Un tret amb fusell a la finestra, l'últim episodi de l'assetjament a Corinna

Representants de l'examant de Joan Carles I denuncien els fets en una entrevista a l'ARA 

La presumpta guerra bruta contra  Corinna zu Sayn-Wittgenstein, l'examant del rei emèrit Joan Carles I, ha continuat en dates tan recents com la setmana passada. En una entrevista que apareixerà aquest diumenge al diari ARA, portaveus autoritzats de l'empresària alemanya, de 56 anys, denuncien que ha estat objecte d'un nova agressió, en aquest cas amb arma de foc, a la seva finca de camp del Regne Unit, Chyknell Hall Estate, situada al comtat de Shropshire, a l'oest d'Anglaterra, just a la frontera amb el País de Gal·les. 

"La campanya d’abús continua avui –diuen els portaveus de Zu Sayn-Wittgenstein–. Només la setmana passada algú va disparar amb un fusell a una de les finestres a la seva casa de camp. Es tracta d’una operació de 24 hores contra ella i els seus fills. Qui ho paga, tot això?" La intimidació hauria tingut lloc després que hagin tornat a aparèixer renovades informacions sobre els presumptes draps bruts de la corona. Els responsables de l'agressió serien "persones poderoses" a Espanya que "intenten desesperadament encobrir el seu propi delicte mitjançant el seu poder i autoritat per mantenir Corinna en el punt de mira i utilitzar-la com a boc expiatori per emmascarar els seus propis delictes".

 

La pregunta dels representants de Corinna zu Sayn-Wittgenstein no és innocent i apuntaria directament als fils que hagi pogut moure l'ex cap d'estat des que va abdicar (2014) i, especialment, a l'exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència, Félix Sanz Roldán, ara també a l'ull de l'huracà per l'espionatge al president del Parlament, Roger Torrent, i altres polítics independentistes catalans.

Tant la policia com els serveis d'intel·ligència del Regne Unit han sigut alertats d'aquesta suposada campanya d'assetjament contra Corinna, de la qual "hi ha moltes proves", sostenen els seus representants, i que serà denunciada aviat davant d'un "tribunal anglès [el Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les], una jurisdicció imparcial que estudia els fets seriosament".

La insinuació de la demanda, reiterada aquesta mateixa setmana en l'entrevista a l'ARA que apareixerà diumenge, ja es va produir el 15 de març, quan Robin Rathmell,  un dels advocats de l'examant del monarca, del despatx global Kobre & Kim, va  emetre un breu comunicat en què assegurava que els aparells de l'estat espanyol continuaven pressionant la seva clienta per, presumiblement, evitar que difongués noves informacions comprometedores contra el rei emèrit. 

S'hi deia: "Des del 2018 hem intentat en repetides ocasions comunicar-nos a través dels canals diplomàtics apropiats, incloent-hi l'ambaixada d’Espanya a Londres i la casa reial, sobre la campanya d’abús que s'ha estat lliurant contra la nostra clienta durant vuit anys. Han fet cas omís dels greus afers que vam comunicar en detall i en cap moment s'han reconegut, ni s'ha pres cap mesura per condemnar l'esmentat abús, que ha continuat fins avui".

El comunicat es va emetre dues hores després que la casa reial en difongués un altre, d'històric, en què el rei Felip VI admetia de manera implícita la culpabilitat del seu pare en tota mena d'operacions il·lícites, i en què renunciava a "possibles herències de Joan Carles que personalment li pogués correspondre així com a qualsevol actiu, inversió o estructura financera d'origen, característiques o finalitat que puguin no estar en consonància amb la legalitat o els criteris de rectitud i integritat que regeixen la seva activitat institucional i privada i que han d'informar l'activitat de la Corona".    

Pressió sobre la Corona

La pressió sobre el rei Felip VI és cada cop més insuportable arran de les esmentades revelacions dels afers econòmics del seu pare, que tenen l'origen en les gravacions de l'excomissari José Manuel Villarejo, actualment en presó. Fins al 2012, fins a l'accident de caça de Botswana, la relació entre Joan Carles I i Corinna zu Sayn-Wittgenstein, i els negocis que hi pogués haver entre ells, havien quedat en un relativament discret segon pla. Si més no, l'opinió publicada no en parlava. En aquell any, de fet, i posteriorment a l'esmentat accident de caça, es va produir el "regal no sol·licitat i irrevocable", d'acord amb la versió de Corinna a l'ARA, de 65 milions d'euros. Un "regal", segons consta en el contracte de donació que van signar tots dos.

Fins llavors, la relació entre el monarca i l'empresària hauria estat tant íntima com, després, amigable.  Però tot es complica arran de l'abdicació i la demanda que, amb posterioritat al juny del 2014, Joan Carles fa a Corinna perquè li retorni els 65 milions d'euros que li havia regalat, segons que revela aquest divendres el diari El Mundo. És aleshores quan començaria la "campanya d'abús" contra Corinna.

Una campanya que inclou l'episodi en què "[l']apartament [de Mònaco] va estar ocupat durant gairebé sis setmanes per mercenaris que eren enviats per individus del Centre Nacional d'Intel·ligència", d'acord amb la versió dels representants de l'afectada a aquest diari. Amb posterioritat al 2015 es va produir també un assalt a l'esmentada finca de  Shropshire, a Anglaterra, segons que va denunciar el Mail on Sunday l'1 de març. 

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF