L’actuació dels polítics amb el CGPJ ha estat “lamentable”

PalmaLa proposta de Manuel Marchena per presidir el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Suprem ha durat tot just una setmana, fins a la renúncia pública del protagonista. El sainet ha desbaratat els plans del PSOE i del PP i ha deixat tocada l’aparença d’independència dels tres poders de l’estat, justament un dels molts motius pels quals jutges i fiscals havien convocat una segona jornada de vaga.

A Balears, els jutges agraeixen la “mostra de dignitat” que ha fet el president de la Sala Penal del Suprem, Marchena, tot i que ja no sabran si la renúncia es tracta certament de dignitat o bé si és la resposta natural després de fer-se públics els missatges de WhatsApp del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, en què presumia de “controlar” òrgans clau del Tribunal Suprem. Allò que en surt més mal parat és la imatge dels polítics. “Lamentable”, segons els jutges consultats.

El magistrat de l’Audiència Provincial, Jaime Tártalo, representant de l’associació Francisco de Vitoria, parla de dignitat i agraeix el gest de Marchena. “Ara potser alguns dels vocals que hi ha a la travessa haurien de seguir el mateix exemple”, suggereix. S’hi suma la degana dels jutges de Palma, Sonia Vidal, qui afegeix que la renúncia del proposat “és una acte de dignitat personal i institucional que retornarà una certa legitimitat a la judicatura que s’estava perdent gràcies als polítics”. El motiu concret de la renúncia, segons la degana, “és irrellevant”, allò que importa és que s’ha pres la decisió. “Desistir de presidir el CGPJ i el Tribunal Suprem és una renúncia important, s’ha de posar el focus en això perquè fer-ho parla d’integritat i d’indepedència”.

El cert és que els moviments entorn als nomenaments del CGPJ han fet paleses les “ànsies de dominar la justícia i de disminuir la independència judicial”, segons la magistrada de l’Audiència, Carmen González. “Fa anys que és així però ara s’ha fet més evident”, afegeix. I continua: “Allò que toca és que una vegada nomenats els vocals siguin ells que decideixin qui ha de ser el president. Tots estarem d’acord que no hem vist les formes adequades ni s’han respectat les decisions dels vocals, que és el que preveu la Constitució”.

Protesta

Més independència entre els tres poders de l’Estat és una reclamació que la judicatura fa des de fa anys, i un dels eixos de la protesta. Dilluns passat, fiscals i jutges feien una jornada de vaga en què es llegí un manifest, subscrit per les set associacions, que deia: “Un Consell General del Poder Judicial (CGPJ) elegit per les forces polítiques sempre generarà dubtes sobre la independència de la justícia amb el risc evident de minvar la confiança dels ciutadans en les seves institucions i, en darrera instància, en el mateix estat de dret”. El text estava especialment enfocat a denunciar la ingerència de la política dins la justícia i es feia poc després que el PSOE i el PP anunciassin Manuel Marchena com el candidat a dirigir el Tribunal Suprem i el CGPJ i abans de coneixer la renúncia.

“S’han de cuidar les formes, i les formes diuen que hi ha vint vocals que han de proposar uns noms i votar entre ells. A dia d’avui no hi ha candidats de vocals, així que no hi hauria d’haver candidat a la presidència”, reclamava el magistrat del jutjat mercantil número 3 de Palma i president de la secció territorial de l’Associació Professional de la Magistratura, Víctor Fernández.

El president de l’Audiència Provincial, Diego Gómez, en secundava les paraules i afegia: “El CGPJ que es constitueixi és sobirà per elegir qui trobi, no té per què seguir els postulats que hagin aprovat els partits polítics”. Un dia abans de conèixer la renúncia de Marchena, Gómez suggeria una sortida similar al desenllaç, “el candidat elegit podria fer el mateix, és a dir, dir que se sotmet a allò que decideixin els vocals, cosa que ajudaria a canviar aquesta manera d’actuar”.

En qualsevol cas, els jutges “estam en contra de la politització d’aquests nomenaments”, assegura la representant de l’associació Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, Victòria Martorell. “Nosaltres defensam que les associacions proposin els candidats perquè siguin elegits. El que no pot ser és que hi hagi aquest tipus de pactes que, a més, es donen a conèixer abans que els noms dels vocals”, afegeix. “Esperam que els vocals que la nostra associació va elegir compleixin els criteris i triïn lliurement”, remata Martorell. Abans del reconeixement a Marchena, el magistrat Jaime Tártalo ja s’havia mostrat preocupat per “la manca d’aparença d’independència que cerca la judicatura”. Tot i que el nou equip ministerial té poc temps, segons el jutge de l’Audiència, allò cert és que tot i que finalment frustrada, “la via de designació del president del CGPJ ha estat la mateixa”, assenyala. “La nostra inquietud no és que es pugui posar en dubte la independència de tots els jutges d’infanteria que estam resolent assumptes diàriament, a consciència, però volem que l’aparença d’independència sigui garantida també per uns polítics que designen els òrgans directius, contravenint, a més, les recomanacions del Greco (Grup Europeu de la Lluita contra la Corrupció)”.

El sistema d’elecció

El Consell General del Poder Judicial el componen 20 vocals que elegeixen un president. Aquest darrer serà també el president del Tribunal Suprem. L’elecció i les seves funcions les determina l’article 122 de la Constitució Espanyola, que diu que el Consell General és l’òrgan de govern del Poder Judicial i la seva funció és vetllar per la garantia de la independència dels jutges i magistrats davant els altres poders de l’Estat. La incongruència és que els vint vocals els ha de triar el poder legislatiu i això ha estat un caramel que els diferents partits s’han volgut repartir històricament.

La Constitució només detalla l’elecció de vuit membres als quals s’exigeix que siguin juristes de reconegut prestigi amb un mínim de 15 anys d’experiència. Quatre d’ells els elegeix el Congrés, i els altres quatre, el Senat.

Els 12 restants, segons la Constitució, només és necessari que procedeixin de la judicatura, però per saber de quina manera es remet a la Llei orgànica del poder judicial, i aquesta ha patit ja diverses modificacions. La redacció original, del 1985, deia que cada cambra havia d’elegir deu vocals per una majoria de tres cinquens. Sis jutges havien d’estar en servei actiu i els altres quatre havien de ser juristes reconeguts.

Aquesta normativa es modificà l’any 2001 per tal que fossin les associacions professionals o agrupacions de jutges les que presentassin a les cambres 36 candidats. El Congrés n’havia de triar sis, i sis més el Senat.

Però segons el representant de l’associació Francisco Victoria, Jaime Tártalo, “el mèrit i la capacitat han de ser prioritaris en les designacions per sobre de l’adscripció -o l’ombra d’adscripció- que sempre apareix en els nomenaments amb les etiquetes de jutge progressista o conservacionista, aquesta no ha de ser la seva targeta de presentació”. Segons Tártalo, el sistema de designació hauria de canviar perquè hi participàs tota la carrera judicial. “La majoria de la carrera judicial, que no està associada, ho té difícil per accedir als òrgans de govern. La meva associació propugna que sigui la mateixa carrera judicial la que designi els vocals de procedència judicial”, especifica. És una posició similar a la de l’associació professional de la magistratura, que propugna tornar al sistema del 1985. “Allò que deia la Constitució i reflectí la Llei orgànica del poder judicial era que hi havia vocals nomenats pels jutges i vocals nomenats pel poder legislatiu. Si el nomenament dels jutges vingués determinat pels jutges no estaríem en aquesta situació, en què els partits polítics ho negocien tot i hi ha filtracions interessades”, explica Víctor Fernández.

Les negociacions actuals del Govern passaven perquè els socialistes cedissin la presidènciadel Suprem al PP a canvi de quedar-se 11 dels 20 vocals del Consell. El pacte, però, se n’ha anat en orris.