Pau Cifre, de 16 anys, corona el pi de Pollença en només un quart d'hora

PalmaEl pi de Pollença no té terme mitjà. Si l'any passat eren passades les 00.30 h del vespre quan Sergi Gómez el coronava després d'una nit marcada per un grapat de complicacions, fins i tot una calabruixada, enguany no eren ni les vuit i mitja quan un al·lot, Pau Cifre, de 16 anys, dels primers que s'hi enfilaven, arribava dalt de tot en només un quart d'hora. Ho feia lluint una camiseta del club de judo on practica aquest esport. Si l'edició de 2023 es va fer molt llarga, la sensació és que la d'aquest 2024 ha estat massa curta i tot.

La vetlada ha transcorregut sense incidents, amb la introducció d'alguns elements que havien de millorar la seguretat de la festa i que han estat ben rebuts. Els primers missatges retransmesos per megafonia, sistema que es feia servir per primera vegada, gairebé han aconseguit que es fes silenci a la plaça Vella de Pollença, si bé a mesura que ha avançat la nit les indicacions han estat rebudes de manera més relaxada. El senyal lumínic que havia de servir per indicar el moment oportú per començar la pujada, una vegada es complissin les condicions de seguretat, s'ha respectat, i tan bon punt s'ha posat en verd l'ambient ha esclatat i els més ràpids s'hi han llançat immediatament.

La plaça Vella de Pollença estava plena de gom a gom des de passades les 7 de l'horabaixa, moment en què la ramera del pi ja s'hi començava a acostar després d'haver sortit de Ternelles quasi cinc hores abans. Tan bon punt com el pi sencer hi ha entrat s'ha manifestat l'eufòria entre tots aquells que s'hi concentraven i també la frustració de tots els que havien quedat als carrers dels costats: des de llavors, accedir-hi ha resultat ja definitivament impossible.

Serà una dona qui el coroni l'any que ve?

Avui dematí, mentre un bon grapat de veïns de Pollença pujava cap a Ternelles per recollir-hi el pi, ningú no sospitava que aquest Sant Antoni 2024 deixaria una de les pujades més àgils i ràpides que es recorden. Eren molts, però, els que desitjaven veure-hi una dona, la primera que encetàs la bossa de paperí que espera al guanyador. Entre ells s'hi trobava el batle de Pollença, Martí March, qui assegurava que era una qüestió "tant de força i tècnica com de tenir un grup de persones que et facilitin el camí. Dit això, m'agradaria molt que fos una dona qui hi pujàs la primera", afirmava. No ha estat possible en aquest pi d'enguany, ja que, atesa l'agilitat i destresa del joveníssim Pau Cifre, ha acabat quan semblava que tot just acabava de començar.