L’ametler de regadiu ja produeix set vegades més que el de secà
El sector tocà fons amb l’arribada de la ‘Xylella’ i els pagesos es veieren obligats a introduir noves tècniques per garantir la continuïtat del cultiu
PalmaL’ametlerar de secà, el que va ser el cultiu estrella a Mallorca fins als anys 80 i que ha estat la imatge per promocionar l’illa en les darreres dècades, tocà fons en la campanya del 2021. “Fa cinquanta anys, era el segon element amb més pes dins l’economia mallorquina, però va anar davallant fins a entrar en un declivi molt marcat i que empitjorà fa deu anys”, relata el pagès Jaume Pocoví, que en gestiona més de 50 hectàrees.
El tècnic de Camp Mallorquí Aldo Castelli ho corrobora i reconeix que es va produir un “abandó massiu”, propiciat per diversos factors, entre els quals la Xylella fastidiosa (un bacteri), que ha afectat “la meitat de la superfície sembrada”, estima el tècnic. De fet, el 2015 –un any abans de l’arribada de la Xylella –la producció superava les set mil tones, mentre que durant el 2021 no s’arribà a les tres mil, segons les dades de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP).
Les plantacions quedaren abandonades i “la producció es perdia a ritmes del 20% anual”, assegura Castelli. El sector es va veure obligat a fer un canvi de model per mantenir el cultiu i aquesta darrera temporada “s’ha aconseguit frenar-ne el declivi”, explica.
El canvi començà entre els anys 2015 i 2017, quan es varen introduir plantacions d’ametla amb reg: “És un model importat de Califòrnia. La distància entre els arbres pot ser menor, no necessiten tanta superfície de captació d’aigua, perquè s’introdueix el reg”, assegura el tècnic. Així, amb manco superfície es pot produir més:“Tenim molt manco hectàrees d’ametlers que fa una dècada, però els quilos són semblants”, reconeix Pocoví. Concretament, les plantacions de regadiu produeixen set vegades més que les de secà –que era el model tradicional a l’illa.
“Un ametlerar en secà pot produir entre 200 i 300 quilos de bessó per hectàrea, mentre que en regadiu s’arriben als 1.500”, explica Castelli. Amb aquests quasi deu anys es pot dir que l’ametlerar de regadiu s’ha consolidat: el 65% de la producció actual prové dels cultius de reg, segons les xifres que maneja Camp Mallorquí.
Ara bé, amb el canvi de model, també es varen haver d’introduir noves varietats adaptades a aquesta tècnica per un doble motiu. Primer, perquè “les autòctones són productives sense reg i, segon, perquè són sensibles a la Xylella, mentre que les foranes, no”, precisa el tècnic de Camp Mallorquí.
La introducció de noves varietats més productives i més resistents preocupà en certa manera el sector, ja que s’estengué entre la societat que les varietats de fora tenien unes pitjors qualitats organolèptiques (pitjor textura i gust).
“Volem llevar aquest mite. Hem demostrat que una varietat tractada aquí millora els índexs de greixos i altres paràmetres que la fan més bona”, assenyala Castelli. Precisament aquesta entitat té un camp experimental on s’avaluen distintes varietats respecte de la seva productivitat, resistència a les plagues i eficiència en l’ús de l’aigua, entre altres índexs.
L’ús de l’aigua
Amb la progressiva substitució de l’ametlerar de secà pel de regadiu, s’ha de tenir en compte el principal factor diferenciador d’aquestes plantacions: augmenta la quantitat d’aigua utilitzada. És un recurs prou limitat i cal recordar que l’any 2022 va ser el més sec de les Balears d’ençà que n’hi ha registres: “Enguany passàvem molta pena; si no hagués arribat la borrasca Juliette, l’aigua del pou no ens bastava per regar fins a l’estiu”, explica Joan Ribes, un pagès que gestiona unes 80 hectàrees d’ametlerar. A
mb la mirada fixada en el futur, Ribes ja preveu que hi hagi restriccions: “Això de l’aigua s’està posant malament i ens limitaran poder fer pous si continuam amb aquesta sequera”.
Tot i la preocupació per la despesa d’aigua, l’alta productivitat, la resistència i la menor ocupació del terreny per part dels cultius de regadiu condueixen a una tendència creixent d’aquestes plantacions: “Calculam que, en aproximadament cinc anys, desapareixeran completament les plantacions de secà”, preveu Castelli.
Actualment, Camp Mallorquí treballa amb finques que cultiven en regadiu que sumen 500 hectàrees, mentre que calculen n’hi ha prop de 300 fora del seu paraigua. Amb tot, a Mallorca hi ha devers 800 hectàrees amb aquest model de reg, una xifra poc significativa respecte de les 13.000 que hi ha de secà, segons les xifres de la Conselleria d’Agricultura, però que produeixen més de la meitat del total de l’ametla de Mallorca.
