L’encaix legal d’un president empresonat

Els experts dubten sobre l’abast de la delegació de funcions a un número dos

El pla B de Junts per Catalunya cada cop pren més força i Jordi Sànchez és el nom que es perfila com a candidat a la investidura. L’opció de presentar un candidat empresonat és gairebé inèdita i només hi ha un precedent a l’estat espanyol: el cas Yoldi, pres d’ETA el 1987. Perquè Sànchez pugui ser investit, però, cal primer que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena li doni permís per ser a la sessió d’investidura. Si Sànchez és nomenat president de la Generalitat, l’exercici de la presidència obriria un escenari una altra vegada insòlit i que provoca debat entre els experts.

La professora de dret administratiu i una de les autores de la llei de la presidència -era secretària del Govern-, Laia Bonet, admet que mai van pensar en un supòsit que un president pogués exercir el càrrec des de la presó: “És un escenari que no estava imaginat”. La presó, a banda de la manca de llibertat, també limita que un president pugui exercir les seves funcions amb normalitat. Un fet que només es resol si assumeix, d’entrada, les funcions -amb límits- del president un conseller primer o un vicepresident. Els experts consultats per l’ARA dubten de fins a quin punt es poden traspassar totes les funcions que li corresponen al president. Bonet defensa que en l’article 12 de la llei de la presidència s’estableix que el cap de l’executiu pot delegar tasques de direcció i coordinació de l’acció de govern. I ho poden delegar de manera “estable”, aclareix Bonet. “Encara que delegui tot el que sigui delegable, la responsabilitat política sempre és del president, encara que ell no exerceixi directament les seves funcions”, afegeix el professor de dret constitucional de la UOC Marcel Mateu. El catedràtic de dret constitucional de la UB Joan Vintró posa en dubte, però, que es pugui buidar de competències el president: “Estan perfectament definides”.

La suplència de les funcions

Una altra opció perquè la figura del vicepresident o conseller primer assumeixi totes les competències presidencials és que s’accepti que l’empresonament de Sànchez és un cas “d’absència, malaltia o impediment”. Tres supòsits que preveu l’article 6 de la llei de la presidència. El vicepresident o el conseller primer seria qui assumiria totes les competències del president, excepte tres: nomenar i cessar consellers, dissoldre la legislatura i sotmetre’s a una qüestió de confiança. Bonet admet, però, que incloure la presó d’un president suposa “una interpretació àmplia” i, fins i tot, “forçar la llei”, perquè els tres casos previstos per a una suplència estaven pensats per a temps curts. Per això, Vintró insisteix que la suplència està reservada a un temps acotat -com una malaltia o un viatge- i dubta que es pugui aplicar en un cas de presó preventiva. Ara bé, avisa que si s’aplica aquest supòsit amb Sànchez s’ha d’especificar en un decret. Una tesi que comparteix Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional de la UB, que argumenta que l’empresonament no es pot considerar un impediment, perquè deriva d’unes “resolucions preses d’acord amb l’ordenament jurídic”.

L’exlletrat del Tribunal Constitucional Joaquín Urías, en canvi, veu molt clar que el cas de Sànchez es considera un impediment o absència. “Ho va establir el mateix jutge Pablo Llarena”, explica Urías, en referència a la interlocutòria en què va denegar a Oriol Junqueras i Sànchez assistir a la constitució del Parlament però, alhora, els va habilitar per poder exercir el vot delegat.

EDICIÓ PAPER 17/06/2018

Consultar aquesta edició en PDF