Tres mil tones de pins que va tombar Juliette es convertiran en biocombustible

PalmaQuasi un mes després del pas de la borrasca Juliette per Mallorca, les administracions i la indústria s'enfronten al repte de donar sortida a tots els arbres esbrancats i treure profit dels efectes del temporal. Juliette arrasà amb la massa forestal a l'illa atès que més de 14.000 hectàrees quedaren malmeses, sobretot a la serra de Tramuntana, però també en altres zones de Mallorca com el Llevant.

Per fer front a l'emergència meteorològica, s'habilità tot un desplegament d'efectius: més de 400 treballadors entre els Bombers de Mallorca, l'Ibanat, la Unitat Militar d'Emergències (UME) i altres serveis públics, començaren i continuen fent una feina titànica a tota l'Illa per restablir l'accés a camins i carreteres, obstruïts per branques i troncs. Extreure tota aquesta biomassa "no és tasca fàcil" explica Mateu Valls, el gerent de Netpellet, una de les empreses mallorquines que s'encarregaran de recollir arbres esbrancats de finques privades i processar-los.

Amb el permís de la Conselleria de Medi Ambient, els de Netpellet extrauran unes 3.000 tones de diverses zones del Llevant, el Pla i el Migjorn, com Son Macià (Manacor), es Carritxó i Sant Salvador (Felanitx), Sant Joan, Ariany o Llucmajor. De fet, en aquest darrer cas, ja han començat. Són l'única empresa de Mallorca que fabrica pèl·let a l'illa i estimen destinar prop d'un 70% de tot allò que recullin amb aquestes extraccions a fer-ne. "En funció del diàmetre de cada branca o tronc podrem determinar a si en feim pèl·let o una altra cosa", explica. Cal recordar que aquest biocombustible emet deu vegades menys CO2 que les fonts fòssils tradicionals.

Preveuen fabricar unes 1.000 tones de pèl·let amb les restes de Juliette, el que equival a més del 60% de de la seva producció anual. No obstant això, també faran estella i encoixinat, dos subproductes més que tenen usos energètics i agrícoles, respectivament: "Hi ha calderes que funcionen amb pèl·let i estella combinats", relata Valls.

La gestió forestal

Actualment, l'empresa proveeix a particulars, hotels i també edificis públics com escoles o poliesportius, tot i que reconeixen que no donen l'abast: "Amb vista a la temporada que ve, que arranca al setembre, haurem d'augmentar la producció un 66%". Durant aquest hivern, han hagut de rebutjar feina per no tenir producte suficient. "El problema és que a Mallorca falta més gestió forestal, les serradores no ens proveeixen de tota la matèria primera que necessitam", explica el gerent.

Amb tot, Juliette, que ha suposat pèrdues per a alguns sectors econòmics com l'agrícola i el ramader, ha afavorit el de la fusta: "A nosaltres ens ha permès tenir més matèria primera, tot i que hem hagut d'assumir la part d'extracció de la fusta dels boscos per autoproveir-nos", assegura Valls. Això ha suposat una inversió per a l'empresa, que ha comprat una processadora i un camió forestals.

En aquest sentit, el temporal també ha resultat ser una manera per reduir els arbres de Mallorca, una actuació controvertida però necessària per als experts. Ho reconeix Luís Berbiela, l'enginyer de muntanya, que ha estat el cap del Servei de Gestió Forestal de les Balears durant 20 anys: "És molt complicat apostar per una gestió forestal que impliqui tallar arbres, però aquesta prevenció podria salvar incendis i, per tant, boscos sencers".