Felanitx, el municipi de Mallorca on més població envelleix a casa

PalmaCada vegada són més els majors que poden envellir a casa gràcies al Servei d’Atenció Integral a Domicili (SAID) de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), un programa que va néixer com a alternativa a les residències i amb la voluntat d’oferir una atenció personalitzada als ancians dependents. Ara fa quatre anys que es va posar en marxa amb la intenció que la dependència de la gent gran no sigui un impediment per continuar amb la vida quotidiana. “En aquest moment, l’IMAS atén 132 persones majors a 18 municipis de l’illa, i el que té més demanda és Felanitx. A final d’any, s’espera arribar a 35 municipis i 300 persones”, explica el conseller de Drets Socials i president de l’IMAS, Javier de Juan.

Un dels motius pels quals aquest és el municipi de Mallorca on hi ha més demanda és per l’àmplia oferta d’atenció a les persones majors que té Felanitx, com per exemple la residència municipal i el centre de dia de l’Hospici. “Si aquests serveis estan al voltant, és més fàcil incorporar el d’Atenció Integral a Domicili. En el moment que el SAID desembarca en un poble, es comença a generar la demanda”, explica el conseller.

En concret, a Felanitx hi ha 17 usuaris que reben atenció personalitzada a casa seva. Per darrere se situen Calvià, Inca i Artà, amb 14 usuaris cada un, i Capdepera i Campos, amb nou i vuit beneficiaris, respectivament. Segons una enquesta de l’IMAS, “la gran majoria d’ancians dependents de més de 85 anys prefereixen ser atesos a casa seva, estar al seu barri i continuar amb les seves activitats”, apunta De Juan. Això no obstant, no se’n pot beneficiar tothom. S’han de complir una sèrie de requisits, com per exemple tenir el suport de la família i tenir el domicili en unes condicions mínimes per poder garantir el servei.

Bartomeu Solivellas té 92 anys, viu amb el seu fill a Son Ferrer (Calvià) i és un dels usuaris del SAID. Està “molt content” de poder envellir al seu domicili, perquè li venen “bons records” de quan va comprar la casa amb la seva dona. “M’agrada estar -hi. No faig gran cosa, però m’hi sent bé. La major part del temps estic assegut en una cadira al pati, sobretot a partir de la primavera. La sensació del sol donant-me calentor a les cames em fa sentir bé, perquè em fan mal. Em costa caminar, necessit els caminadors per poder desplaçar-me”, apunta. Marian Matas és la seva assistenta des de fa un mes. “Em tracta molt bé. M’ajuda a dutxar-me, em posa crema, em fa un massatge a les cames, em posa gotes als ulls i m’arregla les ungles”, explica. No obstant això, el que més li agrada a Solivellas és “el cafè del matí, perquè és on pot interactuar amb els coneguts del poble”, explica la seva assistenta.

Carmen Balinyas té 95 anys, també viu a Son Ferrer i ara en farà dos que rep aquest servei. Confessa que està “encantada” amb la seva assistenta, Neus Albertí. “Em tracta molt bé, em fa sentir com si fos una amiga seva. No només m’ajuda a arreglar-me, també m’entreté i fa que el dia sigui més bo de passar perquè no surt mai de casa. El màxim que faig és estar al pati. Som gallega i Neus em posa cançons que em fan recordar la meva terra natal. També jugam a cartes, miram fotografies antigues i ens feim bromes. Esper tenir-la sempre”, assenyala. A més d’aquestes tasques de socialització, Albertí l’ajuda amb la higiene diària, li dona la medicació i el berenar.

SAID vs. residències

Tot i els avantatges que pugui tenir envellir en el propi domicili, cal destacar que el nivell de socialització és més baix que el que tenen els usuaris de les residències, perquè passen més temps a casa i estan més sols. “Normalment els assistents hi van unes dues hores, perquè després ja estan atesos per la mateixa família. Els casos amb una intensitat de dependència més alta van a una residència”, comenta el conseller.

Marian Matas ara treballa per al SAID, però ha fet feina en una residència durant 13 anys. Confessa que li agrada més el model del SAID perquè li dona l’oportunitat de “crear un vincle amb els padrins” i és un tracte “més personal”. “Quan els usuaris et comencen a agafar confiança, és molt gratificant i et sents part de la família”, apunta.

L’avantatge del SAID és que “no a tothom li has d’oferir el mateix, li has de donar el que necessita”, afegeix De Juan. “Creim que aquest model és el futur. Possiblement d’aquí a 20 anys un 30% de la població serà major i les residències no podran assumir-ho”, afirma De Juan, que opina que l’objectiu de l’IMAS és atendre 1.000 persones en tres anys i arribar als 53 municipis de l’illa. “Aprofitar les infraestructures dels usuaris és una bona idea i s’ha demostrat. Fa quatre anys que el programa està en marxa i funciona. Es fa feina d’una altra manera i la relació entre els treballadors i els usuaris és més propera. És el cuidador qui s’adapta a l’usuari, no al revés”, precisa el conseller.