quina és la proposta de l’actual equip de govern de Cort i com pretén finançar-la?

La façana marítima és l’autèntica finestra d’oportunitat d’aquesta ciutat. En primer lloc, per generar una nova economia. Actualment, els grans centres de treball qualificat estan fora de la via de cintura i nosaltres consideram que en el futur seria interessant que n’hi hagués dins la ciutat. Aquí hi ha dues qüestions principals. En primer lloc, el Nou Llevant, que ha de ser el barri creatiu i on ja impulsam dos equipaments com la fàbrica can Ribas, dedicada a la cultura i el circ, i la Caixa de la Música, a més d’altres iniciatives privades. L’altra gran aposta ha de ser la indústria nàutica, que ara es troba en un moment singular. Tant l’Ajuntament, amb el pla general, com l’Autoritat Portuària, amb el pla director, estan dibuixant el model per d’aquí a 15 o 20 anys. Hem de tenir en compte que el moll Vell concentra, en la meitat d’espai, el doble de treballadors que el Parc Bit i genera molta més riquesa.

P er què ha costat tant arribar a un consens sobre l’ordenança de terrasses?

És una de les qüestions més complexes que he tractat d’ençà que som a l’Ajuntament. Hi havia interessos, evidentment, contraposats, però nosaltres teníem clares dues qüestions principals: havíem d’atacar la sobreocupació i millorar el paisatge urbà. Aquesta ordenança té tres trets fonamentals: en primer lloc, que s’eliminen les microocupacions; en segon lloc, que al centre i a Santa Catalina els passos de vianants passen a mesurar de 2 a 2,5 metres, 70 centímetres més del que està legalment establert; i, per últim, que s’eliminen els tendals en un període de transició de 18 mesos. Tot això farà de Palma una ciutat més bonica i amable per al vianant.

En llocs com la plaça d’en Coll es recupera fins a un 34% de l’espai públic, però en altres com el carrer de la Fàbrica només se’n recupera un 4%. A què es deuen aquestes diferències?

S’ha intentat fer una mesura i comparar l’àrea de superfície de terrasses amb l’àrea total de la plaça. La d’en Coll i a la de la Mercè són les que allotjaven més terrasses, i s’hi fa una reducció important. Als eixos cívics, en canvi, s’hi han aplicat mesures diferents. Al carrer de la Fàbrica, per exemple, serà legal a escala d’accessibilitat. De les façanes a les terrasses hi havia un metre i 60 centímetres de separació i ara hi haurà dos metres. Eren qüestions complexes, però amb l’ordenança i el pla d’usos feim una gran millora a l’espai públic, sobretot en comparació amb l’anterior legislatura, en què no es va fer res de res.

Heu fet un catàleg de comerços històrics i tradicionals. A més, aquesta setmana hem sabut que tancava Pep Lemon. Què es pot fer des de Cort i altres institucions per afavorir les indústries i el comerç local? Què hi pot fer MÉS?

Nosaltres, dins el marc de les nostres competències, hem fet, com dius, aquest catàleg de comerç emblemàtic que, per antiguitat i per valor patrimonial, hem de cuidar. Ara, els establiments tindran incentius fiscals, campanyes de promoció i seran prioritaris pel que fa a les subvencions. D’aquesta manera, facilitam l’activitat econòmica i els donam suport. Tenim molt clar que no volem ser una ciutat franquícia, volem ser una ciutat amb valor i amb identitat, i la història comercial de la ciutat i el comerç emblemàtic ho representen molt bé.

Altres qüestions pendents a Ciutat són el lloguer turístic i la zonificació. Podeu confirmar que només es permetrà el lloguer en habitatges unifamiliars? Sabeu quan estarà enllestida la proposta definitiva?

Nosaltres teníem tres objectius: garantir que els residents poguessin accedir a l’habitatge, atacar l’economia especulativa i fer complir el mandat del ple per, efectivament, prohibir el lloguer en pisos plurifamiliars. Volem restringir el lloguer turístic en habitatges plurifamiliars per generar equilibris.

I no sabeu quan estarà enllestit?

Aquest mes d’abril, en principi.

No és un tema d’estricta actualitat, però va circular molt un vídeo en que felicitàveu, en un intent de xinès, la celebració de l’any nou d’aquesta cultura. Quina és la vostra visió d’aquestes comunitats de palmesans d’origen estranger, ja siguin de la Xina o d’altres llocs del món, i quin paper creis que han de tenir en el futur de la ciutat?

Feim una feina molt intensa amb el regidor Aligi Molina i els cònsols d’aquesta ciutat per reforçar una idea molt important: independentment d’on hagis nascut, tu ets ciutadà de Palma. A partir d’aquí, treballam en polítiques transculturals i d’igualtat social i econòmica perquè això es materialitzi.

El vostre partit, MÉS per Mallorca, acaba de sortir d’un procés congressual. Per què creis que finalment s’ha optat per la doble coordinació de Busquets i Balboa i no per un sol coordinador?

Bé, jo crec que la doble coordinació respecta més la pluralitat que hi ha dins MÉS. També ens desmarca d’altres partits i fa possible un funcionament més horitzontal i assembleari. Respecte d’això, jo sempre he procurat que el consens fos la manera de funcionar d’aquesta opció transformadora que és la nostra. A banda d’això, estic content amb la nova composició de l’executiva.

Després del congrés vindran lesprimàries. Entre Ensenyat i Santiago, teniu un candidat preferit? ja sabeu qui votareu?

La veritat és que ja els he dit a un i a l’altre que, per a mi, és imprescindible un consens. Un consens al congrés, que s’ha produït, i un consens a les primàries. Jo no pensaria si és millor Miquel Ensenyat o Fina Santiago, sinó que cercaria una bona candidatura pensada des del consens. Els deman a tots dos que s’asseguin a una taula i parlin.

Creis que aquest consens l’haurien de negociar els dos precandidats o que en faria falta un de tercer per desencallar la situació?

Crec que ells dos i alguns dels seus col·laboradors s’haurien d’asseure i plantejar un acord pensant en l’interès general de la formació. L’executiva també ha de pretendre que hi hagi consens.

Més enllà dels candidats, sembla obvi que MÉS ho tindrà difícil per repetir els resultats del 2015 i un dels llocs que electoralment us poden permetre aguantar millor és Palma, l’àrea metropolitana. Com enfocareu la campanya? Sou conscients d’aquesta responsabilitat? Quines perspectives teniu?

Nosaltres tenim un projecte de ciutat pel qual volem plantejar una Palma moderna i europea. Alguns dels fruits ja es veuran aquesta legislatura, com la rehabilitació de les torres del Temple o l’antiga presó. Estam dotant de contingut i de creativitat aquesta ciutat perquè sigui més eficient i més verda. A més, altres temes de mobilitat, com el nou passeig Marítim que proposam i que quedarà gairebé tancat aquesta legislatura, o com l’aprovació del pla inicial, que marcarà com ha de ser la Palma dels pròxims 15 o 20 anys. Per últim, una altra de les qüestions que m’animen a voler tornar a ser candidat el 2019 i tancar un cicle de 8 anys és la proposta d’un tramvia per a la ciutat que connecti Porto Pi amb la platja de Palma i les avingudes amb l’aeroport. És evident que la façana marítima ha de tenir aquest sistema de mobilitat.

El vostre, A ntoni Noguera és un dels lideratges més consolidats dins MÉS, però fins ara no heu aspirat a tenir cap responsabilitat important fora de Palma. Quin creis que hauria de ser el vostre lloc al partit d’aquí a cinc o deu anys?

A mi em vinculen a les institucions i a la primera línia del partit dues qüestions. En primer lloc, el projecte de Ciutat, amb la proposta del tramvia com a al·licient i, després, la meva il·lusió de poder-me presentar a les eleccions generals. Aquests són els dos reptes que tenc i no aspir a res més que no sigui això.

Us veis com el primer diputat sobiranista de Balears a Madrid?

Crec que amb el bagatge que puc acumular impulsant un nou model de ciutat a Palma tindríem suficients garanties per poder tenir èxit en unes eleccions generals.