Pins esbrancats a la Serra, fusta per fer taules i cadires

PalmaQuan fa uns mesos que un arbre està ajagut en terra, els insectes ja han fet la seva feina entre l'escorça i la soca. En conseqüència, la podridura ha entrat tan endins que, d'aquest arbre, no se'n poden fer taulons perquè un fuster els aprofiti. És per aquest motiu que l'arquitecte i dissenyador Francisco Cifuentes s'ha posat en contacte amb l'Ibanat. L'objectiu és aprofitar les soques de pins i alzines que les nevades de les darreres setmanes ha tomat de cap a cap de la serra de Tramuntana.

Dels pins esbrancats el 2020 pel cap de fibló de Banyalbufar, el projecte Amarar ja n'ha fet taules de diferents models (rodones i rectangulars) que s'utilitzen cada dia a la cafeteria de l'entitat social Esment a l'Espai Weyler, a Son Ferriol. "Amb el cap de fibló ens vàrem témer que els pins de la Serra han de servir per fer més coses que palets. De fet, això era així fins als anys seixanta del segle passat, quan va començar a desaparèixer la indústria local formada per tot un teixit d'asserradores i fusteries. Fer taules i cadires amb fusta de la Serra és una manera d'aprofitar els recursos forestals de les Balears i alhora crear un producte de km 0", explica Cifuentes, en relació amb aquesta iniciativa, que té el suport de l'entitat conservacionista Tramuntana XXI.

Segons Cifuentes, qui forma part del despatx d'arquitectura Aulets, han experimentat "amb construccions de fusta en diferents projectes, com són l'escoleta infantil de Llubí, l'escola Arimunani de Marratxí o un barracó fet per a l'Utzon Center a Dinamarca". En totes aquestes construccions, assegura l'arquitecte, hi ha hagut un procés d'aprenentatge. "A l'escoleta de Llubí els taulons de fusta anaven units amb perns o altres elements metàl·lics, però quan férem el refugi de Dinamarca, volguérem provar d'ajuntar-ne les diferents parts sense cap tipus de pern, sinó amb falques de fusta. Vàrem veure que allò funcionava, i aquesta és la manera com ara feim els nostres mobles. No hi ha cap element metàl·lic. Per fer una taula, les cames es falquen a la post amb altres fustes", explica l'arquitecte, qui també és dissenyador de mobiliari.

Els diferents models de taules d'Amarar estan penjats al web de l'entitat. "En aquests moments estam fent feina aendiversos prototips de cadires i butaques, que ben aviat donarem a conèixer", diu Cifuentes.

Soques en remull

Amarar és un projecte d'Aulets, amb la col·laboració de la Fusteria Galmés de Vilafranca. La iniciativa també té el suport de l'Institut d'Innovació Empresarial de les Illes Balears (IDI) i l'Institut Balears de la Natura (Ibanat). Per això, fa mesos que Amarar té en remull desenes de soques de pi dins un safareig de la finca pública de Menut (Escorca) perquè la fusta s'amari d'aigua dolça (d'aquí ve el nom del projecte). "La fusta que ha estat en remull perdura més i alhora és més bona de treballar. És per això que ara tenim aquestes soques dins el safareig i, quan faci un any que hi siguin, en farem llistons i taulons", explica Cifuentes.

"Una fusta que ha estat en remull és més perdurable, perquè l'aigua lleva la resina al pi i també en mata els animalons. La llenya torna més compacta i té una vida més llarga", explica Toni Galmés, de la Fusteria Galmés. "La platja de s'Amarador de Santanyí es diu així perquè antigament hi tenien soques de pi en remull perquè s'amarassin d'aigua de la mar. La sal és un conservant natural, per tant, l'aigua de la mar ofereix a la llenya encara més durabilitat que l'aigua dolça. Per la zona de Santanyí hi ha porxos construïts de fa segles amb bigues de pi amarades amb aigua de la mar. I aquestes construccions encara s'aguanten bé", comentar el fuster.

D'ençà del mes de juliol passat, Fusteria Galmés disposa d'una gran serra de cinta (popularment coneguda com sinfí) que permet fer taulons de soques de fins a 70 cm de diàmetre. "Per serrar els pins i alzines que es fan a Mallorca, aquest sinfí, que està equipat amb uns raïls, té les dimensions ideals. Ara ja tenim la maquinària per poder fer taules i cadires. Només ens fa falta establir relacions amb gestors forestals i propietaris de finques per tenir accés a pins i alzines. Lògicament és molt més fàcil tenir pins disponibles perquè n'hi ha més, i perquè quan es fa un olivar net, se'n lleven molt de pins. En canvi, tallar una alzina no és mateix. Sap greu perquè és una arbre que necessita molt de temps per créixer i perquè no n'hi ha tantes com pins. Ara bé, si la nevada d'aquestes darreres setmanes n'ha tomades en terra, més greu sap que aquesta fusta d'alzina es convertesqui en llenya per a la foganya. Fer-ne mobles de qualitat és una sortida molt més digna per a aquests arbres centenaris", argumenta el fuster Toni Galmés.