PERFIL

Ignacio Gil Lázaro, el dirigent de Vox acostumat a la moqueta

L'ex del PP valencià ha estat designat vicepresident quart del Congrés de Diputats

D’Aliança Popular al PP, i d’aquí a Vox. Evolució o retorn als orígens? Aquest ha sigut el camí recorregut fins ara pel valencià Ignacio Gil Lázaro, que ocupa des d’aquest dimarts la vicepresidència quarta del Congrés de Diputats. Un polític que coneix bé el confort i l’aixopluc que proporciona una cambra baixa especialitzada en allunyar els seus inquilins del fred i les inclemències que regnen de portes enfora.

El PSOE permet l'entrada de Vox a la mesa del Congrés per assegurar-se la vicepresidència primera

I és que aquest pare del PP valencià –va ser l’últim president d’Aliança Popular a la província de València i el primer del Partit Popular– pot presumir d’un currículum on destaquen 33 anys com a representant de la ciutadania, 29 al Congrés i quatre al Senat, alguns dels quals de portaveu adjunt i membre de la mesa. Una fita que encara podria ser més important si la defenestració de l’expresident valencià Francisco Camps i la mort de l’exalcaldessa de València Rita Barberá no hagués deixat el dirigent d’extrema dreta sense padrins que li garantissin un lloc de sortida a les candidatures dels populars. Sense aliats, i amb una Isabel Bonig obligada a renovar una formació que acabava de perdre la Generalitat Valenciana després de 20 anys –va passar de 55 a 31 escons–, el futur de Gil Lázaro es va enfosquir. El cop electoral al País Valencià va ser tan fort que la líder del PP autòcton el va relegar al lloc número 7 de la llista al Congrés de Diputats per la circumscripció de València en els comicis de desembre del 2015 i juny del 2016. Una ubicació gens engrescadora, ja que els estudis demoscòpics de la formació conservadora li atorgaven cinc representants. Els càlculs es van complir en la primera convocatòria i només van millorar en un escó en la repetició electoral que va investir per segona vegada Mariano Rajoy, i van deixar el polític valencià just a les portes de l’hemicicle.

Sense el recer del Parlament de la Carrera de San Jerónimo, Gil Lázaro només va tardar dos anys a trobar un nou partit on resguardar-se de la intempèrie. El primer pas el va fer el maig del 2018, quan va anunciar la seva sortida del PP al·legant que les crítiques de l’exministre de Justícia Rafael Catalá a Ricardo Gónzález, el jutge que demanava l'absolució dels integrants de la Manada, constituïen una "vulneració de la separació de poders" que culminaven el seu "desacord emocional i intel·lectual" amb el PP. Per a l’exdirigent d’Aliança Popular, la funció d'un govern és "fer didàctica i complir amb el seu deure, no tractar de congraciar-se amb les masses".

Deu mesos després, el polític valencià anunciava l’acord que li garantia tornar al Congrés de Diputats i feia públic que encapçalaria la candidatura de la formació que lidera Santiago Abascal a la circumscripció de València en els comicis del mes d’abril, cosa que va repetir al novembre. Ignacio Gil Lázaro tornava, per tant, als orígens, a la moqueta.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF