Sis arguments gonellistes i sis contraarguments

PalmaEl llibre Gonellisme. Particularisme i secessionisme lingüístics a les Illes Balears, obra de Xavier Canyelles publicada per Documenta Balear, fa una descripció molt detallada de la història del moviment. L’autor dedica un dels capítols als principals arguments que fa servir el gonellisme i documenta les contraargumentacions. Seguidament, recollim en extractes sis de les tesis més utilitzades.

El baléà, anterior al català

El baléà, anterior al català El baleari eloquio dels anticatalanistes no està documentat fins al s. XVII

El baleari eloquio dels anticatalanistes no està documentat fins al s. XVII “Els autors anticatalanistes defensen la teoria que el llatí mesclat amb la llengua dels talaiòtics formà els inicis d’una llengua anomenada balearico eloquio, la qual va continuar usant-se entre els esclaus romans i els àrabs mantingueren. (...) Però la realitat sobre el balearico eloquio o lingua balearica és ben diferent. Va ser un terme utilitzat només en el llenguatge eclesiàstic i administratiu, sobretot notarial, durant els segles XVII i XVIII. (...) No era usada pel poble ni apareix en textos que no siguin eclesiàstics o notarials. Tampoc està documentada abans del s. XVII. (...) Afirmar que hi havia una llengua anterior a la Conquesta denominada baleari eloquio o lingua balearica és totalment fals”.

Ramon Llull “no era català”

A l’època, català no era sinònim d’habitant de Catalunya

“Llull és un dels personatges històrics utilitzats pel gonellisme quan pretenen demostrar la manipulació catalanista. Afirmen que ni era català (va néixer a Mallorca) ni era descendent de catalans. (...) Recordem que català no era sinònim d’ habitant de Catalunya, sinó de cristià de natura, que no era ni convers ni esclau. Ramon Llull era certament mallorquí de naixement, però català dins l’estructura social del seu temps”.

La datació de les gramàtiques

Els gonellistes defensen la tesi falsa que la mallorquina és anterior a la catalana

“Des del punt de vista dels gonellistes és molt important remarcar que la pri- mera gramàtica mallorquina es publicà molt abans que la primera gramàtica catalana i que, per tant, la llengua mallorquina és anterior a aquesta. (...) Aquesta afirmació no és certa. (...) La primera gramàtica mallorquina (la de Servera) data del 1812, mentre que la primera gramàtica catalana (la de Llorenç Cendrós) és del 1676. Tanmateix, el valor, la qualitat d’una gramàtica, no depenen de la seva antiguitat. En qualsevol llengua, s’utilitza la darrera versió com a vàlida”.

“Es mallorquí no és català”

S’associa el nom de català directament amb Catalunya o amb el barceloní

“La denominació de mallorquí no és incompatible amb la de català; d’això, se’n diu polinòmia lingüística. Les divergències lèxiques, fonètiques i morfològiques entre el mallorquí i el català del Principat són comparables amb les existents entre diferents subdialectes, com l’eivissenc i el menorquí o el lleidatà i el barceloní. (...) En textos mallorquins de l’edat mitjana, ja s’hi troben dialectalismes ben definits. (...) El conflicte que es promou amb la denominació de la llengua és degut a l’associació del nom de català directament amb Catalunya o amb el dialecte barceloní”.

La substitució del mallorquí

El model estàndard en cap cas elimina o prohibeix els dialectalismes

“La diglòssia pot donar lloc a la substitució lingüística, quan la llengua domi- nant absorbeix i acaba substituint l’altra. Això precisament és el que està succeint amb el castellà i el mallorquí. El gonellisme, en canvi, no acostuma a denunciar aquest fet, però sí que denuncia que el català està substituint es mallorquí, i que, per tant, el fa desaparèixer. (...) Si bé és cert que el model estàndard català, comú a Catalunya, València, les Balears, l’Alguer..., no sempre s’adapta als dialectes, en cap cas els elimina o prohibeix. (...) El gonellisme considera que la vertadera diglòssia és entre el català estàndard i el mallorquí, i s’aferra a autors com Charles Fergusson (1959), que es referia a la diglòssia entre dialectes d’un mateix idioma”.

L’article dels gonellistes, el salat

Aquest article no és exclusiu de les Balears, també s’utilitza a Catalunya

“L’article salat, derivat d’ ipse, és utilitzat pel gonellisme com a marca identificadora dels balears. (...) Però aquest article no és exclusiu de les Balears, també s’utilitza a la Costa Brava, entre Blanes i Cadaqués. Ambdós articles, literari o lalat i salat, convivien simultàniament a tot Catalunya. (...) A poc a poc, el salat va ser substituït i arraconat pel literari. A les Balears s’ha conservat aquesta simultaneïtat, de manera que utilitzam indistintament tant l’un com l’altre. L’excepció és Pollença, on només s’utilitza l’article literari, que es transforma en eu i en u per al masculí singular”.