ELECCIONS GENERALS

Veus Progressistes pot aconseguir un diputat per la divisió de la dreta

La caiguda del Partit Popular contribuirà a reduir el percentatge necessari per assolir un escó al Congrés

La divisió de la dreta podria afavorir que la coalició Veus Progressistes -formada per MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca, Ara Eivissa i Esquerra Republicana- aconseguís un diputat dels 8 que les Balears tenen a Madrid en les properes eleccions generals del 28 d’abril. En primer lloc, perquè implicarà un descens del percentatge de vot del PP a favor de Ciutadans i Vox. Si els populars aconseguiren un 35,1% en les eleccions de 2016, algunes previsions, com l’enquesta de l’Institut Balear d’Estudis Socials (IBES) per al diari Última Hora, els situen ara al voltant del 22% -en el cas del CIS, el descens previst seria més acusat i el PP només aconseguiria un 16,7% dels vots-. Aquesta baixada provocaria una reducció del percentatge necessari per assolir un diputat al Congrés, que passaria a ser d’aproximadament d’un 7,7%.

“La llei d’Hondt, que regeix l’actual distribució d’escons, reparteix els diputats d’acord amb divisions del nombre de vots. Si no hi ha un partit amb una gran quantitat de vots, això afavoreix els partits més petits, que poden aspirar a endur-se un diputat”, explica Sebastià Massanet, professor del departament de Matemàtiques i Informàtica de la UIB, i director del Màster en Sistemes Intel·ligents. “Si el partit que aspira a guanyar les eleccions té un 23% o 24% dels vots, el percentatge per aconseguir un escó descendeix”, afegeix. En aquest cas, l’enquesta de l’IBES atorga un 23,1% dels vots al PSIB, que guanyaria les pròximes eleccions generals a les Illes Balears. Segons Massanet, que una coalició com Veus Progressistes assoleixi un diputat “és una possibilitat real a escala matemàtica”.

El també matemàtic Biel Frontera coincideix en aquest diagnòstic i destaca la importància d’haver passat “de 4 candidatures el 2016 a les 6 que es presenten a les eleccions del 2019”. “Hi ha probabilitats que els partits quedin a mitjan camí, a cavall entre 2 o 3 escons, o entre 1 o 2. En aquest cas, els vots sobrants també provocaran que baixi el preu del diputat”, explica. Segons Frontera, malgrat que les previsions situen Veus Progressistes al voltant del 6% dels vots, la coalició té possibilitats d’assolir un percentatge major, sobretot si es té en compte que MÉS per Mallorca aconseguí gairebé un 14% a les passades eleccions autonòmiques.

Hi ha diversos factors polítics a tenir en compte en el marc electoral actual. D’una banda, Veus Progressistes incorpora una formació política eivissenca -Ara Eivissa-, fet que millorarà els resultats que aconseguí Units Podem Més -coalició formada per MÉS per Mallorca, Podem i Esquerra Republicana-l’any 2016 a l’illa pitiüsa. De l’altra, la proximitat de les eleccions autonòmiques i municipals provocarà “una major mobilització” respecte de comicis anteriors. “Part dels votants a les autonòmiques poden mantenir la seva elecció a les generals en contra del denominat vot útil”, apunta Frontera, que també destaca “les dificultats de Podem”, que segons l’enquesta de l’IBES perdrà 11 punts de percentatge de vot -del 25,4 al 14,4%-.

Un altre factor a considerar serà “la mobilització del vot en contra de l’extrema dreta”, segons explica Frontera. “Hi haurà un vot negatiu en contra de Vox, perquè part de la societat farà la reflexió que cal participar perquè la dreta no superi l’esquerra”. Pel que fa a la formació d’extrema dreta, les previsions són diverses. “Hi ha enquestes que els donen fins a un 12% dels vots, mentre que d’altres apunten a un 8%. Així i tot, seria molt lamentable que les Balears enviassin un diputat de Vox a Madrid”, diu.

Per part seva, Sebastià Massanet assenyala dos condicionants polítics que poden influir en els resultats. En primer lloc, “la capacitat de MÉS de conservar els votants que té a les autonòmiques, atès que hi ha un percentatge que sol migrar a partits estatals. També caldrà tenir en compte quina serà “la mobilització de la dreta amb una major oferta de partits”. “Si augmentàs la mobilització dels votants de dreta, podria passar el mateix amb els d’esquerres”, apunta.

Guillem Balboa, cap de llista de Veus Progressistes al Congrés, considera que ha arribat el moment de “canviar el paradigma general de la política”. “Tot es veu des d’una lògica centralista, i és vital la presència de forces d’esquerres que trenquin aquesta visió i mostrin una alternativa”, comenta. “Les Illes Balears són un gresol de diversitat on passen moltes coses, i això no té presència a escala estatal, on no entra la lògica localista”, afegeix.

Balboa també subratlla que, mentre que “la dreta es divideix”, les esquerres porten a terme “la dinàmica oposada i concentren els seus esforços”. “Hi ha moltes possibilitats d’aconseguir un diputat. Això no havia passat mai”, sentencia.

Coalició Canària i Compromís

La presència de partits d’àmbit autonòmic al Congrés dels Diputats ha deixat resultats diversos. En el cas de Coalició Canària, el fet d’haver estat un partit decisiu en determinats moments, com la darrera legislatura de Felipe González i la primera de José María Aznar, implicà grans beneficis per a les Canàries. “González va convèncer Solchaga perquè s’atorgàs un nou règim econòmic i fiscal l’any 1994. La influència es va incrementar quan Aznar va guanyar amb menys diputats que el govern socialista anterior”, explica Àlvaro Morales, del diari de Tenerife El Día.

En el cas de Compromís, la coalició valenciana “ha aportat una veu diferenciada en el Congrés, encara que la seva capacitat d’influència ha estat limitada”, segons apunta Julia Ruiz, del diari valencià Levante. “Malgrat tot, és important actuar sense estar fermat per un partit estatal”, afegeix.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF