Part Forana 02/06/2022

Manolo Galán: "No feim grans promocions perquè Artà es ven tot sol"

Batle d'Artà

6 min
Manolo Galán, batle d'Artà

Manolo Galán (PSOE) és batle d'Artà després de renovar el pacte (amb El Pi i Alternativa per Artà) que ja havia mantingut la legislatura anterior. A diferència de llavors, quan va compartir batlia amb Tolo Gili d'El Pi dos anys cada un, ara ho fa en solitari. Igualment, les circumstàncies que han envoltat aquests darrers temps no li han impedit fer polítiques per intentar millorar la vida dels veïns. Ho continuarà fent, tot i que aquesta temporada turística l'espanta, segons explica en aquesta entrevista, en la qual recorda que l'Ajuntament d'Artà ha destacat històricament per preservar el paratge natural que l'envolta.

Notau la diferència amb la legislatura anterior?

— Ha estat una legislatura molt atípica i esperem que no es torni a repetir mai. Aquests dos anys de pandèmia ens han obligat a plantejar nous models de gestió. L'experiència acumulada sempre és bona, però el que destacaria és la relació que hi ha hagut entre tots els batles, coordinada des de la FELIB, per poder intercanviar opinió i debat sobre què passava. Ha estat una legislatura intensa.

Els socialistes feis pacte amb El Pi i Alternativa per Artà. És el vostre govern una escala d'esquerres o de centre?

— Procuram fer polítiques tan progressistes com sigui possible i aquest és el tarannà, especialment, del PSOE i Alternativa per Artà. El Pi que tenim aquí també és progressista, no és El Pi ranci i de dretes, així que ens entenem bastant en qüestions municipals. Sempre tenim molt clar que en tot el que va més enllà del municipi cada un té la seva opinió i defensa els posicionaments que ha de defensar a Palma, al Consell o al Govern. Nosaltres el que tenim és un pacte a favor d'Artà.

Ho deis perquè us heu trobat en desacord amb certes qüestions més enllà del municipi?

— Nosaltres no solem debatre temes supramunicipals, però és vera que s'han fet propostes i mocions d'algun partit del pacte amb les quals no hem estat d'acord, i viceversa. Ara bé, hem votat i no ha passat res. Igualment, tenim el consens de debatre prèviament tot el que es du a ple.

Llavors, s'està seguint el full de ruta del pacte?

— Nosaltres vam fer un pacte d'acció municipal que s'està seguint, tot i que hem hagut de refer coses durant aquests dos anys.

Finalment, la justícia va declinar renovar la concessió al xibiu de Cala Torta, però l'Ajuntament vol dur-ne l'explotació. Hi haurà xibiu enguany?

— No hi haurà xibiu a Cala Torta aquesta temporada. Nosaltres vam fer una proposta a Costes, però la Comissió Balear de Medi Ambient la va desestimar. Enguany no hem preparat cap proposta, però ens hem assegurat que ningú ho fes, perquè només faltaria que un particular pogués tenir la concessió tot i que s'ha rebutjat l'Ajuntament. Nosaltres plantejam un nou model d'explotació de la platja amb una distinció: no pretenem una explotació econòmica, sinó algú que s'encarregui de la platja, és a dir, que la mantingui neta i hi vigili l'explotació ambulant prohibida.

Això implicaria tenir-hi un xibiu?

— No és l'única opció, però hem de tenir en compte que necessitam mitjans. Som un ajuntament que històricament ha apostat per la protecció del medi ambient, però no tenim cap ingrés de la gestió de platges.

Quin tipus d'incivisme trobau a les vostres platges? Són només els turistes que el provoquen?

— El 2020, en plena pandèmia, sense turisme i quan en teoria tots estàvem tancadets a ca nostra, les platges no estaven netes. Per tant, hi ha un col·lectiu de gent que viu a les Illes que tampoc té cura del medi ambient. No tota la brutícia la genera el turista de fora. És cert que aquí trobam un poc de tot i a través de projectes socials hem anat creant petites brigades per fer netes les platges. Pel que fa a l'incivisme, trobam flotes de cars que ens passen per damunt l'arena i ens coordinam amb els agents de Medi Ambient i la Guàrdia Civil –tenim una ordenança sancionadora respecte d'aquesta qüestió–.

També teniu problemes amb la gran quantitat de caravanes que us visiten. Com s'ha gestionat?

— Crec que les caravanes és un tema que s'ha d'abordar en l'àmbit autonòmic. De fet, ja hem fet alguna petició per saber com s'hauria de començar. Altres ajuntaments, com Alcúdia i Son Servera, m'han verbalitzat el mateix problema. En els anys de la pandèmia hem sofert una gran pressió de caravanes i paguen justos per pecadors. Aquí hem tingut gent que s'ha ficat a les cales i ha aparcat davall el pinar, i també d'altra que ha estat molt respectuosa. A la Colònia hem privat de molts d'accessos a llocs, després de la remodelació del vial costaner.

S'està fent molta obra nova a la Colònia de Sant Pere. Està controlat?

— El que sí que està és regulat. L'any 2010 es van aprovar les Normes Subsidiàries que marquen el creixement màxim del municipi –de fet, som dels pocs municipis que les té aprovades–. El que passa és que ara hi ha un boom de segones residències perquè la Colònia està de moda. No és que sigui plat de bon gust per a mi, però s'ha fet una promoció de xalets adossats que estava prevista en el planejament. Tot el que es desenvolupa són habitatges de luxe.

Com afrontau aquesta temporada? Teniu por de la massificació?

— Jo, personalment, sí. M'espanta aquesta temporada perquè les previsions són molt altes. Nosaltres atreim molts de turistes i això ens crea incomoditats que hem de gestionar. Tenim 14 quilòmetres de costa, la majoria verge, i ens costa controlar-la. Dins el poble també tenim els nostres problemes, especialment els dies de mercat.

Com es gestiona?

— Intentam mantenir l'equilibri del creixement econòmic dels nostres comerços i el benestar dels veïns. Per exemple, no feim grans promocions perquè Artà es ven tot sol i procuram estacionament perquè els vehicles no entrin al centre, etc. Intentam conviure. Em preocupa pel que fa als recursos, com l'aigua, per exemple. Són els que tenim.

Quant a la qüestió turística, com són les relacions amb les altres administracions, com Costes?

— Entenc que totes les administracions fan el que poden i tots anam mancats d'efectius, però vull que es posin a la pell del batle, que és qui dona la cara al ciutadà. El ciutadà no vol saber de qui és competència cada cosa, sinó que les coses es facin. Tenim previst una junta local de seguretat a final de mes per coordinar la temporada i optimitzar recursos. El 2019 la vam fer i va anar bé.

L'Ajuntament havia preparat una ruta de Lluc a peu. Ha tirat endavant?

— Els ajuntaments d'Artà, Capdepera, Son Servera i Manacor van presentar fa tres anys una ruta senderista a través de la borsa d'allotjaments turístics. El projecte es va repescar després de la fallida de Thomas Cook i es va dir que cada un dels municipis presentàs el seu projecte. El nostre incloïa una ruta per dins el parc natural i es va denegar. Ara, hem renunciat a aquesta ruta de manera transitòria per no perjudicar la resta de rutes i afavorir el recorregut pel Llevant.

S'ha avançat en la recuperació del tren de Llevant?

— Es va pactar que es faria el projecte amb la Llei de pressuposts d'enguany. A partir d'aquí, som conscients que el finançament és complicat, però també deim que, si el projecte està fet i s'ha actualitzat, és el moment de fer-ho. Els tràmits són llargs, per això s'ha de fer. Després ja vindrà el finançament. Els batles ens encarregarem de pitjar i, si hem d'anar a Madrid, no tenim cap problema. Entenem que els fons Next Generation poden ser una bona oportunitat.

Hi ha voluntat?

— Això ho haurien de dir ells, però entenem que la voluntat és refer el projecte perquè així es va aprovar. Artà exigeix que enguany estigui llest. No renunciam al tren de Llevant.

Encara queden ajudes de la torrentada per tramitar?

— Les ajudes venien en diferents paquets: des del govern d'Espanya, des del Consell i des del Govern. És vera que ens van quedar algunes actuacions petites en algunes finques que no s'havien fet així com nosaltres volíem. Algunes encara no estan resoltes, però són peccata minuta. No ha quedat enlaire res.

L'Ajuntament d'Artà va ser dels primers consistoris de l'Estat a posar en mans de la justícia els béns immatriculats de l'Església i vau guanyar la titularitat de les murades de Sant Salvador. N'estau satisfet?

— N'estam contents. Entenem que aquest era el procés just perquè es tractava d'un bé molt sentit en el nostre poble. Puc entendre la posició que defensa que les murades són del poble, tant si pertanyen a l'Església com si són de l'Ajuntament, però quan realment es demostra, és quan són registrades en nom de l'Ajuntament, que és el que representa el poble en un espai democràtic. L'important és que hem obert les portes a altres ajuntaments.

Encara queden béns immatriculats a Artà?

— No hem estat capaços de concretar-ho.

Us tornareu a presentar a les pròximes eleccions?

— Contestaré amb un tòpic: el meu compromís amb la ciutadania és fins al maig del 2023 i així serà fins al darrer dia i el darrer moment. A partir d'aquí, haurem de valorar com ha anat i també la part personal.

Queda molt per fer abans d'aquest moment?

— Hi ha molta cosa feta. Hi ha inversions a les quals renunciarem, però està plenament justificat. A banda d'això, han quedat enrere processos de participació ciutadana perquè hem estat dos anys sense fer-ne perquè no s'haurien fet de la millor manera possible. Els meus tècnics són molt reacis a no fer les coses si no es poden fer amb la màxima perfecció possible i jo ho respect. Vull dir que tenc un molt bon equip, tant de l'equip tècnic de la casa com els companys de pacte.

stats