Estils de vida

Solters als 50: “No soc cap bitxo raro, només vull gaudir de la vida”

L'augment de separacions i divorcis de parelles quan els fills es fan grans provoca un canvi de paradigma a l'arribar a la maduresa

5 min
Si t’espanta una dona sola, no et vull a la meva vida

Barcelona“La gent de 50 anys sap que hi ha una gran probabilitat que visquin 30 anys més o més. Per tant, si es troben en una relació que no els fa feliços pensen: «Jo això no ho vull, jo vull una cosa millor per mi mateix»”. Ho diu Francine Russo, autora del llibre Love after 50: how to find it. Enjoy it and keep it en una entrevista al diari The Washington Post

La psicòloga Dolors Líria s’expressa en uns termes similars quan explica que a partir dels 50 “es nota un augment de gent que se separa, perquè hi ha moltes persones que en aquesta etapa es troben amb els fills ja grans i que, si porten anys amb la sensació que la seva relació no funcionava, veuen que ja no cal continuar i tenen més forces per fer el pas cap a la separació”. 

Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística del 2021, prop de 4 milions de persones de l’Estat d’entre 50 i 69 anys no tenen parella. I, segons els experts, la xifra creixerà. Però tenir més de 50 anys i ser solter és molt diferent ara que fa 30 o 40 anys, quan l’estigma, la sensació de fracàs i una certa vergonya castigaven els que es trobaven en aquesta situació. 

“Els 50 d’avui dia són una altra cosa”, diu Ignasi Puig Rodas, psicòleg i sexòleg, que explica que actualment una persona d’aquesta edat pot estar sense parella “sense que això suposi un problema i pot viure amb plenitud”. Abans, si als 50 estaves solter, es veia com “una cosa rara”. En canvi, avui dia està “totalment normalitzat i hi ha molta facilitat per conèixer gent, no és gens difícil trobar una nova parella”, destaca. Dolor Líria ratifica que la dels 50 pot ser “una dècada molt positiva en la vida de les persones, que ja compten amb un bon bagatge i una bona experiència vital però que poden ser actius i sentir-se joves i que, per tant, poden buscar oportunitats i canvis en tots els àmbits de la seva vida, també en el de les relacions. Hi ha un gran canvi de paradigma de com la societat percep les persones de 50 anys i més”. 

Maduresa i seguretat

Una d’aquestes persones que està vivint aquesta dècada amb molta plenitud és la guionista i escriptora Anna Manso, que es va separar quan tenia 48 anys. Tot el que li ha passat des de llavors ho considera “meravellós, encara que també hi hagi hagut moments de tristesa”. “Et trobes amb una maduresa i una seguretat que abans no tenies i et pots donar un espai de llibertat absolutament fantàstic”, explica.

Qui també ha viscut la separació de la parella com una alliberació és la Núria, que prefereix no dir el seu cognom, que tot just acaba de fer els 50 i que considera que està en un moment de “plenitud” perquè està “sola, feliç i amb el fill ja gran”. Ha descobert les aplicacions per lligar i, com que ara no busca cap relació estable, ja li va bé el que troba a l’aplicació, que són sobretot homes de la seva edat i més joves que no volen compromisos. “Em feia molta por imaginar-me sola als 50, però estic millor del que em pensava”, reconeix. Tot i això, no tot són coses positives. “La pressió social segueix sent molt forta –diu–, i hi ha gent, sobretot de la família, que vol que refacis la teva vida, i això vol dir trobar una nova parella. No entenen que no ho facis o que no en busquis. I també hi ha qui et mira amb pena, com si la teva situació, de dona madura i sola, fos molt trista. No soc cap bitxo raro, només vull disfrutar la vida”. 

Anna Manso reconeix que una de les frases que més ha combatut des que es va separar és la de “refer la teva vida vinculada a trobar una nova parella”. I ho explica: “Per mi refer la vida no vol dir trobar una altra parella, jo no necessito cap parella, en tot cas tindré el desig de tenir un company en determinats moments o amb determinades característiques, però no el necessito, estic molt bé sola. Això és bo si parteix d’un desig, no d’una necessitat”, destaca. Manso creu que les coses estan començant a canviar tot just ara i que ser una dona de 50 anys i soltera avui dia és molt diferent de fa uns anys. “Abans hi havia molt més estigma, sobretot sobre les dones a partir dels 45 que no encaixaven en determinats patrons”. Ara, diu, “som unes quantes les dones que estem vivint i reivindicant el poder i l’alegria de ser una dona madura; hi ha una visió més oberta de tot plegat”. Tot i això, l’escriptora lamenta que “la societat intenta encotillar les dones en determinats rols al llarg de tota la vida. Una dona sola, que sap el que vol i que està segura de si mateixa pot espantar molta gent. Però jo crec que això és un bon filtre. Als que els espanti això no els vull a la meva vida”.

Els 50 són els nous 30?

El canvi de paradigma, segons els experts, és general. “No és el mateix tenir 50 anys el 2024 que fa 30 anys, les dinàmiques han canviat molt”, apunta Ignasi Puig Rodas, mentre que Dolors Líria assegura que “avui dia les diferències entre edats són molt més petites que abans”. “Com que vivim més anys, l’edat adulta s’ha allargat i, per tant, ens trobem amb persones de 50 anys que tenen un estil de vida propi de gent més jove, una cosa que fa anys era impensable. Fins i tot hi ha punts de trobada, com l’oci nocturn, on poden conviure diverses generacions, i no hi ha cap problema”. 

El que sí que passa tot sovint a partir dels 50 és que les persones “comencen a tenir vicis, manies, motxilles amb les experiències viscudes, perquè tenim experiències vitals i recorreguts diferents, i això a vegades pot provocar resistències cap a persones o experiències noves, perquè ens recorden el que hem viscut”, alerta Líria. Tot i això, la professional apunta que també ens pot ajudar a “tenir més identificat el que volem”. 

I, a l’hora de buscar parella, sigui estable o temporal, homes i dones a partir dels 50 busquen el mateix? Els experts creuen que no es pot generalitzar. “És important tenir en compte el que han viscut les persones abans. Hi ha dones que han dedicat molts anys a cuidar els fills petits i que arriben a aquesta etapa amb ganes de prioritzar-se elles o la seva feina”, apunta Ignasi Puig Rodas. “En canvi, hi ha gent que no ha parat de treballar i que el que vol és dedicar-se a fer menys feina i gaudir més de la vida”, apunta l’expert. El que pot passar és que sigui difícil, almenys al principi, conèixer gent nova. “Als 50, tal com està muntada la societat, la gent es mou en un entorn d’amics habituals, amb dinàmiques ja fixades, i és difícil sortir d’aquí. A més, tothom té poc temps i costa trobar gent nova per socialitzar”. Ho confirma Anna Manso, que, tot i que explica que ella ha conegut molta gent a partir dels 50, admet que cal “tenir bona disposició”. “Potser és més difícil, perquè has de refer la teva vida social, però t’hi has de posar bé, has de sortir, has de fer coses, i així coneixes gent”. Una eina útil per conèixer gent són les aplicacions de cites. “És una nova via que la gent de 50 i més estan utilitzant amb total normalitat”, diu Dolors Líria, “perquè, encara que no són nadius digitals, són persones que fa més de 10 anys que es desenvolupen amb normalitat i dia a dia en entorns digitals”. “És una manera diferent d’aproximar-te a algú, és una opció més i és igual de vàlida”, comenta l’experta. 

Per a la Núria, el més important a l’hora de fer servir aquestes aplicacions és “tenir clar el que vols i també deixar-ho clar” per evitar malentesos. A ella al principi li va costar acostumar-se al fet d’anar veient perfils d’homes “com si fossin productes”, però al final ho ha acabat acceptant i hi veu la part positiva: “Em permet conèixer molta més gent de la que coneixeria en el meu dia a dia”. És una de les virtuts de les aplicacions de cites, en què coincideixen persones de totes les edats, com cada cop en més aspectes de la vida.

Junts però separats

A partir de determinades edats hi ha fórmules de relacionar-se sexoafectivament que tenen més èxit que altres. Dolors Líria parla del 'living apart together', que és quan les parelles no viuen juntes, sinó que cadascú té el seu pis i així el seu espai propi. “És una fórmula bastant habitual a aquestes edats, perquè molt sovint fa mandra tornar a conviure si ja s’ha fet durant molts anys. Així es pot mantenir l’autonomia i la llibertat i, a més, si hi ha fills és més fàcil encaixar-los si es viu separat”. Ignasi Puig Rodas també parla de la gent que aposta per la “polisolteria”, és a dir, “persones que es consideren solteres i que no volen iniciar cap projecte de parella però que sí que volen relacions íntimes, que poden ser duradores i estretes, però sense tenir cap etiqueta”.

stats