L’Eurocambra condiciona la immunitat de Puigdemont

Els serveis jurídics consideren que és necessari que vagi a Madrid a prometre la Constitució

L’expresident Carles Puigdemont va recuperar el mes passat la promesa de tornar a Catalunya assegurant que si era escollit eurodiputat ho podria fer gràcies a la immunitat de l’Eurocambra. Dimecres els serveis jurídics del Parlament Europeu van emetre una opinió contrària a la versió de l’expresident: van concloure que Puigdemont no tindrà la immunitat parlamentària -que n’evitaria la detenció- pel sol fet de ser escollit a les eleccions, sinó que cal que abans vagi a Madrid a prometre la Constitució. Això deixa en entredit la tesi de Puigdemont i els seus advocats, que ahir van reaccionar insinuant que la voluntat del Parlament Europeu era “apartar” la figura de l’expresident exiliat a Bèlgica.

Llegeix aquí el document dels serveis jurídics de l'Eurocambra sobre la immunitat de Puigdemont

“Un candidat amb una ordre de detenció nacional a Espanya pot ser candidat”, argumenten els serveis jurídics de l’Eurocambra en una nota a la qual ha tingut accés l’ARA. Però matisen: “La seva presència a Madrid és necessària per jurar o prometre la Constitució espanyola”. Un procediment imprescindible, diuen, perquè “pugui ser inclòs en la llista de diputats que les autoritats espanyoles comunicaran al Parlament Europeu”. Després que s’obrís el debat sobre si l’expresident exiliat a Waterloo tindria la possibilitat d’assumir el càrrec, el mateix president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, va sol·licitar el 25 de març un informe específic als serveis jurídics de la cambra.

L’equip d’advocats de l’expresident mantenen que la immunitat s’adquireix un cop la Junta Electoral Central proclama els resultats de les eleccions, i qüestionen que s’hagi de recollir l’acta presencialment a Madrid. És per això que insisteixen que si Puigdemont fos escollit, l’última paraula la tindria el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El seu advocat, Gonzalo Boye, que ahir va qualificar l’informe de “maniobra” de Tajani, insisteix que hi ha precedents com el de l’empresari José María Ruiz Mateos que van a favor de l’excap de l’executiu: als anys noranta l’empresari va recollir l’acta a Espanya, tot i que pesava sobre ell una ordre de detenció, i en aquell moment va prevaler la immunitat. No va ser fins que l’Eurocambra es va posicionar a favor del suplicatori dels tribunals, que la justícia espanyola no el va poder jutjar. La número 2 de JxCat el 28 d’abril, Laura Borràs, va carregar dimecres des de Vilanova i la Geltrú contra Tajani dient que volia l’expresident a la presó. El president, Quim Torra, va afegir des de Mataró que el president de l’Eurocambra “no era competent” en la qüestió.

L’1-O i els indults
Després que dimarts JxCat critiqués ERC i afirmés que va a Madrid a defensar la implementació de l’1 d’octubre, el conseller Damià Calvet va afirmar que això vol dir que Madrid reconegui el dret a l’autodeterminació. “La implementació de l’1 d’octubre va de relació bilateral amb l’Estat”, va dir a preguntes dels mitjans, que reclamaven aclariments sobre quin era el mandat del referèndum al Congrés de Diputats. També va afegir que si el PSOE no estava disposat a parlar del “dret a l’autodeterminació”, JxCat “no hi parlarà de res”.

A les diferents versions sobre les línies vermelles, s’hi va afegir ahir la polèmica dels indults. JxCat porta al programa electoral la petició “immediata” d’indults, malgrat que els presos de la formació han dit que no els sol·licitarien. I per què JxCat ho ha introduït al programa? Ahir Borràs, en una entrevista a TV3, es va escudar en les “presses” a l’hora de justificar la contradicció.